L'equipament posarà l'accent en la "dimensió social" de l'arquitectura a Catalunya
BARCELONA, 2 des. (EUROPA PRESS) -
El futur Museu de l'Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (Mauc) preveu emplaçar-se en un dels pavellons de Montjuïc -Alfons XIII o Maria Eugènia-- amb més de 3.000 metres quadrats dedicats a l'exposició amb la mirada posada en la "dimensió social" de l'arquitectura en el territori en els últims 200 anys.
Així ho han anunciat aquest dimecres els consellers de Cultura i Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila i Ferran Mascarell, respectivament, el degà del Coac, Lluís Comerón, i els artífexs del projecte museològic, Antoni Nicolau i Fernando Marzá.
El futur emplaçament, que preveu teixir "sinergies" amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya (Mnac) i la Fundació Mies van der Rohe, neix sota l'auspici del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (Coac) i la Generalitat, mentre que l'Ajuntament de Barcelona estudia actualment la proposta.
Sobre la implicació de l'Ajuntament, la comissionada de Cultura del qual és Berta Sureda, va anunciar a començament de legislatura que descartava la posada en marxa de nous equipaments, Mascarell ha explicat que el consistori està valorant el projecte museològic, previ a l'executiu, on es defineix el pressupost i altres variables més concretes.
"Quan tinguin les idees més configurades participaran en el procés de la manera com considerin convenient", ha indicat Mascarell, que ha excusat la presència de representants del consistori, que ha dit que és molt important que participi en el pla.
Fonts pròximes al projecte han explicat a Europa Press que el consistori, d'entrada, veu amb bons ulls el projecte, carregat de dimensió social, tot i que això no implica que facin una inversió econòmica.
L'exposició estable explicarà el "paper de l'arquitectura i l'urbanisme en la definició del paisatge català", i entendre fins a quin punt el territori català, amb els seus materials, tecnologia a l'abast i corrents artístics, ha determinat una forma de fer arquitectura i urbanisme, ha assenyalat Nicolau.
Sobre els continguts del museu, Nicolau ha destacat que el museu abordarà les variables de territori, població i època amb una mirada en l'evolució del benestar i els drets socials amb repercussions en l'alimentació, habitatge, energia, ciutat, poder, serveis i turisme.
Serà un museu 3.0, no perquè hi hagi un gran cúmul de tecnologia, sinó "perquè aspira a ser una nova forma de museu" que es dediqui a la investigació, debat i crítica ciutadana respecte a temes d'opinió pública com el canvi climàtic.
El museu, obert, dinàmic i amb voluntat internacional, tindrà la col·lecció del Coac i de la Fundació Mies van der Rohe i posarà l'accent en l'educació i la divulgació.
"DIPÒSIT DE MEMÒRIA I PROJECCIÓ"
El conseller Mascarell ha lamentat que l'arquitectura no s'ha incorporat en el relat cultural català, malgrat que la cultura catalana no s'entén sense la seva arquitectura, i ha destacat que aquest museu és molt necessari com a "dipòsit de memòria i projecció de creativitat i futur".
"Tenim el verdader museu, tenim els edificis en el seu lloc, i el país és el primer museu. Però ens falta un lloc per oferir una visió de conjunt per entendre el passat, el present i projectar el futur", ha subratllat Comerón per recalcar una ambició històrica que es remunta a fa 25 anys.
"GRAN CASA DE L'ARQUITECTURA"
Comerón ha destacat que el museu es convertirà en la "gran casa de l'arquitectura catalana", i ha subratllat el valor cultural i d'interès públic de l'arquitectura, que ha ajudat a construir la identitat catalana amb notable orgull.
El conseller Vila ha afirmat que ha estat un projecte llargament gestat i que feliçment s'ha acordat en aquesta "legislatura agònica", i ha dit que el futur Govern català haurà de tenir-lo com una prioritat.
Serà "casa de l'arquitectura" perquè el museu ja no és un cementiri o un elogi del passat, sinó que serà una reunió de talent i d'estimulació que la cosa més interessant serà fet que provocarà que passi i no tant el que ja ha passat.
