El fons conté més de 54.000 documents audiovisuals entre fotografies i vídeos
GIRONA, 25 juny (EUROPA PRESS) -
Fundem la República, la fundació de Junts, ha donat aquest dijous a l'Ajuntament de Girona un llapis de memòria que conté més de 54.000 documents audiovisuals (fotografies i vídeos) que integren l'Arxiu 1 d'Octubre, que quedaran dipositats i custodiarà l'arxiu municipal de la ciutat.
L'acte, segons un comunicat de Fundem, ha tingut lloc a la Casa Macià a Prats de Molló (França) en presència de l'exconseller Lluís Puig; de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas; de la patrona i portaveu de la fundació, Titon Lailla; la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, i l'alcalde de Prats de Molló, Claudi Ferrer.
Puig, dipositari del fons des de fa anys, ha explicat que un grup de persones anònimes va iniciar la recopilació d'aquest material el mateix 1 d'octubre del 2017, i es van encarregar així de descarregar i arxivar el material que els ciutadans penjaven a les xarxes socials.
Davant la impossibilitat de continuar gestionant el fons de manera particular i en un context de "pressió judicial que feia témer per la seva integritat", l'exconseller ha concretat que li van transferir el material, del qual va fer còpies de seguretat i va completar afegint el testimoni d'uns 100 municipis addicionals.
"Amb la fundació Fundem la República vaig trobar el lloc ideal per gestionar-lo i preservar-lo", ha destacat Puig, després d'afegir que l'arxiu recull visualment un 98% del que va passar aquell dia arreu de Catalunya.
PLATAFORMA DIGITAL
Per Lailla, que ha posat en relleu el valor simbòlic i polític del lliurament, ha anunciat que la fundació crearà una plataforma digital de consulta "oberta i accessible" que permetrà a la ciutadania consultar el fons per municipi i col·legi electoral, i que habilitaran un canal perquè els particulars puguin donar el seu propi material gràfic per ampliar-lo.
L'alcalde de Girona ha destacat l'orgull que significa que donin el fons documental a l'Arxiu Municipal i que Girona es mantingui com una ciutat "que avui manté viu l'esperit de resistència independentista i que no oblida que la voluntat democràtica del poble català el 2017 va ser ofegada per la repressió".
Per la seva banda, l'alcalde de Prats de Molló ha reivindicat els llaços històrics que, a parer seu, uneixen el municipi amb Catalunya: "Aquesta frontera no és una frontera per a nosaltres".