Publicat 04/06/2019 13:28

La Fiscalia responsabilitza els acusats de tots els ferits de l'1-O, tant policies com civils

Jornada 49 del judici del Procés en el Tribunal Suprem
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

MADRID, 4 juny (EUROPA PRESS) -

El fiscal Jaime Moreno ha incidit aquest dimarts durant tota la seva intervenció davant el tribunal que jutja el procés que els acusats "es van servir de la violncia" per aconseguir les seves finalitats, és a dir, la independncia de Catalunya, i per aix "van encoratjar la població" a provar d'impedir que la Policia Nacional i la Gurdia Civil complissin l'ordre judicial d'impedir el referndum. D'aquesta manera, considera que són ells, i no les forces i cossos de seguretat de l'Estat, els responsables de "tots" els ferits l'1 d'octubre del 2017, tant agents com civils.

"No només no van desconvocar el referndum, sinó que van encoratjar la població a acudir en aquest enfrontament amb els policies. Qui crea els riscos és a qui s'ha d'imputar l'enfrontament que es va produir", ha afirmat Moreno en el seu intent per desacreditar l'estratgia de les defenses quan van demanar el visionament dels vídeos.

El fiscal ha remarcat que "no pot negar-se" que a Catalunya "va haver-hi violncia" els mesos de setembre i octubre del 2017 i per exemplificar-ho ha enumerat diferents episodis d'"intimidació" que, al seu parer, "van encoratjar" els acusats amb les seves successives crides a la població perqu miressin d'impedir el compliment de les ordres judicials.

DEIXAR ANAR AMARRES

I és que els acusats, en el seu objectiu de "derogar la Constitució a Catalunya" i declarar la independncia, "ostentaven el poder en una comunitat autnoma" que gaudeix d'una "autonomia enorme amb capacitat de despesa, recursos propis i la seva prpia policia". No necessitaven apoderar-se de centres de poder, ha afegit, perqu ja l'ostentaven ells: "No es tractava d'un petit vaixell que necessita assaltar un buc, sinó d'un petit vaixell que volia deixar anar amarres del buc", ha dit.

El que s'ha preguntat el fiscal en la seva allocució de més d'una hora és si els acusats sabien que es podien produir els enfrontaments que finalment van esdevenir.

Per contestar aquesta pregunta, ha recorregut primer a les reunions "clau" que els dies previs al referndum van mantenir l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn amb els comandaments dels Mossos d'Esquadra, per també amb els responsables de Policia Nacional i Gurdia Civil a Catalunya.

D'aquesta manera, la Fiscalia ha cregut paraula per paraula el que van declarar en el judici els qui eren caps dels Mossos la tardor del 2017, és a dir, Josep Lluís Trapero, Ferrán López, Joan Carles Molinero, Emili Quevedo i Manel Castellví, els qui van advertir als exdirigents catalans que la convocatria de referndum podia implicar enfrontaments, un escenari que, com es va veure després, "es va voler transitar".

Ateses aquestes reunions, Moreno ha descartat que la resta del Govern no conegués aquests advertiments que es van transmetre a Puigdemont, Junqueras i Forn.

Per encara que els seus companys no els haguessin informat d'aix, tots els consellers tenien l'"experincia i coneixement de qu havia passat" el dia 20 de setembre, amb la protesta davant de la Conselleria d'Economia.

"És possible plantejar-se que en aquell clima i aquell escenari no hi hauria enfrontaments entre ciutadans i les forces de seguretat? La resposta lgica i racional és que és absolutament impossible", ha apuntat.

Al fil del 20S, el fiscal ha subratllat el paper que van jugar els presidents de l'ANC i mnium Cultural, Jordi Snchez i Jordi Cuixart, respectivament: "Van veure que els detinguts no van poder entrar per presenciar l'escorcoll, es van enfilar als cotxes, van veure que la comissió judicial no va poder sortir en cap moment", ha enumerat el fiscal, després de la qual cosa ha portat a collació el testimoniatge del cap del cos antiavalots dels Mossos, qui en el judici va assegurar que Snchez li va dir que tragués els seus agents d'all i que trucaria al president i al conseller Forn.

FRAU DIRECTE

Per al Ministeri Públic, "tots" els acusats n'eren "conscients que "era segur que hi hauria enfrontaments". "No ens trobem davant d'un engany eventual. És un engany directe, és molt més", ha ressaltat Moreno, si bé ha diferenciat molt clarament entre els acusats que es troben en presó provisional, tots ells acusats de rebellió, i els tres exconsellers als quals els fiscals acusen de malversació: Meritxell Borrs, Carles Mundó i Santi Vila.

En aquest sentit, l'última pregunta que s'ha fet el fiscal és si a Catalunya "es va instrumentalitzar la violncia", és a dir, si els acusats "se'n van servir com una eina" per aconseguir les seves finalitats. D'aquesta manera, ha passat a enumerar tot un seguit de declaracions i comentaris de Twitter que van publicar tots excepte Vila, Borrs i Mundó.

En tots aquests missatges i declaracions, ha explicat Moreno, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Snchez, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa i Josep Rull van fer una crida a la participació en el referndum de l'1 d'octubre, a "exaltar i defensar els collegis", i mantenir així la convocatria "malgrat saber que hi hauria xocs" amb les forces de seguretat.

Per tot aix, la Fiscalia considera provat que des del 19 de setembre fins a finals d'octubre "va haver-hi violncia" a Catalunya i que "sense ella no hagués estat possible transitar els camins" que van portar fins a la Declaració Unilateral d'Independncia (DUI).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés