MADRID, 21 nov. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia defensa que les causes judicials obertes contra l'organització del 'procés' i la posterior declaració unilateral d'independència de Catalunya gaudeixen de "substantivitat" i "característiques" pròpies i, per tant, són "susceptibles" de ser examinades per tribunals diferents. A més, adverteix que les eleccions autonòmiques del proper 21 de desembre poden variar la "condició" dels exconsellers imputats i tornar a ser aforats, per la qual cosa aquest serà el moment per decidir si la instrucció passa al Tribunal Suprem.
Aquests són els arguments que ha esgrimit la Fiscalia de l'Audiència Nacional en l'informe que ha enviat al jutge del Suprem Pablo Llarena per defensar que la causa contra els membres del Govern de Carles Puigdemont continuï sent instruït per la jutgessa Carmen Lamela, titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3, i no passada a l'alt tribunal. Fonts fiscals han explicat que els plantejaments d'aquest escrit són compartits per la Fiscalia del Suprem.
En primer lloc, el Ministeri Públic considera que plantejar l'acumulació de les causes contra el 'procés' en el Suprem és "prematur", ja que la condició dels exconsellers, que en haver estat cessats en aplicació de l'article 155 de la Constitució ja no són aforats, "pot veure's alterada" el 21 de desembre.
REPLANTEJAR LA QÜESTIÓ DESPRÉS DE LES ELECCIONS
D'aquesta manera, opina que després dels comicis es podrà fer un "dictamen més precís" i, per tant, veu "segur" el replantejament de la qüestió. Així, recorda que a dia d'avui només són aforats els membres de l'Mesa del Parlament contra els quals ja es va obrir causa en el Suprem.
I sobre aquest assumpte de l'aforament, la Fiscalia insisteix que "no existeix al nostre ordenament jurídic precepte processal algun" que estableixi que la Sala Segona de l'alt tribunal tingui preferència quan concorren aforats o no aforats.
De fet, recorda que el propi Estatut d'Autonomia de Catalunya "només atribueix al Tribunal Suprem la competència per conèixer de les causes contra aforats autonòmics per fets comesos fora del territori de la comunitat autònoma.
AL SUPREM, NOMÉS ALS AFORATS
I a més, la Fiscalia aprofita per invocar el pronunciament que ha fet sobre aquest tema la pròpia Sala Segona del Suprem en manifestar-se "a favor de l'admissió de la competència per investigar solament als aforats", un criteri que és "mantingut per la doctrina jurisprudencial en les últimes resolucions, amb invocació del dret al jutge ordinari predeterminat per la llei".
En aquest sentit, el Ministeri Públic recorda un antecedent similar i molt recent: el de la investigació contra l'organització de la consulta del 9 de novembre de 2014, en la qual el Suprem només es va atribuir la competència d'examinar la conducta de Francesc Homs en la seva condició de portaveu del llavors Govern català però després diputat nacional, mentre que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ser l'encarregat d'enjudiciar a altres membres d'aquest Govern: Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
En un altre ordre de coses, la Fiscalia destaca en el seu escrit que les dues causes obertes contra el 'procés', la de l'Audiència Nacional i la del Suprem, gaudeixen de "substantivitat pròpia", si bé reconeix que l'objecte d'ambdues és l'"enjudiciament de determinades actuacions, unes prèvies, altres simultànies, però totes elles relacionades amb la celebració de l'il·legal referèndum de el 1 d'octubre i la declaració d'independència".
"Les conductes de la Mesa del Parlament, l'acció executiva del Govern i la de les associacions ANC i Òmnium, així com de diversos comandaments dels Mossos, encara que entrellaçades, presenten característiques pròpies i són susceptibles d'anàlisi independent o separat", explica l'escrit.
I a més, el Ministeri Públic opina que una "macrocausa" en el Suprem no és "estrictament necessària" i resultaria "molt inconvenient per a l'agilitació de la justícia" i "l'economia processal", de manera que, atès que les conductes dels investigats són "diferents" és "aconsellable adoptar fórmules que agilitin i facilitin la celeritat de la investigació".
MATEIX OBJECTIU, DIFERENTS CONDUCTES
Al seu judici, els imputats pel 'procés' van dur a terme "diverses conductes, delimitades en el seu propi àmbit i inserides de forma puntual en el feix d'actuacions públiques desenvolupades per fer possible el referèndum i la declaració independentista". Encara que l'objectiu era el mateix, aquestes conductes, per a la Fiscalia, "no presenten una connexió material inescindible, la qual cosa permet l'enjudiciament separat".
El Ministeri Públic apunta a més a la doctrina derivada d'anteriors sentències que "aventura la possibilitat" que, acumulant tots dos casos en un mateix tribunal, es produeixin "riscos processals futurs que poden condicionar negativament la sort de la causa". "No en va, les normes reguladores de la jurisdicció i de la competència són considerades com a matèria d''ius cogens', d'ordre públic i d'obligat compliment que no poden quedar sotmeses en cap cas a la voluntat aquiescente de les parts personades", afegeix.
I després d'insistir novament en què les causes contra els exconsellers, d'una banda, i contra sis membres de la Mesa del Parlament, per un altre, tenen "entitat i autonomia pròpia", la Fiscalia garanteix finalment que "el principi d'unitat d'actuació del Ministeri Fiscal propiciarà una aplicació uniforme de la llei en tots dos òrgans judicials".
