L'exconseller d'Interior assegura que mai va donar instruccions als Mossos perquè incomplissin els mandats judicials
MADRID, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, s'han desmarcat aquest dijous de la via unilateral en el procés independentista i han acceptat actuar a partir d'ara seguint les vies constitucionals.
Així ho han declarat els tres davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa del denominat "procés", en la qual hi ha 28 imputats i en la qual Forn, Sànchez i Cuixart són, juntament amb l'ex-vicepresident Oriol Junqueras, els únics que són a la presó provisional.
Les declaracions d'aquest dijous responen peticions que van fer els tres per comparèixer davant l'instructor, després que aquest els mantingués la mesura de presó.
Tant Forn com Sànchez i Cuixart han contestat a les preguntes dels fiscals Fidel Cadena i Jaime Moreno i de la seva defensa. Només l'exconseller ha respost l'acusació popular que exerceix el partit Vox.
Aquesta vegada han demanat declarar perquè en anteriors compareixences judicials, o bé s'havien negat a contestar, o ho havien fet únicament per expressar les seves intencions futures de cara a conjurar la seva permanència a la presó.
Per això, el jutge no prendrà aquest dijous cap decisió pel que fa a les seves mesures cautelars, sinó que ho farà quan els imputats li presentin els seus respectius escrits sol·licitant l'excarceració.
Les defenses de Forn i Sànchez ho faran previsiblement aquest divendres, mentre que la de Cuixart ho farà en els propers dies.
Els tres investigats han assenyalat la il·legalitat del referèndum independentista de l'1 d'octubre i que aquest dia, així com el 20 de setembre --dia dels registres judicials en seus de la Generalitat--, es van produir actes violents o vandàlics.
Però mentre que Forn i Cuixart han concretat que qualsevol objectiu polític ha de respectar la via constitucional, Sánchez ha estat menys específic i no ha al·ludit directament la Carta Magna, sinó que ha optat per afirmar que qualsevol via ha de ser de respecte a la institucionalitat de l'Estat.
SI ES PRENEN MESURES UNILATERALS, BAIXARÀ DEL TREN
Segons les fonts consultades, el més clar en aquest sentit ha estat Joaquim Forn, qui ha manifestat que no renuncia a la independència, però que no hi ha una altra manera d'arribar a ella que no sigui dins del marc constitucional.
Així, ha assegurat que prendrà possessió del seu escó en el Parlament, però que si el futur Govern torna a apostar per la unilateralitat, dimitirà. A més, ha avançat que no acceptarà cap càrrec com conseller.
Així ho ha explicat també el seu advocat en acabar la declaració: "No contempla una altra via que no sigui una reforma de la Constitució per les lleres que la pròpia Constitució contempla. Si se segueix per la unilateralitat, ell baixaria del tren", ha indicat en declaracions als mitjans de comunicació.
Per la seva banda, Jordi Cuixart ha dit al magistrat que per les vies unilaterals no es va a aconseguir la independència de Catalunya i que l'únic referèndum vàlid serà el que convoqui el Govern d'Espanya, segons han informat fonts jurídiques presents a les declaracions.
Cuixart, l'únic dels tres imputats que no va concórrer a les llistes electorals del 21-D perquè ha dit que no li interessa participar en política, ha estat contundent en reconèixer que la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre va ser "simbòlica".
MENYS DEL QUE PODIA HAVER OCORREGUT
Sobre la violència del 20 de setembre i l'1 d'octubre, el líder d'Òmnium ha admès que el dia dels registres va passar "menys del que podia haver ocorregut", però que ningú els va alertar que estiguessin cometent il·legalitats.
Això sí, ha matisat que a cap moment es va incitar a la violència i que els danys que van sofrir els cotxes de la Guàrdia Civil no van ser cercats.
A Forn també se li ha preguntat per aquest assumpte, com a màxim responsable polític dels Mossos d'Esquadra quan van ocórrer els fets, i ha manifestat que entre les seves disposicions com conseller no va estar articular els dispositius operatius de les diferents actuacions policials, ni del 20 de setembre ni de el 1 d'octubre.
En tot cas, ha negat que hi hagués passivitat dels agents per impedir el referèndum il·legal.
L'exconseller ha explicat la "dissociació" que hi havia entre el que era un compromís polític del Govern al que pertanyia de celebració de referèndum i l'obligació dels Mossos de complir un mandat judicial.
En aquest sentit, ha garantit que la policia autonòmica mai va deixar d'exercir les seves funcions com a policia judicial i que no va donar instruccions als agents perquè no complissin resolucions judicials.
RAONABLE QUE ELS MOSSOS NO ACTUESSIN EL 20 DE SETEMBRE
Segons fonts jurídiques, ha assegurat que mai va posar els Mossos al servei del procés independentista; però, això sí, ha matisat que l'actuació dels agents el 20 de setembre, quan no van intervenir per permetre la sortida de la comitiva judicial després dels registres, li va semblar raonable perquè, en cas contrari, hauria estat carregar contra 40.000 persones.
També ha explicat que l'1 d'octubre hi havia quatre reunions programades a primera hora amb les forces de seguretat que anaven a participar en l'operatiu i que davant l'absència de la Guàrdia Civil i la Policia, va cridar el coronel de l'Institut Armat Diego Pérez De Los Cobos i aquest li va respondre que se'ls havia oblidat acudir a la cita i que no pensaven fer-ho.
De Los Cobos, encarregat de la coordinació dels tres cossos policials per a aquesta jornada, ha estat citat pel jutge instructor per declarar en qualitat com a testimoni el proper 1 de febrer.
A l'exconseller també se li ha preguntat pels presumptes seguiments a polítics o alts càrrecs no independentistes, al que ha respost que no li consta cap espionatge.
Si que ha dit que els Mossos tenen ordres de protecció a determinades persones, i que aquestes tasques poden realitzar-se per dues vies, amb escorta o amb contravigilancia, i que això és el que pot explicar que es pensés que hi havia seguiments.
Jordi Sànchez també ha estat interrogat pels fets esdevinguts el 20 de setembre i la violència registrada durant els registres judicials.
Així, ha insistit que mai va haver-hi sensació d'ambient violent, que hi havia grups de música i tot es va desenvolupar en un to lúdic, si bé ha reconegut que van poder cometre's actes vandàlics.
Com a Forn, l'expresident de l'ANC ha assenyalat que prendrà possessió de la seva acta de diputat --és el número dos de la llista que lidera Carles Puigdemont--, però ha dit al jutge que no creu en l'unilateralitat com a via per aconseguir la independència, per la qual cosa també renunciaria a l'escó si el futur Govern utilitza aquestes lleres.
