BARCELONA, 19 juny (EUROPA PRESS) -
Els ports de Barcelona i Tarragona han protagonitzat aquest dijous un front comú per implementar el Corredor Mediterrani i millorar les connexions amb França amb l'objectiu d'evitar colls d'ampolla i que el tràfic de contenidors a destí francès sigui més competitiu.
En la jornada 'El Corredor Ferrovari del Mediterrània: nova porta d'entrada del comerç europeu', organitzada per 'Expansión', el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, ha assegurat que existeix demanda per al Corredor Mediterrani, i ja que l'enclavament català és l'únic tram operatiu de l'Eix, ha demanat aprofundir més en el mateix i implementar-lo perquè "és la primera prova pilot".
Per la seva banda, el director de Desenvolupament Corporatiu del Puerto de Tarragona, Joan Basora, ha mostrat preocupació pel calendari d'aquest corredor: "Hi ha trams adjudicats, però no he vist ni un cargol a Tarragona i això preocupa perquè és el que pregunten els inversors".
Així, ha indicat que el clúster químic ChemMed Tarragona es desenvolupa comptant amb l'estratègia del Corredor Mediterrani, i ha apuntat que les empreses necessiten saber com vehicular el seu producte cap a Europa, per la qual cosa ha desitjat que aquest Eix no pateixi les "inclemències" que ha experimentat la A-27, que uneix Tarragona amb Montblanc i Lleida i de la qual ha lamentat que només hi ha 10 quilòmetres.
Sobre el Fons d'Accessibilitat estatal que el Govern espanyol vol impulsar i que suposaria que els ports amb beneficis aportessin el 50% del seu resultat net a obres de connectivitat d'altres ports, una mesura que Cambra ha rebutjat, Bàssora ha dit no tenir tanta concreció de detalls com el Port de Barcelona pel que fa a les condicions, si bé ha advocat per la competitivitat i l'autosuficiència.
"Els ports del nord tenen la sort que el seu Estat els finança a fons perdut totes les seves infraestructures d'accessos, el que els permet no tenir la nostra taxa de mercaderies", ha indicat.
INFRAESTRUCTURES EFICIENTS
El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Enric Ticó, ha indicat que el Corredor Mediterrani ja és una realitat, tot i que ha demanat no constatar únicament el positiu: "Som els campions de les infraestructures ineficaços. Hem de potenciar les infraestructures eficients perquè l'economia productiva segueixi funcionant".
Ha lamentat que algunes infraestructures ineficients en alta velocitat segueixin construint-se, mentre els accessos viaris i ferroviaris als ports "estan en alguns casos en dubte", i ha asseverat que el Corredor Mediterrani no és local ni nacional, sinó europeu, i que els principals trams de congestió són alguns ja construïts al sud de França, que suposen una dificultat a l'hora de plantejar trens eficients entre els ports de Barcelona i Tarragona i el centre d'Europa, ha dit.
El delegat especial de l'Estat al consorci de la Zona Franca de Barcelona, Jordi Cornet, ha destacat que entre 2012 i 2014 el Govern de Mariano Rajoy ha invertit 3.438 milions d'euros en el Corredor Mediterrani: "Em conformo amb seguir com estem, que el Govern central segueixi invertint i que se segueixin executant les obres amb els paràmetres acordats".
Cornet ha dit que "quan algú vol fer un país just, radia les seves infraestructures amb la capital", tal com ha fet Espanya amb Madrid, Catalunya amb Barcelona o França amb París, segons ha defensat, i ha assegurat que el Corredor Mediterrani és la suma de tots.
El director gerent de l'Associació d'Empreses Ferroviàries Privades (AEFP), Juan Diego Pedrero, ha estat un dels més crítics a l'afirmar que "no hi ha trens en realitat en el Corredor Mediterrani, i ha lamentat que sempre es comet l'error de construir una línia com un paradigma i sense dissenyar prèviament els serveis ferroviaris que es volen trobar-la.
