MADRID, 30 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia ha presentat aquest dilluns sengles querelles davant l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem en les quals s'acusa un total de 20 persones --exmembres del Govern de la Generalitat encapçalats per Carles Puigdemont i de la Mesa del Parlament de Catalunya-- de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics per fets que engloben tot el denominat procés que va concloure divendres passat amb la declaració unilateral d'independència (DUI) i que es remunten a novembre del 2015; es reclama la seva citació i, en cas que no hi compareguin, que siguin detinguts.
La querella davant l'Audiència Nacional es dirigeix contra l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i tots els membres del seu gabinet --inclòs l'exconseller d'empresa Santi Vila, qui va dimitir abans de votar-se la DUI-- i la presentada davant el Suprem contra la presidenta en funcions del Parlament, Carme Forcadell, i cinc parlamentaris que ostenten --tots ells menys un-- la condició d'aforats per estar actualment a la Diputació Permanent de la cambra legislativa dissolta divendres passat.
En ambdues querelles, el fiscal interessa que es procedeixi a la citació dels querellats "amb caràcter urgent" a fi de prendre'ls declaració com a investigats i a l'efecte de valorar pels jutges, als quals correspongui instruir ambdues causes l'adopció de mesures cautelars de caràcter personal "tenint en compte la gravetat dels fets i dels delictes imputats. Així com de les penes previstes, la flagrancia en la seva comissió, la contumacia en la ilegaliad i el risc de reiteració en les conductes antijurídiques". En cas d'incompareixença, demana la seva immediata detenció.
Igualment en ambdues querelles se sol·licita l'assegurament de les responsabilitats pecuniàries que s'estimin pertinents en què poguessin incórrer els querellats, incloent exigència de fiança i, si escau, l'embargament de béns per un total de 6.207.450 euros que hauran de dipositar de forma solidària els vint querellats.
PER QUÈ ÉS REBEL·LIÓ
Ambdues querelles atribueixen a tots ells el delicte de rebel·lió en entendre que els "fonaments de l'Estat de Dret han estat dinamitats" amb els seus actes, "realitzats amb absolut menyspreu" a la Constitució i proclamant la independència d'una part de la Nació espanyola, que és "pàtria comuna i indivisible de tots els Espanyols".
Afegeix que la violència que requereix el tipus penal de rebel·lió "no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat ni violències greus contra les persones".
En tot cas, d'entendre's que algun element del delicte de rebel·lió no concorre en els fets objecte d'aquesta querella, aquests serien constitutius d'un delicte de sedició, el mateix pel qual ja es troben a presó els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i investigat l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i una de les seves intendents.
També cita la querella el delicte que cita la "provocació, la conspiració i la proposició per cometre el delicte de rebel·lió; el delicte de malversació de fons públics --per la important despesa que han generat els seus comportaments, "ontològicament aliens a la funció pública"--.
QUERELLA DAVANT L'AUDIÈNCIA NACIONAL
A l'Audiència Nacional l'acció penal es dirigeix contra 14 persones: l'expresident Carles Puigdemont; l'exvicepresident i l'exconseller d'Economia i Hisenda Oriol Junqueras; l'exconseller de Presidència Jordi Turull; l'exconseller d'Afers exteriors Raül Romeva; l'exconseller de Salut Toni Comín; l'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull; l'exconsellera de Treball, Assumptes Socials i Famílies Dolors Bassa, l'exconsellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge Meritxell Borràs; l'exconsellera d'Ensenyament des de maig del 2016 Clara Ponsatí; l'exconseller d'Interior des de juliol del 2017 Joaquim Forn; l'exconseller de Cultura des de juliol del 2017 Lluís Puig; l'exconseller de Justícia des de gener del 2016 Carles Mundó; l'exconseller de Cultura i des de juliol del 2017 d'empresa i Coneixement Santi Vila; i l'exconsellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Meritxell Serret.
Atès que tots els membres del Govern de Puigdemont van ser cessats divendres passat a la nit en aplicació de les mesures aprovades pel Senat segons l'article 155 de la Constitució, els 14 han perdut la seva condició d'aforats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Els que eren diputats del Parlament també deixen de ser aforats per la dissolució de la cambra autonòmica.
LA QUERELLA DAVANT EL SUPREM
Per la seva banda, la querella interposada per la Fiscalia davant la Sala Segona del Tribunal Suprem es presenta contra un total de sis persones: la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; qui va ser membre de la Mesa fins al passat mes de juliol i actual president del grup parlamentari de JxSí, Lluís Corominas; els també membres de la Mesa i diputats del mateix grup Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet --tots ells membres de la Diputació Permanent d'aquest òrgan, i per això aforats--, i contra el secretari tercer de la mateixa Joan Josep Nuet, de SíQueEsPot.
La competència del Suprem respecte de tots ells es justifica a l'article 57.2 del propi Estatut d'Autonomia de Catalunya per als membres del Parlament, que atribueix a l'alt tribunal el coneixement de la responsabilitat penal "fora del territori de Catalunya".
Per a la Fiscalia, els fets atribuïts als parlamentaris "s'han desenvolupat més enllà del territori de Catalunya i han produït efectes traspassant el territori d'aquesta comunitat autònoma, irradiant la resta del territori nacional".
Afegeix que l'aforament de tots ells subsisteix mentre que mantenen els seus càrrecs com a membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya.
FETS DELICTIUS SEGONS LA FISCALIA
Les dues querelles del Ministeri Públic fan un extens i detallada anàlisi dels fets esdevinguts des del 9 de novembre del 2015, quan es va aprovar al Parlament la primera resolució obrint el denominat procés cap a la independència, fins a la votació de la declaració unilateral i el cessament del Govern de la Generalitat.
Així, els escrits de la Fiscalia relaten totes les actuacions legislatives impulsades des del Govern de Puigdemont per establir les bases per a la celebració del referèndum independentista i les lleis que fessin possible la transició cap a una futura república catalana.
També inclouen tots els recursos i mesures adoptades per l'Executiu de Mariano Rajoy en contra d'aquests passos donats per la Generalitat i les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional.
Les querelles també expliquen els fets esdevinguts des que es van ordenar els registres a seus del Govern català el passat 20 de setembre, des de les concentracions d'aquest dia promogudes per l'ANC i Òmnium Cultural, passant pels incidents en col·legis electorals l'1 d'octubre, els escarnis a policies i guàrdies civils als hotels on s'allotjaven, fins a la "declaració d'independència" que la Fiscalia dona per fet que va fer Puigdemont el 6 d'octubre al Ple del Parlament.
Els fets relatats a l'escrit arriben fins al 28 d'octubre, quan després de la votació de la declaració unilateral d'independència efectuada al Parlament, el cessament de tots els membres del Govern català i dissolució de la cambra autonòmica, Puigdemont "va comparèixer llançant des de la seu de la Generalitat a Girona un missatge de caràcter institucional".
