MADRID, 4 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha informat a favor que s'arxivin les querelles que van presentar el partit polític Vox i l'associació de juristes Movimento 24DOS contra la jutgessa belga que va admetre la demanda civil contra el magistrat del Tribunal Suprem que ha instruït la causa del procés sobiranista, Pablo Llarena, l'expresident català Carles Puigdemont, el seu advocat Gonzalo Boye, els quatre exconsellers a l'estranger i la traductora de la demanda que van presentar.
La querella de Movimento 24DOS els atribuïa els delictes de prevaricació, usurpació de funcions, fals testimoniatge i falsedat documental, mentre que Vox va denunciar per rebel·lió o sedició, contra la pau i independència de l'Estat espanyol, usurpació de funcions i prevaricació.
Després d'analitzar el contingut de sengles querelles, l'escrit del Ministeri Públic, que està signat pel tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, estima que la jurisdicció espanyola "no és competent per conèixer els fets" i també considera que "no concorren els elements dels delictes indicats".
En primer lloc, pel que fa al delicte de rebel·lió i sedició, la Fiscalia opina que en l'actuació de la jutgessa del Tribunal de Primera Instància Francòfon de Brussel·les, Anne Dessy, "no concorren ni les accions ni les finalitats que exigeix la persecució d'aquests delictes".
Sobre la rebel·lió, recorda que "no concorren les accions d'alçament violent i públic" exigides en el Codi Penal, i "el mateix cal dir del delicte de sedició", perquè "no concorre l'acció típica de l'alçament públic i tumultuari en l'exercici d'una acció judicial per desafortunada o malintencionada que sigui".
"IMPROCEDENT" QÜESTIONAR LA JUTGESSA BELGA
Pel que fa al delicte d'usurpació de funcions, el fiscal vol deixar clar que "de la mateixa manera que se censura" que la jutgessa belga valori si Llarena "s'ha desviat del correcte exercici del seu càrrec", resultaria "improcedent" admetre el mateix qüestionament de la magistrada.
Les querelles també atribuïen a la magistrada querellada la comissió de delictes contra la pau i la independència d'Espanya, en concret de l'article 589 del Codi Penal, que el seu bé jurídic protegit és la sobirania de l'Estat que ha de ser defensat davant d'atacs contra la seva independència, seguretat o contra les normes en les quals es fonamenta l'estat de dret.
Segons explica la Fiscalia en el seu escrit, "l'acció típica d'aquest delicte suposa la incriminació d'actes de col·laboracionisme amb nacions estrangeres dutes a terme mitjançant la publicació o execució, a Espanya, de les seves ordres, disposicions o documents".
És a dir, que el pressupost implica "una ingerència del poder executiu d'una nació en la sobirania de l'Estat espanyol", per la qual cosa el Ministeri Públic considera que una imputació per aquest delicte "es presenta certament inversemblant".
Així doncs, "no es compadeix l'admissió a tràmit de la demanda o la citació almenys del demandat amb l'acció típica de la publicació o execució a Espanya d'ordres, disposicions o documents d'un govern estranger, ni encara en l'hipotètic cas que es pogués entendre que amb aquesta acció s'atempta contra la independència o seguretat de l'Estat".
NO VEU UN DOL ESPECÍFIC
Pel que fa als delictes de falsedat documental per la traducció de les declaracions de Llarena --considerada falsa 'a gratcient' per les querelles--, el fiscal veu "inaplicable" qualsevol article del Codi Penal referit a aquestes infraccions, perquè no veu "en absolut" que en aquest cas concorri "l'exigència del dol específic".
Per al Ministeri Públic, "és públic i notori, i així es deriva fins i tot de la documentació presentada pels querellants, que la deficiència de la traducció va ser rectificada fins i tot abans que se cités al demandat magistrat Excm. Sr. Llarena, la qual cosa denota més error que intenció, sense que a més hagi tingut cap efecte processal".
"Resultaria certament increïble l'actuació dolosa d'una demanda dotada de publicitat internacional pels mateixos demandants, sobre la base d'unes declaracions públiques del demandat, i pensar que la intenció dels querellats fos presentar una traducció falsa que confongués el tribunal belga", apunta el fiscal.
UN EURO NO ÉS UN PERJUDICI ECONÒMIC
Per aquests motius també descarta l'existència del delicte d'estafa processal, "més encara quan l'engany previ que exigeix l'estafa és element que deu gaudir d'específica prova més enllà de la mera acreditació del dol". A més, afirma que tampoc no cal investigar un possible delicte contra el patrimoni perquè a Llarena se li ha exigit en la demanda belga una indemnització d'un euro, "insuficient per entendre que de prosperar podria parlar-se d'un real perjudici econòmic".
Sobre la possible usurpació de funcions i prevaricació, la Fiscalia també rebutja de ple investigar sobre aquest assumpte, perquè l'Audiència Nacional "no seria competent" en haver estat uns fets comesos "a l'estranger per un no nacional" --els signants belgues de la demanda-- i no estar "recollits en els supòsits de persecució universal".
I pel que fa a la participació dels querellats nacionals, el fiscal considera que la seva imputació seria "impossible" perquè "no existeix en la mera admissió a tràmit de la citació elements d'un delicte com la prevaricació, el qual, no podria a més perseguir-se a Espanya i per això no seria possible acreditar la participació dels querellats de nacionalitat espanyola en tal delicte".
Tampoc no cal admetre les querelles, en opinió del Ministeri Públic, per presentació de perit fals, perquè "no consta que arribés a presentar-se la traductora" de les paraules de Llarena com a perit.
