MADRID 11 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia Provincial de Madrid ha rebutjat la carta dels 16 presidents de les federacions regionals de futbol que van signar en suport a l'expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol Ángel María Villar en entendre que, per les obligacions i responsabilitats que ostenten, "no poden fer actes que directament o indirectament impliquin l'afavoriment o desfavoriment de cap dels candidats en processos electorals".
Així ho ha argumentat la Fiscalia en un escrit adreçat a la Secció 6 de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), en el qual demana que es desestimi el recurs interposat per aquests 16 presidents contra la resolució del Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD), que va declarar que la seva signatura en aquesta carta havia suposat "una infracció del deure neutralitat" dins d'un procés electoral.
El febrer del 2017, els presidents de les Federacions de Futbol de 16 federacions territorials van signar una document amb el títol 'Carta de suport a Ángel María Villar', que aleshores era president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) i candidat a la reelecció.
La carta, entre d'altres qüestions, assenyalava: "Un total de 140 electors decidirà qui condueix les destinacions de la RFEF a partir d'aquest instant es posarà fi així a un procés que algunes parts han convertit especialment tortuós i molt difícil de concretar. No ha estat el cas de la Reial Federació Espanyola de Futbol, sempre disposada a l'elaboració del Reglament adequat, ni dels seus dirigents i, especialment, d'Ángel Villar, sotmesos a una persecució implacable. Com en totes elles, els seus autors té nom i cognoms".
En concret, la missiva assenyalava l'actual president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, com un dels promotors del "llarg assetjament" al qual havia estat sotmès Villar juntament amb Miguel Galán, un precandidat a la presidència de la RFEF "que ha estat una peça més de l'operatiu".
També es referien a l'ex-secretari general de la RFEF, Jorge Pérez, de qui subratllen que "no val ser un savi per advertir que tanta insistència (en el seu assetjament a Villar) no té cap altre objectiu que mirar d'aconseguir per mitjans fraudulents el que mai no a assolit per la via electoral i democràtica, la qual cosa persegueixen infructuosament des de fa 14 anys".
La publicació d'aquesta carta va fer que Miguel Ángel Galán interposés una denúncia davant la Comissió Electoral de la RFEF en estimar que estava redactada "a favor d'Ángel María Villar i en contra seva amb clara intenció d'influir en el vot i en procés electoral".
Adduïa de manera especial que l'article 12.4 de l'Ordre ECD/2764/2015 precisa textualment: "Les comissionis gestores seran l'òrgan encarregat d'administrar i gestionar la Federació durant el procés electoral, no podran fer actes que directament o indirectament, mediatament o immediatament, indueixin o condicionin el sentit dels electors, i hauran d'observar els principis d'objectivitat, transparència del procés electoral i igualtat entre els actors electorals".
GALÁN VA RECÓRRER DAVANT EL TAD
"Davant el silenci administratiu per part de la Comissió Electoral", Galán va acudir al TAD que, després de recordar que als membres de les comissionis gestores se li imposa un deure d'adoptar mesures "positives" de vigilància i control, va subratllar que en aquest cas era "indubtable" que la carta de suport a un candidat o precandidat suposava "un acte que pretén orientar el sentit del vot dels electors".
És més, explicava que la rúbrica dels 16 presidents territorials era sinònim d'una infracció del "deure de neutralitat" que s'imposa a tots els òrgans federatius "en induir el sentit del vot dels electors a favor d'un dels precandidat a la Presidència de la RFEF", alhora que se'ls requeria perquè retiressin la seva signatura en la seva qualitat de presidents i perquè s'abstinguessin de fer aquest tipus d'actes.
Els presidents territorials van recórrer la resolució del TAD. En la seva defensa, van adduir que van signar la carta a títol particular "limitant-se a narrar una sèrie de fets que s'havien hastat produint a l'entorn de la Reial Federació Espanyola de Futbol", i que, en cap cas, se'n desprèn una referència "expressa" al procediment electoral "en el sentit de sol·licitar el vot per a cap candidat".
NO VULNERA LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
Per a la Fiscalia, la resolució del TAD no vulnera els drets de llibertat d'expressió i d'informació perquè, en el moment de redactar, signar i difondre la carta, concorria en els signants el deure de neutralitat "en trobar-se en ple procés electoral".
En el seu escrit, la Fiscalia subratlla que els presidents de les diferents federacions territorials "són posseïdors de deures especials, i en processos electorals no poden dur a terme actes que directament o indirectament impliquin l'afavoriment o desfavoriment de cap dels candidats".
I és que, per al representant del Ministeri Públic, el dret a la llibertat d'expressió i d'informació no pot convertir-se "de cap manera" en una carta oberta per avalar actes arbitraris: "La llibertat expressió -afegeix en el seu escrit- no pot prevaldre quan s'estan emprant frases i expressions ultratjants i ofensives, i quan concorre en els que s'aboquen una sèrie de deures, com és el present cas, i l'incompliment del que pot donar lloc al fet que el procés electoral no reuneixi els principis d'equitat".
