MADRID, 27 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia General de l'Estat presentarà previsiblement aquest dilluns la querella contra els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya i del Govern català per un delicte de rebel·lió després de la declaració unilateral d'independència, han informat a Europa Press fonts fiscals.
El Ministeri Públic va anunciar la passada setmana la preparació d'una querella inicialment contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si bé inclourà en la mateixa el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de membres del govern autonòmic després de la votació d'aquest divendres al Ple del Parlament, que ha declarat constituïda la República catalana.
A més del delicte de rebel·lió, s'estan investigant altres qualificacions com la sedició si bé es concretaran les imputacions una vegada es valori la votació de la proposta de resolució de JxSí, expliquen les citades fonts que precisen que la redacció de la querella s'està concloent.
La rebel·lió, castigada amb fins a 30 anys de presó, es recull en l'article 472 del Codi Penal i inclou diversos supòsits d'aplicació, entre els quals el de ser responsable d'aquesta conducta qui s'alcés "violenta i públicament" per declarar la independència d'una part del territori nacional; derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constitució; o destituir o despullar de facultats al Rei, entre altres casos.
L'ÒRGAN QUE INVESTIGARÀ
El punt que la Fiscalia encara no ha confirmat oficialment és el de la instància a la qual es presentaria aquesta querella, que dependrà de la interpretació que es doni a la condició d'aforat del president de la Generalitat i dels membres del seu Govern.
Segons els articles 57.2 i 70.2 de l'Estatut de Catalunya correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidir sobre la inculpació, el processament i l'enjudiciament del president o dels consellers, si bé "fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala penal del Tribunal Suprem".
Aquest aspecte de la norma és el que està sent motiu de debat en el si del Ministeri Públic, ja que podria entendre's que parteix del delicte s'ha comès fora de Catalunya en relació amb algunes actuacions del Govern català com la ubicació de les webs que es van engegar en ocasió de l'1-O o les intervencions d'alguns dels seus membres en fòrums estrangers. També s'analitzen els efectes del delicte, que s'estenen a tot el territori nacional.
El que sembla descartable és una querella davant l'Audiència Nacional, a qui podria correspondre la instrucció de la rebel·lió en el cas que els supòsits responsables no fossin aforats. Existeixen molts dubtes que Puigdemont acabi sent investigat en aquest òrgan malgrat ser suspès en les seves funcions, perquè no és clar si aquesta suspensió afectaria al seu fur com a president i conservaria en tot cas aquesta condició com a diputat, segons fonts consultades per Europa Press.
DELICTE DE REBEL·LIÓ
També es contemplen com a conductes que integren el delicte de rebel·lió "substituir per un altre el Govern de la Nació o el Consell de Govern d'una Comunitat Autònoma", així com "utilitzar o exercir per si o despullar" a aquestes institucions o "a qualsevol dels seus membres de les seves facultats, o impedir-los o coartar-los el seu lliure exercici, o obligar a qualsevol d'ells a executar actes contraris a la seva voluntat.
Si Puigdemont o qualsevol membre del Govern català és acusat per aquest delicte, es pot enfrontar a una pena de fins a 25 anys de presó. Segons l'article 473 del Codi Penal les persones que han "promogut" i "sostinguin" la rebel·lió seran castigats amb la pena d'entre 15 i 25 anys de presó i inhabilitació pel mateix temps.
No obstant això, la rebel·lió està penada amb fins a 30 anys en el cas que s'emprin armes, hi hagués combats, exercir la violència greu contra persones, causar destrosses en propietats de titularitat pública o privada, "exigir contribucions o distreure els cabals públics" o tallar les comunicacions "telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d'una altra classe", exercir la violència greu contra persones.
