Publicat 28/01/2020 17:12CET

Forn demana recuperar la "unitat d'acció que va fer possible l'1-O"

L'exconseller de l'Interior, Joaquim Forn (E), juntament amb el president de la Comissió d'Investigació, Antoni Morral (D), al Parlament de Catalunya, 28 de gener del 2020.
Pau Venteo - Europa Press

BARCELONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -

L'exconseller de l'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, ha demanat aquest dimarts als partits independentistes que recuperin "la mateixa unitat d'acció que va fer possible l'1-O", després de les discrepàncies entre JxCat i ERC.

Després d'uns mesos a la presó, Forn es veu amb el "dret i l'obligació de reclamar" que es posin els ciutadans i Catalunya al centre del debat i abandonar estratègies partidistes, ha dit en la seva compareixença com a testimoni en la comissió d'investigació del Parlament sobre l'aplicació de l'article 155.

"Ahir, per nosaltres, va ser un dia trist", ha admès sobre els desacords per la votació en el ple del president del Govern, Quim Torra, cosa que també han assenyalat més exconsellers presos que han comparegut en la mateixa comissió, com Jordi Turull.

Ha ressaltat que ells mateixos no es van agradar quan van veure el que passava a través dels mitjans des de la presó, i ha advertit que el que està en joc és massa important: "No tenim dret a espatllar tot el que hem guanyat".

CONSEQÜÈNCIES DEL 155

Ha sostingut que "és evident que hi ha un abans i un després de l'aplicació del 155" i que l'aplicació va afectar negativament el desenvolupament de l'acció del Govern, i ha agraït als funcionaris i membres dels serveis de seguretat i emergències que continuessin amb la seva tasca quan es va aplicar per mitigar-ne els efectes.

Forn ha afirmat que els impulsors de l'1-O van pensar que la destitució del Govern, la presó i la convocatòria d'eleccions contribuirien a trencar la majoria independentista al Parlament però no ho van aconseguir, i ha avisat que els que voldrien convertir Catalunya "en una comunitat autònoma més, caminen junts i alineats".

DOCUMENTS DELS MOSSOS

A més, ha assegurat que "des de l'Estat es va desplegar una estratègia sense precedents per desprestigiar la policia de Catalunya" per buscar excuses per poder recuperar competències en matèria de seguretat.

Creu que "l'episodi més vergonyós" va ser quan es va acusar els Mossos de portar a incinerar documentació que alguns polítics i mitjans havien assegurat que provaven que la policia catalana havia col·laborat amb el procés independentista i havia fet vigilància d'alguns dirigents polítics, cosa que lamenta no haver pogut respondre des de la presó.

Ha explicat que, mesos abans, els Mossos van decidir donar protecció a aquests dirigents polítics --com als líders dels grups al Parlament-- i que ell mateix els ho va notificar, i que això era el que reflectia la documentació: "Quan fan aquestes acusacions saben que es tractava de gent que els protegiria a ells".

Li hauria agradat que haguessin assistit a la comissió alguns dels qui van fer aquestes incriminacions, en un assumpte que ha subratllat que s'ha arxivat: "M'esperava que aquestes persones poguessin donar la cara, poguessin donar explicacions i demanessin excuses per aquestes acusacions".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés