Xifra entre tres i quatre dcimes del PIB l'increment de despesa per l'ingrés mínim vital
MADRID, 20 maig (EUROPA PRESS) -
La Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) estima que el dficit públic superar l'11,5% del PIB aquest any a causa de la crisi sanitria, i que les mesures de més despesa, com l'ingrés mínim vital, elevar entre tres i quatre dcimes el PIB.
A més, avisa que les limitacions pressupostries d'alguns pasos condicionen la política d'ajuts i podrien condicionar una sortida "asimtrica" de la crisi a Europa, i que el període per ajornar impostos de pimes i autnoms a Espanya és dels més llargs del continent.
Així es desprn de l'últim número de 'Cuadernos de Información Económica', publicació que edita Funcas i en el qual s'analitza el desplegament d'aquestes mesures sense precedents i la seva eficcia potencial per mitigar els efectes econmics de la pandmia, a més de fer una comparativa europea.
Els autors Santiago Carbó i Francisco Rodríguez expliquen que les polítiques de finanament són essencials per assenyalen que, en comparació amb els Estats Units, la UE "ha trigat a reaccionar i amb un gradualisme potser més important del que és necessari".
De l'anlisi d'ajuts dedueixen que, en percentatge del PIB, els que s'han concedit a Espanya i al sud d'Europa són inferiors a pasos com Alemanya. "Aquestes diferncies poden provocar una sortida de la crisi asimtrica als pasos europeus i en l'impacte final sobre els sectors financers", avisen.
EL VOLUM DE RECURSOS
Entre les mesures fiscals, Funcas es refereix a l'ajornament d'impostos i cotitzacions d'autnoms i pimes, que analitzen Desiderio Romero-Jordán i José Félix Sanz-Sanz, els quals apunten que permeten ajornar durant sis mesos els principals impostos estatals i les cotitzacions a la Seguretat Social.
En el cas dels impostos, el període d'ajornament és més llarg que en la majoria de pasos de la UE, i inferior al del Regne Unit o Sucia, amb una diferncia de fins a 12 mesos. No obstant aix, constaten que el volum de recursos a Espanya és inferior al d'Alemanya, Frana, Itlia, Dinamarca o Blgica.
En les cotitzacions socials, en canvi, la diferncia no estableix llindars per volum d'ingressos de les empreses ni límits al volum de quotes beneficiades.
DFICIT SUPERIOR A L'11,5% DEL PIB AQUEST ANY
Funcas assenyala que l'altra cara de la política d'ajuts públics a les empreses i al manteniment de l'ocupació, de la caiguda d'ingressos per la paralització econmica i de l'augment de la despesa social, ser el creixement del dficit públic.
L'article de Santiago Lago estima que el dficit públic podria superar l'11,5% del PIB aquest any, a causa del dficit estructural previ a la crisi, el dficit cíclic associat a la prdua del PIB i les mesures discrecionals que ha adoptat el Govern espanyol per combatre la crisi.
En concret, indica que el dficit estructural a Espanya és un dels més elevats de la UE, la Comissió Europea el situava per sobre del 3% el 2020, l'executiu pronostica una caiguda del PIB del 9,3%, i que l''output gap' arribaria a l'11% i el component cíclic del dficit se situaria al voltant del 6,5%.
