Va posar les decisions del Parlament català per sobre de les actuacions del TC: "El ple és l'òrgan suprem"
Va dir que no llegia les iniciatives i les tramitava si eren correctes però va admetre que hauria paralitzat una proposta per legalitzar l'esclavitud
Va reconèixer que els lletrats li van advertir del que no es podia tramitar per estar anul·lat pel TC, però creu que això va ser un "excés de zel"
MADRID, 9 febr. (EUROPA PRESS) -
L'expresidenta del Parlament català Carme Forcadell li va dir al jutge, durant la seva declaració en el Tribunal Suprem el passat 9 de gener, que no és delicte exercir el dret d'autodeterminació. Va admetre que els lletrats de la Cambra regional li van advertir de les lleis que no es podien tramitar per estar anul·lades pel Tribunal Constitucional, però ella al·lega que això ho van fer per "autoprotecció" i per "excés de zel".
Forcadell va dir, durant l'interrogatori que li va realitzar la fiscal Consolo Madrigal, al que ha tingut accés Europa Press, que ella no entenia que el mandat del Tribunal Constitucional pogués limitar la capacitat del Parlament català per debatre i va al·legar que el "Ple és l'òrgan suprem" per decidir el que es debat en la Cambra.
A això va afegir que ella no llegia les iniciatives que es presentaven i que la Mesa els donava curs sense entrar en el fons i sense llegir-les, només si formalment eren correctes. Però davant la pregunta de la fiscal sobre si hauria donat tràmit una Llei que legalitzés l'esclavitud si estava correctament presentada, l'expresidenta del Parlament va al·legar que no ho tramitaria per anar en contra d'un dret fonamental.
Consolo Madrigal li va insistir que llavors, ho llegiria, i Forcadell va tractar de justificar-se al·legant que d'una cosa així s'hauria assabentat perquè causaria molta revolada.
La declaració d'aquesta investigada en el procediment que se segueix en el Tribunal Suprem contra el procés i el referèndum d'independència va durar més de dues hores. En ella, la fiscal va tractar de desgranar la participació de Carme Forcadell en tots els passos que es van donar a Catalunya en direcció cap a la independència.
A més del paper que va tenir aquesta com a presidenta de l'ANC, la fiscal es va detenir especialment en el paper que va jugar com a presidenta del Parlament català, en la tramitació de tot el relacionat amb el 'procés' i sobretot en la tramitació de les lleis de referèndum i de transitorietat que es van aprovar en la Cambra catalana els dies 6 i 7 de setembre.
ES VA INCLOURE EN L'ORDRE DEL DIA PERQUÈ HO VA DECIDIR EL PLE
Davant les seves insistents preguntes, Carme Forcadell va tractar de justificar l'aprovació de les lleis contràries a l'ordenament constitucional, malgrat els advertiments del TC, al·legant que aquestes lleis es van incloure perquè ho va decidir el Ple del Parlament català, al que va qualificar de "òrgan suprem", i es va escudar que no és "potestat" seva alterar l'ordre del dia que fixin els diputats en el Ple.
Segons va dir, el Reglament permet que dos grups o un cinquè dels diputats puguin proposar un canvi en l'ordre del dia, es vota i si es guanya, s'introdueix el punt. Així seria com es van incloure ambdues lleis, segons va dir. "Estaran o no d'acord, però és així senyoria", va etzibar.
A més, va dir que no entenia que "el mandat del TC limiti la capacitat del Parlament a debatre sobretot allò que interessa als ciutadans", deixant clar que posava el Parlament català per sobre de les resolucions del TC. En aquest sentit, va repetir en reiterades ocasions que en la Cambra legislativa s'ha de poder parlar de tot. A més, en la seva opinió, el control del Tribunal Constitucional s'ha de fer "a posteriori".
"EL PARLAMENT NO VA TENIR RES A VEURE EN L'ORGANITZACIÓ DE L'1-O"
No obstant això, segons Forcadell, el Parlament català no va tenir res a veure amb l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre perquè, segons ella, la Cambra no té cap capacitat d'implementar el que aprova. Va al·legar que la decisió d'anar a votar va ser "personal" de cadascun i no entén que això sigui delicte, com tampoc creu que el sigui "exercir el dret d'autodeterminació".
La fiscal li va preguntar si discrepava de les resolucions del TC. "No és que discrepi, és que no ho considero delicte. Ho entenc com un exercici de llibertat d'expressió", va recalcar.
En ser preguntada si li eren notificades les resolucions del TC, va arribar a respondre que no ho sabia i que suposava que sí. No obstant això, sí va reconèixer que els lletrats de la Cambra li van dir que anava a contravenir les sentències del TC amb l'aprovació de les lleis de referèndum i de transitorietat jurídica.
ELS LLETRATS S'ESTAVEN "AUTOPROTEGINT"
En aquest cas sí va admetre que ho havien assumit els diputats de JxSí per "protegir els funcionaris", però considera que els advertiments que feien els lletrats no eren vinculants, que les feien per "autoprotegir-se" i que suposaven un "excés de zel".
"Entenc que ells fan el seu treball i des del punt de vista jurídic", va exclamar, però va emmarcar aquestes lleis "al debat polític". Sí va reconèixer que "no es va fer una tramitació normal", però va insistir que el Reglament permetia el que es va fer. També va admetre que ella "ho podia haver fet millor" donant més temps als partits en la tramitació d'aquestes lleis.
DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA "SIMBÒLICA I SENSE EFECTES JURÍDICS"
Quant a la declaració d'independència que es va signar al Parlament català per part de tots els diputats de JxSí i la CUP, Carme Forcadell va assegurar que es va tractar d'una declaració política, una declaració simbòlica i sense efectes jurídics".
"No es va iniciar cap tràmit parlamentari perquè com vostè ha dit no es va registrar ni es va votar", va insistir la investigada, que va recalcar que es va tractar d'una declaració política com a tantes moltes altres que hi ha hagut en el Parlament" que s'havia fet a petició dels grups parlamentaris i en la qual la Mesa no tenia res a veure.
Segons l'expresidenta de la Cambra, ella va llegir una part de les propostes de resolució perquè l'hi va demanar el Grup Parlamentari, en concret, l'actual president del Parlament, Roger Torrent.
Va rebutjar també que la presència dels alcaldes de l'Associació de Municipis Independentistes (AMI) en el Parlament fora per pressionar i assegura que els havien demanat prèviament que "es comportessin" i "no cridessin".
