BARCELONA 9 oct. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller del Govern Joaquim Forn, processat per presumpta rebel·lió, ha demanat al TS revocar l'acte de conclusió del sumari i noves diligències; entre elles, determinar si l'Estat va activar per l'1-O el pla de suport de les Forces Armades als cossos policials, i si el Govern va debatre proposar al Congrés l'estat de setge, actuacions previstes si hi ha "greus amenaces per a la seguretat nacional".
En el seu escrit, al que ha tingut accés Europa Press, l'advocat de l'exconseller d'Interior, Javier Melero, s'oposa al tancament de la instrucció i proposa una bateria de noves diligències d'investigació per determinar si l'Estat va articular algun mecanisme sobre la base de la Llei de Defensa Nacional per donar resposta al conflicte a Catalunya, ja que, segons l'ordre de processament del TS, era "de naturalesa insurreccional i atemptatori contra la integritat del territori".
Forn demana requerir al Centre Nacional de Protecció d'Infraestructures Crítiques (CNPIC) que digui si va adoptar plans de protecció d'infraestructures crítiques sobre l'1-O; i que el Departament de Seguretat Nacional --que depèn de Presidència-- digui si va adoptar disposicions sobre la base de la Llei de Seguretat Nacional que es preveuen contra amenaces greus per a la seguretat nacional tals com "una rebel·lió atemptatòria contra la integritat territorial de l'Estat".
Reclama que el Gabinet de la Presidència del Govern central remeti les actes del Consell de Ministres de 2017 en els quals es debatés una proposició al Congrés per a una declaració de l'estat de setge, sobre la base de la Llei Orgànica d'estats d'alarma, excepció i setge.
En aquesta línia, vol que el TS pregunti a la ministra de Defensa per les disposicions adoptades pel seu Ministeri en relació a l'1-O sobre la base de la Llei de Defensa Nacional, i, en concret, si es van adoptar plans de protecció d'infraestructures crítiques, plans de contingència, i si es va activar el pla 'Cota de Malla', de suport a les Forces Armades als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat en aquest període.
També vol que la Secretaria d'Estat de Seguretat, concretament el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), remeti l'acta de la reunió de la Taula de Valoració de l'Amenaça del 19 d'agost de 2017, l'endemà passat dels atemptats a Catalunya, per saber si, davant la situació política a Catalunya, es va valorar elevar l'alarma terrorista a nivell 5, permetent l'auxili de les Forces Armades per alliberar a efectius policials per a tasques de seguretat ciutadana.
ARMES DELS MOSSOS
En paral·lel, demana que el director dels Mossos d'Esquadra proporcioni el nombre total de subfusells del cos, i la ràtio d'arma per agent, i que el Ministeri de l'Interior faci una comparativa entre cossos d'aquesta ràtio, per determinar la "autèntica capacitat ofensiva d'aquesta força de 17.000 homes armats" que apareixen en la querella de la Fiscalia i en l'ordre de processament del TS com un dels puntals amb capacitat intimidatoria real del moviment suposadament insurreccional.
En el seu escrit, la defensa també sol·licita aclarir la xifra d'operatius de Mossos disponibles els dies 30 de setembre, 1 d'octubre --data del referèndum--, 3 de novembre --quan va haver-hi l''aturada de país'-- i 21 de desembre, dia de les eleccions catalanes, per determinar si va poder haver-hi una "infradotació anormal".
Per saber la capacitat de lesió de les "masses suposadament rebels o sedicioses", demana que l'Ajuntament de Barcelona faci un balanç de danys a mobiliari de la ciutat el 20 de setembre --quan va haver-hi la concentració davant la Conselleria d'Economia per un registre de la Guàrdia Civil-- i el dia del referèndum, i la xifra d'agents ferits l'1-O, amb detall del diagnòstic clínic.
Així mateix, requereix que s'oficiï al ministre de l'Interior el nombre de detencions practicades l'1-O, amb especificació dels motius, per conèixer la "gravetat i entitat de la resistència oferta per les masses rebels i sedicioses a les Forces de Seguretat".
