Es considera una persona "d'afable flexibilitat" per cercar el diàleg a la qual s'ha "demonitzat" en mitjans i atestats policials
MADRID, 12 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha insistit aquest divendres que "mai i de cap manera" va posar als Mossos d'Esquadra al servei del projecte independentista del Govern de Carles Pugdemont perquè aquesta conducta hauria estat "extremadament greu".
"Però el conseller va saber dissociar el seu compromís amb els impulsos polítics del Govern i les específiques obligacions" del seu càrrec, explica l'advocat de Forn en l'escrit que ha presentat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sol·licitant-ne la posada en llibertat després de més de dos mesos a la presó provisional.
En la seva opinió, no existeix "ni remotament principi de prova" que permeti afirmar que la conducta de l'imputat va ser "tendent a alterar la naturalesa de Policia Judicial dels Mossos" durant la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre.
NO VA DIRIGIR EL DISPOSITIU POLICIAL I NEGA "PASSIVITAT"
Sobre aquest dia, Forn considera que no pot sostenir-se que la policia autonòmica demostrés "passivitat" a la votació i que així ho demostren els "plans d'actuació" i "protocols" elaborats pels alts comandaments, on "consten informes en els quals es detallen totes les actuacions realitzades, l'organització del dispositiu, els efectius desplegats i els recursos utilitzats".
I a més, apunta que "no existeix constància" que fos el llavors conseller d'Interior qui "modulés o temperés la concreta execució d'aquests plans notificats a la coordinació de forces".
Així, Forn aprofita per retreure la "palmària inexactitud" en què, al seu judici, ha caigut amb "predicada passivitat" dels Mossos, un "mantra que no per repetit passa a ser més cert".
En aquest sentit, denuncia que "aspectes de càrrec" que figuren en la causa del Suprem s'han exposat de forma "tergiversada i unidireccional, sense subjecció a contrast i contradicció".
En el seu escrit, Forn ha insistit també en el que ja va dir aquest dijous al jutge Llarena a la seva declaració al Suprem: que no tornarà a ser conseller d'Interior, la qual cosa descarta, al seu judici, la reiteració delictiva que pot al·legar-se per mantenir-li a la presó provisional.
FER POLÍTICA DINS DE LA CONSTITUCIÓ
Així mateix, l'escrit recorda que l'investigat ha manifestat "sense ambigüitats, reserves o ambivalències semàntiques que la seva "convicció i voluntat ferma" és fer política dirigida a la independència de Catalunya però "amb subjecció al marc normatiu que la Constitució de 1978 i l'Estatut d'Autonomia contemplen".
Al costat de l'escrit, l'exconseller adjunta un document subscrit per "un molt rellevant conjunt" de funcionaris de l'Ajuntament de Barcelona que, "davant la 'imatge fanatitzada i intransigent' projectada davant l'opinió pública de qui fou durant 18 anys regidor" subscriuen el seu "desacord amb aquesta distorsió de la realitat".
Forn, que es considera amb "afable flexibilitat en la cerca de solucions de trobada i diàleg", denúncia en el seu escrit al jutge que tant els mitjans de comunicació com els atestats policials en els quals es basen les actuacions de la causa "distorsionaven i demonitzaven el seu perfil personal".
