BARCELONA 16 gen. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Francesc Xavier Vila, ha defensat que el Pacte Nacional per la Llengua pretén blindar la política lingüística perqu no es converteixi en una arma llancívola que impedeixi que es desenvolupi de manera consensuada" entre les entitats lingüístiques, socials i partits.
En una entrevista d'Europa Press, ha aplaudit que el pacte --obert a tots els agents que reconeguin la unitat de la llengua i la urgncia de blindar-la-- compti amb el suport d'ERC, Junts, els comuns, la CUP i, finalment, l'aval del PSC, per reunir "universos culturals i ideolgics diferents".
Ha desitjat personalment que s'hi sumin partits que ara no estan, com el PP: "El PP, durant molts anys, no jugava amb la llengua com ho fan alguns dels seus líders, sobretot estatals", i ha criticat declaracions del líder popular, Pablo Casado, sobre la situació del catal a les aules, que segons Vila no corresponen a la realitat.
"Hi ha un sector de partits, que són el 15% de l'arc parlamentari, que tenen una fixació per fer que el catal passi a ser residual i, si pot ser, que desaparegui. Aix els dona vots en alguns territoris de l'Estat", ha afegit.
OBJECTIUS
També ha explicat que el Pacte Nacional per la Llengua vol posar les bases per veure les rees on més cal ocupar-se i les recomanacions a prendre, cercant que sigui "assumible per al mxim espectre possible" de partits i sectors socials, i permeti el joc a governs de diferent signe.
Vila ha subratllat que els objectius finals del pacte són "amplis i exigents" i passen per que la població domini les dues llengües cooficials i que el catal es pugui fer servir en tots els mbits de manera progressiva.
Sobre la situació del catal, ha advertit que és "complexa i globalment delicada perqu hi ha tendncies negatives i factors preocupants", tot i que aposta per tenir una actitud proactiva i positiva i impulsar polítiques adequades perqu la situació, diu, és reversible.
LA "POLITITZACIÓ" DEL CATAL A LES AULES
En ser preguntat sobre les sentncies del 25% de castell a les aules de Catalunya, ha respost que existeix una paradoxa per que es posa el focus "en el com i no en l'objectiu", que és que els estudiants es gradun dominant les llengües oficials i tenint un bon nivell en almenys una llengua extrangera.
Per a Vila, "fa temps que s'est polititzant i convertint en un camp de batalla el com" s'aconsegueix aquest objectiu, i veu necessari que els mitjans amb qu s'aconsegueixi estiguin consensuats per la comunitat educativa.
Tot i que no preveu un augment de casos com el de l'escola de Canet de Mar (Barcelona), diu que hi ha "algunes aules amb processos judicials en marxa" per aquesta qüestió per que són demandes minoritries.
Considera que "el que hi ha hagut és una interpretació molt discutible d'alguns alts tribunals que han anat creant aquest problema del 25%" a partir d'una sentncia que ha titllat d'arbitrria.
AUDIOVISUAL I NOUS CONTINGUTS
En ser preguntat si considera suficients les quotes acordades en la llei audiovisual estatal, ha respost que "mai no són les desitjades, per sempre són molt més que les que hi havia fins ara", i ha advertit de més conscienciació de les plataformes per incloure contingut en catal al seu catleg.
Ha defensat que TV3 "ha de tornar a ser un motor de producció i doblatge d'audiovisual per a nens, adolescents i joves, un collectiu abandonat l'última dcada", i que aquest nou contingut s'ha d'exhibir en nous formats i canals per apellar els joves i trencar així el cercle viciós que segons ell hi ha entre l'oferta i la demanda de l'audiovisual catal.
FUNCIÓ INTEGRADORA I SOCIAL DE LA LLENGUA
Sobre les peticions que li traslladen les entitats de la llengua, ha dit que passen per reforar l'accessibilitat a la llengua i la producció i l'oferta de continguts audiovisuals, així com incentivar l'ús de les persones que arriben a Catalunya i revertir la inequitat lingüística.
A més, ha subratllat la necessitat que el sistema educatiu formi persones competents en catal, a més de potenciar l'atenció al client en catal a comeros locals perqu "recuperin la seva funció integradora i de cohesió social".
