Les defenses demanaran un altre cop la seva excarceració al jutge Llarena
MADRID, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
L'instructor al Tribunal Suprem de la causa per presumpta rebel·lió comesa durant el procés sobiranista que va concloure amb la declaració unilateral d'independència (DUI) de Catalunya, Pablo Llarena, sentirà aquest dijous, per primera vegada, la versió sobre els fets de boca de l'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn i dels líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Els tres es troben en presó preventiva i van demanar expressament declarar davant el magistrat perquè en anteriors compareixences judicials o bé s'han negat a contestar o ho han fet únicament per expressar les seves intencions futures de cara a conjurar la seva permanència a la presó.
Tant Forn com els coneguts popularment com 'els Jordis' ja van estar el passat 1 de desembre davant Llarena, si bé no van ser interrogats sobre els fets perquè la seva compareixença es dirigia a determinar la modificació o no de la mesura de presó que pesava sobre ells per ordre de l'Audiència Nacional des del passat 16 d'octubre en el cas dels dos últims i des del 2 de novembre en el de Forn.
Aquell cop van demanar ser excarcerats i van prometre respecte al marc constitucional i van acceptar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Segons les seves pròpies defenses, Forn, Sànchez i Cuixart no van esmentar de manera expressa davant el jutge la seva renúncia a les vies unilaterals, i van assenyalar en termes generals que de escollits en les eleccions del passat 21 de desembre --Forn i Sànchez, atès que Cuixart no va ser candidat--, actuarien "dins dels marges constitucionals i dins de la legalitat vigent".
Els tres ja havien comparegut anteriorment davant la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que portava el cas abans que passés al Tribunal Suprem i que va ser qui els va enviar a presó, si bé en sengles compareixences ni Forn ni Cuixart van voler declarar, mentre Sànchez es va limitar a contestar unes breus preguntes del seu advocat defensor.
PETICIÓ D'EXCARCERACIÓ
De cara a la compareixença, les defenses dels investigats han anunciat que aquest cop els seus patrocinats sí volen explicar-se sobre la seva participació en els fets que estan sent investigats com a possibles delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
Els advocats aprofitaran la seva presència aquest dijous a l'Alt Tribunal per demanar un altre cop l'excarceració dels seus clients, si bé fonts de la defensa han assenyalat que encara no han determinat si aquesta petició es durà a terme mitjançant la presentació d'escrit o 'in voce' al final de les declaracions.
En tot cas, el jutge no té per què resoldre sobre aquesta qüestió aquest mateix dijous, i pot deixar l'assumpte per als propers dies segons han confirmat a Europa Press de l'Alt Tribunal.
LA CLAU DEL 20 DE SETEMBRE
En la interlocutòria del passat 4 de desembre pel qual va acordar mantenir aquests investigats a la presó, el jutge Llarena feia esment als actes comesos el passat 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya.
Assenyalava expressament que les seves aportacions estaven "directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció als qui s'hi vegin afectats".
"El risc de reiteració de les seves conductes --afegia el magistrat-- imposa a aquest instructor un grau més de rigor i cautela, a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context desprovist de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física", exposava la interlocutòria.
ACOMPANYATS DAVANT EL SUPREM
D'altra banda una delegació d'ERC es concentrarà aquest dijous al matí davant les portes del Tribunal Suprem per donar suport als investigats: estarà formada per diputats al Congrés encapçalats per Joan Tardà, Ester Capella, Teresa Jordà, Jordi Salvador, Joan Capdevila, Xavier Eritja i Joan Olòriz.
La delegació de senadors republicans estarà formada per la seva portaveu, Mirella Cortès, juntament amb Bernat Picornell, Quim Ayats, Laura Castel, Josep Rufà, Elisenda Pérez i Anna Azamar, han informat fonts del partit.
A Forn, a la presó des del passat 2 de novembre, se li imputen rebel·lió, malversació de fons públics i sedició, mentre que als líders socials, que compleixen presó des del 16 d'octubre, únicament se'ls acusa d'aquest últim delicte.
La possibilitat que les manifestacions davant el jutge puguin comportar la seva sortida de la presó semblen no obstant això escasses després de conèixer-se el contingut de la interlocutòria per la qual divendres passat la Sala Penal de l'Alt Tribunal va avalar les tesis de Llarena i va rebutjar el recurs d'apel·lació que havia presentat l'ex-vicepresident i actual diputat electe Oriol Junqueras.
Forn, Junqueras, Sànchez i Cuixart són els únics quatre investigats en aquesta causa que continuen en presó preventiva, atès que Llarena sí va accedir a acordar la llibertat sota fiança de 100.000 euros per als altres set exconsellers que es trobaven a la presó des del passat 2 de novembre per ordre de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.
Per la seva banda, el magistrat de l'Alt Tribunal ja havia deixat anteriorment en llibertat la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i la resta d'exmembres de la Mesa també investigats en aquest procediment.
El perill, segons ha assenyalat Llarena en actuacions anteriors, no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten falses, "sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hi hagi efectivament desaparegut, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real".
