El seu advocat en sollicita l'absolució perqu no va fomentar cap "aldarull" ni va manipular políticament els Mossos
BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn, en presó preventiva per la causa del procés sobiranista, demanar que declarin com a testimonis en el judici al Tribunal Suprem l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'excap dels Mossos Josep Lluís Trapero, diversos membres de l'excúpula del Ministeri de l'Interior i l'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya Enric Millo.
En el seu escrit de defensa, en el qual demana l'absolució pels delictes de rebellió i malversació, l'advocat de Forn, Xavier Melero, demana citar com a testimonis l'ex-secretari d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior José Antonio Nieto; el secretari general tcnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, i l'exdirector del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat Diego Pérez dels Cobos.
Sobre Carles Puigdemont, l'advocat precisa que ats "l'especial estatus processal del testimoni proposat, la seva declaració hauria d'instrumentar-se mitjanant un mecanisme de cooperació judicial internacional i concretar-se a través de videoconferncia".
L'exconseller d'Interior també demana que declarin els comissaris dels Mossos Ferran López --responsable del cos durant l'aplicació del 155--, Manel Castellví --responsable de la Comissaria General d'Informació--, Emili Quevedo i Joan Carles Molinero, així com els exresponsables de la Policia Nacional i la Gurdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo i Sebastián Trapote, respectivament, l'exconseller Jordi Jané i l'exdirector dels Mossos Albert Batlle.
ES VA ACATAR EL QUE HAVIA ORDENAT EL TSJC
En l'escrit de defensa, l'advocat de Forn rebutja que cometés el delicte de rebellió perqu "no ha fomentat cap tipus d'enfrontament ni d'aldarull, ni ha manipulat l'actuació del cos policial dels Mossos d'Esquadra contravenint el que havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia (TSJC)".
L'exconseller admet que, en sintonia amb la voluntat del seu partit polític, del govern de coalició del qual va formar part, i dels seus electors, va impulsar "un procés encaminat a la consecució de la independncia de Catalunya per mitjans pacífics".
Així mateix, va donar suport a "la celebració del referndum de l'1 d'octubre com una manifestació del dret a la llibertat d'expressió i a la participació política d'un concret (bé que estimable) sector de la població de Catalunya".
Argumenta que si la rebellió es caracteritza per "collocar l'Estat en una situació límit", legitimant l'estat per recórrer al poder militar, cap dels esdeveniments que van tenir lloc a Catalunya durant l'any 2017 no revesteix tals característiques, i que una prova d'aix és que posteriorment el Govern central va aplicar l'article 155 sense la més mínima resistncia.
NO ES VA DECLARAR L'ESTAT DE SETGE
En la mateixa línia, recull que l'Estat no es va veure en la necessitat d'activar en cap moment els mecanismes que la llei posa a la seva disposició per conjurar una crisi de naturalesa insurreccional, ni es va declarar l'estat de setge previst per a aquests casos.
"Només es pot subsumir en el delicte de rebellió la insurrecció o la revolta contra l'ordenament constitucional feta per una pluralitat de persones notriament dotades d'organització i d'armament idonis per aconseguir els seus propsits. Per a aix, a més, empren la violncia", adverteix.
L'advocat, en el seu escrit, lamenta així mateix que el relat dels fets de la Fiscalia, que els acusa d'aquests delictes, reculli "com a fets incontrovertits el que no són més que les esbiaixades i parcials conclusions" dels atestats de la Gurdia Civil i de la Policia Nacional.
Sobre l'1-O, assegura que Forn "no va participar en el disseny de l'operatiu policial ni hi va interferir des del punt de vista polític, ni, encara menys, tcnic", que no hi va haver cap infradotació dels mitjans en el dispositiu, i que ni tan sols va estar present a la Sala de Coordinació dels Mossos (Cecor), ni va emetre cap directriu als seus responsables.
Tampoc no va incitar a part de la població "a alar-se violentament davant de les forces de seguretat per dur a terme a qualsevol preu la jornada de votació declarada illegal".
VA ACATAR EL 155
Defensa que va acatar l'aplicació de l'article 155 "fins i tot abans que li fos comunicat oficialment el seu cessament" i que ho va explicar al personal del seu departament i no va tornar a acudir al seu despatx.
A més, ressalta que ni en l'exercici de les seves funcions com a conseller d'Interior ni en qualsevol altra condició "va incitar les masses a oposar una resistncia violenta a l'actuació de la comissió judicial" del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona amb l'objectiu d'impedir que es pogués dur a terme en els escorcolls i detencions del 20 de setembre.
El seu advocat afegeix que Forn va considerar en tot moment "que una negociació amb l'Estat era possible i les dades objectives descarten que fos una creena irracional": el mateix dia 26 d'octubre encara era possible una convocatria d'eleccions per part del president de la Generalitat.
