CiU i PNB decideixen finalment abstenir-se i el PSOE prefereix no seguir sense ells; el PP acceptava una futura reforma constitucional
MADRID, 11 oct. (EUROPA PRESS) -
Ha conclòs sense èxit l'últim intent de reformar el Senat per reforçar les seves funcions legislatives i el seu paper polític, després de tres anys de treball en què s'ha consensuat una proposta que inclou una futura reforma constitucional i acceptada pel PP, que se sent "còmode" amb el document.
Fonts dels grups parlamentaris han explicat a Europa Press que es considera que la feina està acabada i que no es portarà a l'últim ple de la legislatura, que arrenca dimarts, cap document per ser debatut. Aquest era el compromís a què tots els partits havien arribat el 2012 i que ja no es complirà.
Les fonts consultades expliquen motius diversos segons el partit a què representen, però coincideixen que ha passat el temps de fer-se una foto junts, en plena precampanya per les generals i amb unes eleccions catalanes pel mig que ha tensat molt els ànims.
Els grups es reparteixen les culpes. La ponència que ha treballat en la reforma es va reunir per última vegada el 7 de setembre i es va decidir posar les cartes sobre la taula. CiU i PNB van anunciar la seva abstenció davant de qualsevol text que es portés al ple, i el PSOE va anunciar que preferia no continuar endavant sense ells. El PP, que té majoria absoluta per aprovar el que vulgui, tampoc farà més passos endavant en aquest panorama.
Segons quin sigui l'interlocutor, s'interpreta que PP i PSOE no volen quedar-se sols junts, en plena precampanya per les eleccions generals i del debat sobre una reforma profunda de la Constitució. Fonts socialistes defensen tot i això que des del principi han apostat per avançar amb tots els grups o no tindrà sentit cap reforma.
Les fonts nacionalistes consultades al·leguen tot i això que els dos grans partits no han demostrat un interès real per reformar la Cambra i acusen especialment el PP de seguir maltractant el Senat però buscar ara "la foto", dos mesos abans d'anar a votar. Si la voluntat és real, agreguen, té vots suficients per aprovar el que vulgui.
LA REFORMA CONSTITUCIONAL DE FONS
Tots els grups van treballar des del principi de la legislatura en una ponència per reforçar d'alguna manera el paper legislatiu i polític del Senat. La idea original era aprovar un document de reforma en aquesta legislatura i que les novetats poguessin entrar en vigor durant la següent.
Amb els mesos, es va arribar a un ampli consens sobre diversos assumptes, però el treball es va tornar a encallar a mitjan 2013 pel debat intern del PSOE sobre una reforma federal de l'Estat. El 2014 es va reprendre l'assumpte i socialistes i populars van treballar amb els seus propis partits per superar reticències, tant dels seus companys del Congrés com de les direccions nacionals. En el cas del PP, amb el suport del Govern.
Entre altres coses, en el document que podria haver sortit endavant es defineix un Senat com a Cambra de primera lectura, per davant del Congrés, en les lleis de caràcter territorial com són les que afecten les comunitats autònomes.
I en aquest punt, es reconeix que caldrà reformar el reglament del Congrés i del Senat, però també en un futur la Constitució espanyola, que és on es defineix que el tràmit parlamentari comença sempre al Congrés. També s'esmentava que caldrà afrontar a més la reforma de la composició, com s'elegeixen els senadors i quants han de ser.
Fonts populars han explicat que el partit se sent 'còmode' amb l'acord, conegut pel Govern. Es tractaria d'una reforma que en qualsevol cas tindria lloc durant la pròxima legislatura i cenyida, a més, a aquest assumpte. I censuren que el PSOE no hagi volgut seguir endavant perquè CiU i PNB no ho facin, cosa que, segons la seva opinió, és una excusa.
Els socialistes, per part seva, retreuen als dos partits nacionalistes que hagin optat per l'abstenció després de tot el treball fet i de tanta declaració pública a favor de la reforma. I insisteixen que sense ells no volen seguir.
Des de l'Entesa pel Progrés de Catalunya (PSC i ICV), defensen l'acord i eren partidaris de fer-lo avançar, "el canvi és qualitatiu", asseguren les fonts consultades. Censuren tant el canvi d'actitud de les forces nacionalistes com que PP i PSOE, després de tota la feina, es permetin tirar-la per terra.
