BARCELONA, 8 jul. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia veu "indicis suficients de l'existència de fets que podrien revestir tipicitat penal" en la comercialització de participacions preferents de Caixa Laietana, que dues famílies de Mataró (Barcelona) van denunciar el 2013 per la via penal.
Segons l'escrit de la Fiscalia, a què ha tingut accés Europa Press, hi ha indicis que els actes de comercialització de les dites preferents "podrien constituir un delicte d'estafa i/o apropiació indeguda de les quantitats invertides pels querellants".
També considera que mereix investigació la ideació per part dels consells d'administració de les entitats querellades d'un pla per comercialitzar aquests productes entre petits inversors, "ocultant-los informació i donant a entendre que el dit producte era un dipòsit bancari més".
Afegeix el fet que es presentés a Bankia --on es va integrar la caixa catalana-- "sota una imatge de solvència que no corresponia amb la realitat" quan es van canviar les preferents per accions de l'entitat financera amb seu a Madrid.
La Fiscalia s'ha pronunciat així per oposar-se al recurs d'apel·lació interposat per l'últim expresident i exdirector general de Caixa Laietana, Josep Ibern, contra l'admissió a tràmit d'una querella de sis particulars afectats per les preferents al jutjat d'instrucció 3 de Mataró.
També ha recorregut l'admissió a tràmit el que va ser director general de Caixa Laietana entre el 1976 i el 2008, Pere Antoni de Dòria, per una querella que es va presentar el juny del 2013 contra els membres del consell d'administració de la caixa, com també la caixa com a persona jurídica.
A la sentència d'imputació de l'excúpula de Caixa Laietana, el jutge de Mataró va indicar que en la venda de preferents podria haver-hi un delicte d'estafa, i ha apuntat que, malgrat partir del cas particular dels sis particulars denunciants, la querella manté que aquesta pràctica va poder ser generalitzada.
La Fiscalia dóna suport al fet que el jutge instructor completi les investigacions per aclarir l'existència o no d'elements constitutius de delicte, tot i que defensa que la causa hauria de ser jutjada per l'Audiència Nacional i pels jutjats de Granollers, on pertany l'oficina que va comercialitzar les preferents dels querellants.
