MADRID 10 jul. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha registrat el seu anunci de recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra l'absolució dels 19 acusats d'assetjar el Parlament el 15 de juny del 2011 durant una protesta convocada sota el lema 'Parem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades'.
El Ministeri Públic concreta a l'anunci que "es proposa interposar recurs de cassació" per "violació de prova", vulneració del precepte constitucional inclòs a l'article 24, en què es reconeix el dret a la tutela judicial efectiva, i error en l'apreciació de la prova.
La Secció Primera de la sala penal de l'Audiència Nacional va absoldre els acusats de la comissió de delictes contra les altes institucions de l'Estat, atemptat i associació il·lícita.
Els magistrats Fernando Grande Marlaska, Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel van condemnar un d'ells, José María Vázquez Moreno, com a autor d'una falta de danys a la pena de quatre dies de localització permanent per fer una pintada a l'esquena de la jaqueta de la diputada del Parlament Montserrat Tura amb uns traços.
La Fiscalia sol·licitava per a cadascun cinc anys i mig de presó, així com una multa de 7.500 euros. Els fets es remunten al 15 de juny del 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant del Parlament va derivar en situacions de setge a més d'una desena de parlamentaris, entre els quals hi ha el president català Artur Mas, al qual se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat. Al final va haver d'accedir a la cambra en helicòpter juntament amb altres diputats.
La resolució especifica que tots els acusats "van exercir el dret fonamental de manifestació, sense que es pugui imputar-los cap acte que pogués significar un excés o abús".
Indica, a més, que no existeixen proves que mostrin la comissió dels delictes imputats i agreguen que les conductes que s'atribueixen a la majoria d'ells van consistir a participar en la manifestació convocada en protesta per les retallades, sense sobrepassar el lloc que les forces de seguretat havien clausurat mitjançant el tancament de les portes d'accés al parc que envolta la seu del Parlament i trobant-se per aquesta raó amb algun dels parlamentaris.
La sentència especifica que la llibertat d'expressió i el dret de manifestació i de reunió "gaudeixen d'una posició preferent a l'ordre constitucional" i per aquesta raó ha de ser objecte d'una especial protecció".
DIFICULTAT PER FER-SE SENTIR
El tribunal considera que existeixen pocs cursos d'expressió d'accés a l'espai públic i que per aquesta raó amplis sectors de la societat tenen "una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social".
"Resulta obligat admetre cert excés a l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia a la protesta i a la crítica, com a mecanismes d'imprescindible contrapès en una democràcia que se sustenta sobre el pluralisme", diu la sentència.
