Torrent i expresidents del Parlament demanen "alliberar" a la Cambra de la judicialització
BARCELONA, 4 set. (EUROPA PRESS) -
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha defensat aquest divendres la llibertat d'expressió i que la Cambra catalana pugui tenir un "dileg polític sense límits", el dia en el que ha tornat al Parlament després de dos anys i mig pel seu empresonament.
En una declaració conjunta del president del Parlament, Roger Torrent, i els expresidents de la Cambra amb motiu de la commemoració del 40 aniversari del restabliment de la Cambra, ha sostingut que el Parlament és "la institució de la paraula lliure, de la veu plural del país, del dileg polític sense límits, l'espai on les societats exposen les contradiccions en tot all que preocupa a la ciutadania".
Forcadell, que ha estat rebuda amb aplaudiments de diputats i treballadors del Parlament, ha afirmat que en el Parlament s'ha de poder debatre lliurement "amb l'únic límit de l'educació i del respecte pels representants de la ciutadania".
Així mateix, ha reivindicat que "la llibertat d'expressió és un tresor immens" que cal preservar sempre i en qualsevol lloc, i ha reivindicat el Parlament com un referent per a altres cambres legislatives.
L'expresidenta, empresonada per el 1-O, ha subratllat la importncia de la Cmera catalana i ho ha exemplificat amb la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones, sobre la que creu que s'ha avanat per que la paritat al Parlament encara no s'ha aconseguit, per la qual cosa ha cridat a donar "un pas més, que també ha de ser qualitatiu, garantint la paritat en crrecs de responsabilitat".
ROGER TORRENT
Torrent, que ha comenat la declaració criticant l'empresonament de Forcadell perqu considera que est a la presó "per exercir el crrec amb dignitat democrtica", ha expressat la necessitat de cercar una solució al conflicte a Catalunya per acabar amb la judicialització de l'activitat parlamentria, segons ell.
"El Parlament necessita alliberar-se de la judicialització, alliberar-se de les limitacions que frenen les respostes a demandes urgents de la societat. Sense aquestes limitacions a l'exercici de l'autogovern, el Parlament podria fer més pel benestar i la qualitat de vida de les persones. Només sense limitacions podrem abordar com cal els reptes globals de les societats del nostre temps", ha assegurat.
A més, ha dit que la ciutadania "ha de poder escollir si vol o no vol un Parlament plenament lliure", i que aix només pot decidir-se en un referndum on la població voti lliurement sobre el futur de Catalunya.
RIGOL, BENACH I DE GISPERT
Joan Rigol ha destacat que el dileg i el pacte han format part de la cultura política de Catalunya per resoldre conflictes durant tota la seva histria, i que la recuperació del Parlament va implicar el reconeixement de Catalunya com "una realitat política prpia i específica".
Per la seva banda, Ernest Benach ha recalcat que el Parlament en aquests 40 anys ha aprovat lleis innovadores per que, en algunes ocasions, han xocat amb els tribunals, i la sentncia de l'Estatut, que ha recordat que es va aprovar amb 120 vots a favor en el Parlament, "va marcar un abans i un després"
Núria de Gispert també ha carregat contra els límits competencials que ha tingut la Cambra, ja que considera que han suposat un obstacle per millorar les condicions de la vida de la població, i ha alertat que des de la sentncia de l'Estatut la situació s'ha agreujat i en els últims anys els tribunals han arribat a actuar "sobre el que ni tan sol ha arribat a la Cambra, censurar el dret d'iniciativa dels diputats, impedir debats en el ple i exigir a la Mesa que censuri".
