MADRID, 6 abr. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia General de l'Estat ha emès una nota aquest divendres en la qual anuncia que estudiarà "l'eventual possibilitat d'exercitar les accions pertinents per a la protecció i defensa de l'ordre jurídic europeu relatives a l'Ordre Europea de Detenció i Entrega (OEDE) al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)" després de la decisió del Tribunal Regional Superior d'Schleswig-Holstein de deixar en llibertat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i descartar una eventual entrega a Espanya pel delicte de rebel·lió.
L'anunci de la Fiscalia es produeix després que el magistrat instructor de la causa del procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, anunciés que també estudia la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial al TJUE sobre l'ordre de detenció europea i els procediments d'entrega entre estats membres.
En la seva nota, la Fiscalia destaca que el Considerant (9) de Decisió Marco de 13 de juny de 2002 relativa a l'ordre de detenció europea i als procediments d'entrega entre Estats membres disposa que "la funció de les autoritats centrals en l'execució d'una ordre de detenció europea ha de limitar-se a un suport pràctic i administratiu".
Apunta també la Fiscalia a l'afirmació continguda en l'article 4 de la Decisió Marco, segons el qual "per als delictes diferents dels esmentats a l'apartat 2, l'entrega podrà supeditar-se al requisit que els fets que justifiquin l'emissió de l'ordre de detenció europea siguin constitutius d'un delicte respecte del Dret de l'Estat membre d'execució, amb independència dels elements constitutius o la qualificació del mateix".
El Ministeri Públic espanyol expressa no obstant això el seu reconeixement a l'"intens" treball realitzat per la Fiscalia alemanya que ha desenvolupat la seva tasca en requeriment a la petició de l'euroordre lliurada per les autoritats judicials espanyoles i en el marc de la regulació de l'OEDE.
Puntualitza, a més, que la decisió decretada pel Tribunal afecta exclusivament a la mesura cautelar adoptada respecte a Puigdemont "però no és una mesura definitiva", en el sentit que no entra a prejutjar el fons de l'assumpte relatiu a l'entrega del mateix.
Finalment, la Fiscalia General de l'Estat expressa la seva confiança que la decisió de fons del tribunal alemany --la relativa a l'entrega o no de l'exmandatari català-- respecti els principis provinents de la Decisió Marco i el reconeixement mutu en el sistema de l'ordre europea de detenció.
Si es formalitza una petició al tribunal europeu amb seu a Luxemburg, per part de Llarena o de la Fiscalia, la tramitació de l'OEDE remesa a Alemanya pels delictes de rebel·lió i malversació queda en suspens fins que el tribunal europeu resolgui.
Aquesta paralització de l'OEDE donaria temps a Llarena per replantejar la seva estratègia processal després del revés patit després de la decisió del tribunal Tribunal Regional Superior d'Schleswig-Holstein, que únicament deixa la possibilitat de lliurar a l'exmandatari català per malversació i descarta així que pugui jutjar-se-li a Espanya per la conducta més greu, que és la de rebel·lió.
Els dos anuncis es produeixen després de conèixer-se que la Fiscalia alemanya anunciés que no veu marge legal per recórrer la decisió del Tribunal Regional Superior d'Schleswig-Holstein.
El TJUE no és un òrgan a què recórrer com tal aquesta decisió, ja que la seva funció és interpretar la legislació de la UE per garantir que s'apliqui de la mateixa manera en tots els països membres i resol els litigis entre els governs nacionals i les institucions europees.
