Afirma que només volien iniciar una "via de negociació" amb l'Estat
BARCELONA, 27 març (EUROPA PRESS) -
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha presentat aquest dimarts un recurs contra l'ordre de processament dictada pel Tribunal Suprem en què, entre altres motius, al·lega que el delicte de rebel·lió que se l'imputa és "inexistent" perquè no hi va haver violència i perquè la declaració d'independència no tenia efectes i solament cercava la negociació.
En el recurs de reforma, recollit per Europa Press, defensa que la declaració d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre de l'any passat no tenia "cap efecte jurídic", a més que la votació es va produir sense cap alçament públic ni violent.
A més, Forcadell afegeix que la part de la resolució referent a la república no va arribar a votar-se, ja que estava en la part declarativa de la resolució --que no es vota--, i sentencia que "la seva finalitat era, exclusivament i en tot moment, aconseguir una via de negociació amb el Govern central".
"No va haver-hi cap alçament públic i violent per declarar la independència de Catalunya", recalca l'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, que afegeix que en cap moment es va contemplar la possibilitat d'usar la violència per a aquest objectiu.
En aquest sentit, detalla que quan es va aprovar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, no es va optar per usar a les masses per defensar la república i en canvi es van acceptar les eleccions convocades pel Govern: "Això demostra objectivament que no hi havia la més mínima intenció d'usar la violència per aconseguir la independència".
Forcadell assegura que no existeix el delicte de rebel·lió que li atribueixen perquè "en les 55 pàgines de presumptes fets descrits per la resolució ara recorreguda no es descriu cap alçament violent i públic", a més de que les manifestacions independentistes sempre han estat pacífiques.
Concreta que en la concentració davant de la Conselleria d'Economia el 20 de setembre durant el registre de la Guàrdia Civil solament van patir danys dos vehicles policials i que durant la jornada de l'1 d'octubre "es pot veure clarament que són els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil els que agredeixen les persones que es troben pacíficament esperant per votar als col·legis electorals".
"Si realment la quantitat de gent concentrada hagués atacat als més de 6.000 agents desplegats, el nombre d'agents ferits i la gravetat de les lesions que presentarien serien molt superiors", considera.
Sobre la seva actuació com a presidenta del Parlament, al·lega que la seva conducta sempre es va adequar al reglament de la cambra i que es va limitar a ordenar el funcionament dels debats del ple, i que va ser aquest ple, com a "òrgan suprem", qui va adoptar les decisions.
Així, assegura que la Mesa no tenia potestat per limitar els debats i posterior aprovació de les resolucions i iniciatives legislatives: "Els membres de la Mesa no tenen facultat, ni l'han de tenir, per limitar el debat que els diputats realitzen en seu del Parlament fent ús del dret a llibertat d'expressió i en exercici de la representació de la ciutadania".
En tot cas, considera que d'haver-se comès un delicte, se l'hauria de processar per delicte de desobediència, com a la resta de membres de la Mesa, encara que opina que també aquest delicte hauria d'arxivar-se en estar emparat per la inviolabilitat parlamentària.
VOLER LA INDEPENDÈNCIA NO ÉS DELICTE
El recurs defensa que "anhelar la independència de Catalunya no és delicte, sinó que es troba emparat" pel dret a la llibertat ideològica recollit en l'article 16 de la Constitució i expressar aquestes idees entra dins de l'article 20 de la Constitució sobre la llibertat d'expressió.
L'escrit recorda que els programes dels partits independentistes en cap moment han estat impugnats ni il·legalitzats, i tampoc ho han estat "els múltiples reconeixements que ha fet el Parlament de Catalunya, al llarg d'anys, a la sobirania del poble català".
COMPETÈNCIA
En el recurs, la defensa torna a demanar que la causa es retorni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en considerar que el Suprem no és competent per enjudiciar els fets, i s'al·lega vulneració del dret a un procés amb garanties posat que la macrocausa de l'1-O s'està instruint en paral·lel en un jutjat de Barcelona, a l'Audiència Nacional i al Suprem.
"La coexistència dels tres procediments paral·lels suposa un risc real i concret respecte a la continència de la present causa, que pot donar lloc a diferents pronunciaments jurisdiccionals sobre uns mateixos fets, amb els efectes perniciosos que això comporta respecte a cadascun dels procediments", argumenta l'advocada Olga Arderiu.
En el seu escrit denuncien la vulneració de drets fonamentals com la tutela judicial efectiva, un procés amb totes les garanties, utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la defensa i al jutge ordinari predeterminat per la llei, els drets a la llibertat ideològica, a la llibertat d'expressió, a la prohibició de censura prèvia, a la llibertat de manifestació i a l'exercici de la representació de la ciutadania.
ANNA SIMÓ
L'exsecretària primera de la Mesa del Parlament Anna Simó també ha presentat un recurs de reforma a l'ordre de processament del magistrat Pablo Llarena per demanar l'arxiu de la causa contra ella per un delicte de desobediència.
La seva defensa al·lega que els actes realitzats per Simó en la seva condició de diputada i de secretària primera de la Mesa del Parlament, suposadament delictius, "estan emparats per la inviolabilitat parlamentària".
Puntualitza que els fets objecte de l'ordre de processament "són actuacions relacionades amb opinions o vots efectuats per la mateixa, en la seva condició de diputada i primera secretària de la Mesa, en l'exercici de les funcions parlamentàries inherents al càrrec que ostentava".
