Té fins al setembre per impugnar la decisió adoptada per la majoria conservadora de la Sala de Vacances
MADRID, 9 ago. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia del Tribunal Constitucional (TC) recorrerà al setembre la decisió de la majoria conservadora de la Sala de Vacances d'inadmetre el recurs d'empara que va presentar l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont contra l'ordre nacional de detenció dictada pel Tribunal Suprem, la qual cosa forçarà el debat en el Ple de l'òrgan de garanties, que té una majoria progressista.
Fonts fiscals han confirmat a Europa Press que el Ministeri Públic presentarà un recurs de súplica en entendre que no hi havia una urgència que portés a la Sala de Vacances a resoldre la petició de suspendre l'ordre de detenció nacional que el Tribunal Suprem va dictar sobre Puigdemont.
Des de la Fiscalia consideren que no era un assumpte que requerís resolució fora del Ple del Constitucional que, cal recordar, compta amb una majoria progressista a diferència de la Sala de Vacances que té una majoria conservadora.
Aquesta Sala ha acordat aquest dimecres per dos vots --els dels magistrats de l'ala conservadora César Tolosa i Concepción Espejel-- contra un --el de la magistrada del sector progressista Laura Díez-- inadmetre el recurs de Puigdemont i ha avisat que la seva decisió és recurrible pel Ministeri Públic en un termini de tres dies. Això sí, agost és un mes inhàbil en els tribunals, per la qual cosa, en realitat, la Fiscalia té fins a setembre per impugnar la resolució.
ELS CONSERVADORS VAN VOLER RESOLDRE JA
La majoria conservadora de la Sala de Vacances ha declarat la seva competència per conèixer sobre la decisió d'admissió a tràmit atès que ha considerat necessari resoldre sobre la petició --a través d'una mesura cautelaríssima-- que se suspengués l'ordre de detenció del Suprem.
Segons consta en la resolució del TC, recollida per Europa Press, Puigdemont i l'exconseller català Toni Comín-- van al·legar que consideraven vulnerats els seus drets a la tutela judicial efectiva, al jutge ordinari predeterminat per la llei i a un procés amb totes les garanties.
Tots dos van insistir que compten amb immunitat parlamentària en tenir un escó en el Parlament Europeu, per la qual cosa consideren "evident" que una ordre nacional de cerca, captura i ingrés a la presó és "absolutament incompatible" amb la immunitat que gaudeixen, a més de "manifestament desproporcionada".
En 10 folis, la Sala ha desestimat els seus arguments en entendre que no s'ha vulnerat dret fonamental algun, ni en el cas de Puigdemont ni en el de Comín. "Les vulneracions invocades pels recurrents derivades de l'eventual menyscapte de la seva garantia d'immunitat parlamentària, per no haver sol·licitat el suplicatori, manquen de suport constitucional", han apuntat els magistrats.
A més, han reprovat que tots dos dirigents qüestionessin de nou la competència del Suprem i la idoneïtat del jutge instructor Pablo Llarena per dictar resolucions com la impugnada. "Aquestes queixes no són sinó una reiteració d'altres invocades en anteriors recursos d'empara interposats pels mateixos recurrents", han assenyalat.
LA MAGISTRADA PROGRESSISTA DISCREPA
L'acte de la Sala de Vacances ha comptat amb el vot particular de Díez, qui ha dissentit de la majoria. La magistrada ha assegurat que "s'ha precipitat innecessàriament una decisió que no va haver d'adoptar-se en la Secció de Vacances", segons consta en l'escrit recollit per Europa Press. Al seu judici, l'assumpte havia de resoldre's al Ple del TC.
Per a Díez, la petició de mesures cautelars "no justifica per si sola la resolució d'assumptes per aquesta Secció, sinó que han de concórrer les pertinents circumstàncies d'urgència que no concorren en aquest supòsit, ja que els recurrents no es troben al territori afectat per les ordres de crida i cerca, poden desenvolupar les seves funcions representatives fos del territori nacional i tampoc es troben en aquest moment privats de llibertat".
Al fil, en el seu vot particular de dos folis, Díez ha insistit que la inadmissió d'aquest recurs d'empara "s'aparta, per primera vegada, de la pràctica seguida per aquest tribunal en relació amb les empares presentades en relació amb la causa especial 20907-2017 --coneguda com la causa del 'procés'--, que han estat sistemàticament admesos i reclamats a Ple per a la seva resolució".
Fonts del tribunal consultades per Europa Press han incidit que es tracta d'una decisió "sense precedents" perquè en els últims sis anys el Ple del tribunal ha acordat per unanimitat l'admissió dels recursos relatius al 'procés' per tenir transcendència constitucional.
LA DECISIÓ DEL SUPREM
La inadmissió del recurs d'empara confirma la decisió del jutge instructor del 'procés' en el Suprem, el magistrat Pablo Llarena, d'ordenar la detenció del líder independentista si trepitja el territori nacional, atès que va acordar processar-li pels delictes de desobediència i malversació agreujada en el marc de la revisió que va efectuar després de l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal que va derogar el delicte de sedició pel qual al principi s'investigava Puigdemont.
El juny passat, la Sala d'Apel·lació del Suprem va confirmar la decisió de Llarena en desestimar els arguments de les defenses --que demanaven anul·lar el processament-- i de l'acusació popular exercida per Vox --que reclamava aplicar el delicte de desordres públics agreujats--.
En aquella ocasió, l'alt tribunal també va avalar que el jutge instructor dictés l'ordre nacional de detenció contra Puigdemont en considerar que si el líder independentista no adoptava una "postura col·laborativa amb la Justícia" havia d'"assumir les conseqüències que l'incompliment de la compareixença porta amb si". Així les coses, va recalcar que les ordres de detenció no suposava una "actuació arbitrària" de l'instructor.
Al marge, el juliol passat la Fiscalia va demanar al jutge Llarena que activés l'ordre de detenció internacional contra Puigdemont i Comín, però el magistrat instructor va acordar que no actuaria fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre les eventuals mesures cautelars que tots dos poden presentar per veure restablida provisionalment la seva immunitat parlamentària.
