Sollicita la seva absolució perqu la seva actuació al Parlament es va adequar al Reglament i nega que hi hagués violncia el 20-S
MADRID, 16 gen. (EUROPA PRESS) -
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell també vol que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretria general d'ERC, Marta Rovira, tots dos a l'estranger, siguin interrogats com a testimonis per videoconferncia en el judici pel procés independentista a Catalunya, segons reflecteix en l'escrit de defensa en qu sollicita la seva absolució.
En aquest document, al qual ha tingut accés Europa Press, demana que atestin un total de 13 persones en la seva defensa, entre ells quatre exmembres de la Mesa del Parlament que van ser processats juntament amb la resta d'acusats de rebellió per que finalment seran jutjats per desobedincia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): Lluis Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet y Lluis Guinó, als quals se suma l'expresidenta d'aquest rgan Nuria Gispert.
Forcadell, igual que els altres processats, demana que el judici se celebri a Barcelona i que pugui seguir-lo en situació de llibertat provisional. També reclama que el tribunal adopti les mesures perqu pugui asseure's al costat de la seva advocada defensora i que s'apliqui un horari de trasllats al centre penitenciari, en el cas de ser excarcerada, que li permeti descansar.
També d'acord amb les peticions d'altres processats, Forcadell sollicita que s'habiliti un espai a la mateixa sala de vistes --no als espais annexos on els periodistes i un altre públic seguir el judici per pantalles de televisió-- d'un total de deu places per a cinc dels seus familiars i cinc 'observadors internacionals' més que podran així donar-li "suport emocional en moments tan difícils".
COMPARACIÓ AMB LA PAH
Al llarg del seu escrit de defensa, que s'estén 112 pgines, Forcadell nega que la seva conducta al capdavant del Parlament pugui qualificar-se de delictiva i rebutja també que pugui parlar-se de l'existncia de "tumult" el 20 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d'Economia que impedís el compliment dels escorcolls ordenats pel Jutjat d'Instrucció de Barcelona número 13, que investigava l'organització del referndum de l'1-O.
La seva defensa incideix en l'escrit en qu es va tractar d'una congregació espontnia de milers de ciutadans que exercien el seu dret de manifestació.
En aquest punt la defensa de Forcadell assenyala que els fets ocorreguts en aquesta jornada no poden qualificar-se de rebellió ni sedició igual que no es fa en el cas de les accions contra els desnonaments de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).
Tampoc no creu que pugui comparar-se l'ocorregut a Barcelona amb l'alament de Tejero el 23-F en el qual es van fer servir "armes de foc, tropes militars, tancs" i es va retenir diversos diputats "amb la finalitat d'establir una dictadura militar de clara inspiració franquista".
També insisteix la seva defensa, que exerceix la lletrada Olga Arderiu, en qu Forcadell --per qui la Fiscalia demana 17 anys de presó per un delicte de rebellió-- és una persona "absolutament pacifista" i que si per perseguir la seva ideologia es precisa la violncia "abans abandonaria les seves idees que permetre cap acte violent".
Segons el parer d'Arderiu en el cas de Forcadell les acusacions no són més que un producte d'"una tergiversació dels fets, per la qual cosa rebutja que se l'acusi de rebellió quan la resta de membres de la Mesa del Parlament seran jutjats només de desobedincia per la tramitació de les denominades 'lleis de desconnexió' al Parlament.
Insisteix que la seva actuació es va acomodar al que es disposa en el Reglament del Parlament, sense que a més tingués vot decisori en cap de les votacions del ple o de la Mesa per a l'admissió a trmit de les propostes, que van ser estimades com a congruents en tot moment.
Les resolucions aportades són, segons aquesta part, "el reflex d'un debat dels diputats i diputades realitzat amb llibertat d'expressió i en exercici de la representació de la ciutadania i, en conseqüncia, a la Mesa del Parlament li falten les facultats per limitar aquest debat en seu parlamentria. Afegeix que Forcadell no va participar en la presa de decisió de convocar un referndum ni és la seva promoció ni preparació.
NEGACIÓ DE DILEG AMB EL GOVERN D'ESPANYA
En tot cas, aquesta part assegura que "resulta clar que el Govern Estatal, alhora que negava qualsevol dileg amb les institucions democrtiques de Catalunya, optaria d'ara endavant per fer ús de les funcions que li havia atorgat el Tribunal Constitucional per substituir la negociació política prpia de qualsevol Estat democrtic per la judicialització i posterior repressió de les iniciatives polítiques que poguessin adoptar els representants legítims i democrtics de la ciutadania de Catalunya al Parlament o Govern de la Generalitat.
Reconeix no obstant aix que "amb anterioritat al fet que es judicialitzés i criminalitzés el moviment sobiranista a Catalunya, els incompliments de les sentncies i resolucions del Tribunal Constitucional eren públics i notoris sense que en cap cas la reiterada negació al que es disposa per aquest tribunal implicar cap responsabilitat".
QÜESTIONS PRVIES
D'altra banda, l'escrit de defensa n'adjunta un altre, de 130 pgines, en el qual anuncien les qüestions de nullitat, conegudes com a qüestions prvies, que presentaran davant del tribunal de la Sala Penal del Tribunal Suprem a l'inici del judici, que encara no té data.
Entre elles, Arderiu afirma que s'ha vulnerat el principi de legalitat penal en relació amb el dret a la tutela judicial efectiva i a un procediment amb totes les garanties en considerar que els magistrats de l'alt tribunal fins ara han fet "interpretacions noves i absolutament imprevisibles" de la causa.
Així mateix, la defensa de Forcadell denuncia que també s'han vulnerat la llibertat ideolgica, de reunió i de representació política en relació a la inviolabilitat parlamentria perqu l'objectiu d'aquest procediment és la "criminalització de l'exercici" d'aquests "drets fonamentals".
Finalment, aquest escrit relacionat amb les qüestions prvies assenyala que la causa pel procés independentista impedeix que hi hagi un procés amb totes les garanties i afecta la possibilitat d'utilitzar els mitjans de prova pertinents i la igualtat d'armes quan s'ha "fragmentat" la causa en dues parts --en el Tribunal Suprem i en el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona--".
