BARCELONA 23 jul. (EUROPA PRESS) -
Foment del Treball ha constatat que des del 2013 la inversió pública a Catalunya es troba en mínims històrics, per la qual cosa el 2017 ha estat un altre "any perdut" en l'avanç de les infraestructures i ha reclamat un pacte d'Estat per revertir aquesta situació.
Així ho han explicat aquest dilluns en roda de premsa el president de la Comissió d'Infraestructures i Equipaments de la patronal, Joaquim Llansó, i el secretari de la Comissió i director d'Economia, Fiscalitat i Infraestructures, Salvador Guillermo, que han presentat l'actualització del Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya, iniciat el 2015.
"El 2017 ha estat novament caracteritzat per la falta de polítiques potents d'infraestructures tant a nivell de la Generalitat com de l'Estat. Estan bé els anuncis, però ens interessen les realitats", ha asseverat Guillermo.
En aquest sentit, ha reclamat un pacte d'infraestructures a nivell d'Estat, no només per impulsar polítiques d'aquest tipus sinó també per garantir el manteniment de les carreteres, cosa per la qual, ha assegurat, és necessària l'eurovinyeta: "Volem un model que serveixi per a tot l'Estat".
I és que la licitació oficial d'obres a Catalunya va créixer un 49% el 2017, un total de 1.690 milions --1.130 el 2016-- impulsada per l'administració local, si bé, segons Llansó, aquesta xifra hauria de rondar els 5.000 milions d'euros: "Malgrat l'augment, seguim en mínims històrics. Hem perdut dos terços de la inversió".
Els darrers 20 anys la licitació oficial d'obres a Catalunya s'ha situat en una mitjana de 3.750 milions d'euros.
Per això, tots dos han insistit en la necessitat de prioritzar les infraestructures segons el seu retorn econòmic, social i mediambiental i a planificar-les entre 10 i 15 anys vista: "Els aeroports de Lleida-Alguaire, el de Castelló o l'AVE a Galícia no seran rendibles mai".
CATÀLEG
Del centenar d'infraestructures contemplades al catàleg, només s'han pogut donar de baixa quatre, tres de les quals perquè van entrar en servei el 2017: la finalització de la prolongació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Sabadell i Terrassa (Barcelona) i els nous accessos de l'ampliació sud del Port de Barcelona.
També s'ha donat de baixa l'actuació FGC L6 Reina Elisenda-Finestrelles, en concloure's un retorn negatiu de la seva anàlisi cost-benefici, segons Guillermo.
D'altra banda, han celebrat el soterrament de Can Feu FGC a Sabadell, l'A-16, el desdoblament dels túnels de Vallvidrera; la B-224, desdoblament Martorell-Masquefa; la C16, reconversió a autovia entre Berga i Bagà; la C-17, millores de la capacitat i accessibilitat; la C-15, el tercer carril entre Vilafranca del Penedès i Igualada; la nova carretera entre Riba-roja d'Ebre i Granja d'Escarp i el CIM el Camp-sector est.
CORREDOR MEDITERRANI
El Corredor Mediterrani torna a ser la gran reivindicació del catàleg, del qual Llansó i Guillermo han destacat que els projectes inadequats, les impugnacions legals, els problemes tècnics del tercer fil, els ajustos pressupostaris i un insuficient impuls polític han provocat el retard d'aquesta infraestructura, que no estarà acabada fins al 2023 en el seu recorregut espanyol, si bé es preveia que arribés a Almeria el 2017.
També han recordat que el nou accés ferroviari al Port de Barcelona ha patit retards per canvis en el projecte i les obres dels accessos viaris estan paralitzades, alhora que avancen lentament els desdoblaments de la N-240 Tarragona-Montblanc-Lleida, la N-II per Girona i la N-340, a més dels retards en la B-40 i la falta d'inversió en Rodalies i Regionals.
