La Fiscalia i l'Advocacia s'hi oposen i Vox argumenta que les paraules de Torra acrediten que el delicte se segueix cometent
MADRID, 26 juny (EUROPA PRESS) -
L'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn ha al·legat aquest dimarts davant el magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa pel procés independentista que la carta en suport als Comitès de Defensa de la República (CDR) que va escriure juntament amb Oriol Junqueras i que va ser llegida el passat 2 de maig en un acte públic celebrat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona va ser "per agrair el suport moral de la gent".
Per aquesta raó, Forn ha defensat que aquest fet no pot ser tingut en compte pel magistrat per mantenir la seva presó provisional per risc de reiteració delictiva i ha de ser allibertat, han informat fonts presents en la compareixença. A aquesta petició s'hi han oposat tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat en entendre que persisteixen els motius perquè continuï a la presó als quals s'ha unit l'acusació popular exercida per Vox.
Segons han manifestat els advocats d'aquesta acusació al final de la declaració de Forn i les d'altres sis testimonis que han comparegut aquest dimarts, persisteix al seu parer un risc de fugida i de reiteració delictiva que s'han vist incrementats després de conèixer-se l'ordre de processament en què s'imputen l'exconseller els delictes de rebel·lió i de reiteració delictiva, al qual cal afegir la proximitat del judici oral.
Vox ha afegit que considera a més que, en compliment del full de ruta dissenyat pels dirigents del procés, el delicte se segueix cometent com ho demostren les declaracions dutes a terme aquest dilluns pel president de la Generalitat, Quim Torra, a qui aquests advocats s'han referit com "testaferro de Carles Puigdemont" en manifestar que cal "recuperar l'1 d'octubre" per fer eficaç la independència de Catalunya.
Forn ha estat traslladat el matí d'aquest dimarts als calabossos de l'Audiència Nacional des de la presó d'Estremera, on va ingressar el 2 de novembre, i des d'allà ha estat portat davant el jutge del Suprem, on ha declarat uns 50 minuts.
El seu advocat defensor, Javier Melero, ha assenyalat al final de la compareixença que no esperava un canvi de posicionament de la Fiscalia a causa del canvi de Govern i ha afegit que "qui cregui que la Fiscalia funciona a cop de telèfon o a toc de xiulet d'algú coneix molt poc els seus usos i costums". Llarena decidirà sobre el futur de l'exconseller de l'Interior els propers dies.
El dia que va citar Forn, Llarena va fer públiques més providències en les quals fa noves citacions --de sis testimonis a petició de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller Raül Romeva--, a més d'una altra resolució en la qual informava les parts que ja havia practicat totes les diligències acordades i els donava termini perquè sol·licitessin noves actuacions si així ho consideraven necessari.
NOUS TESTIMONIS I TAXACIONS DE DESPESES
Això donava a entendre que la instrucció conclourà aviat i el cas podria quedar a punt per a l'enjudiciament en els propers mesos. No obstant això, després de la sol·licitud del jutge Llarena les defenses han sol·licitat noves proves, la majoria nous testimonis, que el jutge té encara que acordar.
Llarena també té pendent rebre les taxacions reclamades per Advocacia de l'Estat sobre les despeses ocasionades per l'obertura de col·legis i altres centres de votació per al referèndum il·legal de l'1 d'octubre. S'ha encarregat en aquest cas una valoració sobre quant hagués costat a la Generalitat llogar aquests centres, la qual cosa servirà per sustentar l'acusació de malversació de fons públics.
TESTIMONIS QUE JA HO VAN ANAR A BARCELONA
Pel que fa als sis testimonis, ja és la tercera vegada que tots ells declaren perquè ja ho han fet i en els mateixos termes que aquest dimarts davant la Guàrdia Civil i el jutge d'Instrucció 13 de Barcelona, que investiga l'organització de l'1-O.
Així, fonts presents en la compareixença han recordat que la directiva de Focus Media Olga Solanes ha reconegut davant Llarena que va renunciar a una de les campanyes organitzades per la Generalitat, anomenada 'Civisme', per entendre que tenia un contingut polític si bé sí va fer la referida al registre de Catalans a l'Exterior, per la qual es va emetre una factura que mai no va cobrar.
Xevi Xirgo, director del 'Punt Avui', ha reconegut al Tribunal Suprem segons les mateixes fonts que rep subvencions públiques i que el seu mitjà va fer la campanya 'Civisme' de manera gratuïta, atès que va recollir les imatges d'Internet. Igualment ha confirmat que rep subvencions públiques la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, un total de 231 milions d'euros el 2017 i que va dur a terme tres campanyes amb càrrec a aquests fons públics.
Un quart testimoni, Fernando Boloix de l'empresa privada Carat España ha explicat davant Llarena que no va acceptar la realització de les campanyes públiques pro-referèndum perquè eren de contingut polític.
Finalment han comparegut dos responsables d'Unipost, Jaime Alberto Planas i Francisco Juan Fuentes, que han assenyalat que desconeixien el contingut dels 43.000 sobres que la Generalitat els va remetre per al seu repartiment, si bé sabien que la propaganda de l'1-O havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional.
