Actualitzat 17/01/2020 17:43 CET

La Fiscalia a favor de suspendre l'acord de la JEC fins que resolgui el Suprem

El president de la Generalitat, Quim Torra, arriba al funeral de l'escriptora Isabel-Clara Simó, Barcelona/ Catalunya (Espanya), 16 de gener del 2020.
Pau Venteo - Europa Press

Està a favor de la petició del president de la Generalitat de deixar en suspens l'acord que li va retirar la credencial de diputat

MADRID, 17 (EUROPA PRESS)

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha fet conèixer aquest divendres un informe en el qual afirma que la competència per retirar la credencial de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, la té el Parlament i no la Junta Electoral Central (JEC). Per això, no s'oposa a la petició que ha fet la defensa de Torra perquè l'acord de l'òrgan electoral del 3 de gener quedi en suspens fins que el Suprem resolgui sobre el fons d'aquesta qüestió.

La Fiscalia entra en el fons d'aquesta qüestió, malgrat que l'escrit que ha presentat aquest divendres es va sol·licitar perquè es pronunciés només sobre la mesura cautelar de suspensió. El document de 21 pàgines, i que ha signat el fiscal Pedro Crespo, entén que, "amb vista a la prudent i equilibrada preservació" dels interessos en conflicte, es considera "assumible" la petició de Torra fins que la sala contenciosa administrativa del TS resolgui si la decisió de la JEC és conforme o no a dret.

Segons explica el fiscal en aquest informe, la llei orgànica del règim electoral general (LOREG) "no atribueix ni reconeix en cap moment a la Junta Electoral Central facultats ni cap competència per: anul·lar per la seva pròpia autoritat les credencials dels diputats que ja exerceixen el seu mandat i declarar vacants els seus escons".

Així mateix, indica que entre les causes d'incompatibilitat que es recullen en la LOREG no es troba la que va aplicar la JEC el 3 de gener, que li va declarar inelegible de manera sobrevinguda en compliment de la condemna per desobediència que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al desembre, per no retirar els llaços grocs de la seu de la Generalitat en període electoral.

Segons la Fiscalia, l'apreciació d'aquestes causes d'inelegibilitat o incompatibilitat correspondria a l'òrgan "en el qual l'interessat exerceix la seva funció de representació política", és a dir, al Parlament, en aquest cas. Afegeix en tot cas que "la inelegibilitat com a tal no té sentit quan el candidat ja ha estat elegit".

LA JEC NO HA RETIRAT MAI UN ESCÓ A UN PARLAMENTARI QUE JA EXERCIA

"Cal sumar a tot això", diu la Fiscalia, que la JEC no havia decidit mai privar un parlamentari del seu escó --ni d'àmbit autonòmic ni estatal-- que ja es trobés en el ple exercici del seu mandat, aspecte que també van posar de relleu tant Torra com els vocals de la JEC discrepants.

El ministeri públic ha emès aquest informe després que la sala donés un termini de cinc dies a les parts per informar sobre si escau suspendre de manera cautelar la decisió de la JEC o no. Aquest tràmit es va iniciar després que el 10 de gener els magistrats rebutgessin suspendre de manera cautelaríssima l'acord impugnat perquè no apreciaven motius d'urgència per fer-ho.

El president de la Generalitat al·lega que s'ha de suspendre la decisió de la JEC fins que el Suprem resolgui sobre el fons de la qüestió perquè executar-la pot provocar-li "perjudicis d'impossible reparació, inclosa la vulneració de drets fonamentals".

L'escrit del ministeri públic afirma que "comparteix" el criteri de la sala sobre la mesura cautelaríssima, perquè durant el temps en el qual s'escolta les parts no es preveia una "frustració irreversible de la fi legítima del recurs".

EL RECURS DE TORRA "RESPON OBJECTIVAMENT A LA REALITAT"

No obstant això, coincideix amb la tesi de la defensa de Torra i està d'acord amb els vots particulars de sis membres sobre que l'òrgan supervisor d'òrgans electorals no s'hauria d'haver pronunciat sobre la retirada de l'escó. De fet, destaca que "al marge de la innecessària retòrica desqualificadora" present en l'escrit del president català, la veritat és que les al·legacions "responen objectivament a la realitat".

La Fiscalia del Suprem exposa finalment que la decisió que adoptarà la sala és d'"interès públic" perquè les seves conseqüències "no poden desvincular-se" del funcionament del Parlament. En aquest sentit, subratlla que en cas de no acceptar la petició de Torra, el seu mandat "podria veure's notablement retallat o fins i tot desvirtuat del tot", en una legislatura que es troba "a la meitat, si no es produís una dissolució anticipada de la cambra".

Encara queda pendent conèixer l'informe de la Junta Electoral Central, que té de termini fins dimarts vinent, 21 de gener, a les 15.00 hores, per presentar les seves al·legacions sobre si s'ha de suspendre o no el seu acord. Després d'això, la sala contenciosa administrativa començarà a estudiar tots els escrits per prendre una decisió, només, sobre aquesta mesura cautelar i no sobre el fons de la qüestió, que quedarà per més endavant.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés