L'equip de fiscals segueix pendent de la comissió rogatria de Sussa amb informació sobre les seves finances
MADRID, 2 des. (EUROPA PRESS) -
La fiscal general de l'Estat (FGE), Dolores Delgado, ha signat aquest dijous un decret pel qual es prorroguen sis mesos més les diligncies d'investigació de la Fiscalia del Tribunal Suprem relatives al rei emrit Joan Carles I.
Segons han pogut confirmar fonts fiscals a Europa Press, aquestes perquisicions es prorrogaran fins al juny de 2022, si bé no és necessari esgotar el termini complet. La prrroga entra dins d'all esperable, ats que els fiscals estan pendents d'una comissió rogatria que els ha d'arribar des de Sussa.
La setmana passada, fonts properes a aquestes perquisicions afirmaven que l'equip de fiscals que investiga les finances del rei emrit Joan Carles I, liderat pel tinent fiscal del Tribunal Suprem (TS) Juan Ignacio Campos i pel fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, esperarien a tenir sobre la taula els documents sollicitats a Sussa abans de tancar la investigació.
Per aix, ja llavors no descartaven elevar decret a la FGE sollicitant la prrroga, tenint en compte que aquest mes de desembre expirava el termini de la investigació. Les fonts van explicar que la fórmula per a aquest trmit era un decret motivat, i que havia de ser acceptat per Delgado.
Amb la prrroga sobre la taula, els fiscals no tenen massa dades a ampliar, a l'espera de les informacions que arribin des de Sussa. Amb tot, aquesta prrroga allunya unes setmanes la possibilitat que es tanquin les diligncies de la investigació, que no s'espera que passi abans de l'aturada per les vacances de Nadal.
LA INTENCIÓ ÉS TANCAR EL MÉS RPID POSSIBLE
Les fonts fiscals consultades per Europa Press assenyalaven ja la setmana passada que, si bé la intenció del Ministeri Fiscal és en tot cas acabar les diligncies d'investigació el més rpid possible, de vegades aix no es pot. Davant un cas de l'envergadura del de l'emrit, prefereixen actuar amb prudncia, ser garantistes, i esperar la comissió --relativa a uns aclariments sobre els anys 2015 i 2016--.
Tot i que fa una setmana fonts del cas assenyalaven a aquesta agncia que l'objectiu era tancar "aviat" la investigació, abans que calgués demanar una nova prrroga, els temps de les comissions rogatries són lents. En aquest sentit, fa uns dies es va saber que el decret que posi fi a les perquisicions anir signat tant per Luzón com per Campos, i les fonts consultades adverteixen que de la comissió rogatria no se n'esperen grans sorpreses.
A finals d'aquest estiu va transcendir que els fiscals que dirigeixen les perquisicions valoraven arxivar les diligncies perqu alguns dels presumptes delictes s'haurien coms quan Joan Carles I era inviolable (va abdicar el 2014). Altres haurien prescrit, i hi ha falta de pes probatori per unes altres, fet que se suma a les dues regularitzacions fiscals per part de l'emrit per una suma que ronda els 5 milions d'euros.
LES TRES POTES DE LA INVESTIGACIÓ
Les perquisicions sobre la fortuna i les societats de l'emrit s'han ests durant més d'un any. En concret, la Fiscalia del Suprem indaga en tres assumptes relatius a l'emrit: el suposat cobrament de comissions per la concessió de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles; el presumpte ús per part de Joan Carles I i d'altres familiars de targetes de crdit opaques amb crrec a comptes en qu no figuren com a titulars; i l'existncia d'una compte amb 10 milions d'euros a nom de l'excap d'Estat a l'illa de Jersey, un paradís fiscal.
Davant aquests fets, l'antic monarca ha fet dues regularitzacions fiscals --que se spiga--. La primera, el 9 de desembre per 678.000 euros en relació a l'ús de targetes bancries amb fons opacs de l'empresari mexic Allen Sanginés-Krause. I una segona el 25 de febrer, per gairebé 4,4 milions d'euros per rendes no declarades en relació amb les despeses pagades per la Fundació Zagatka.
Per norma general, les diligncies d'investigació acaben amb la interposició d'una denúncia o querella, judicialitzant el cas, acumulant les perquisicions a casos ja existents o arxivant-les. Quan s'arxiven unes diligncies d'investigació perqu no s'hi veuen elements delictius, el procediment acaba amb un decret d'arxiu del fiscal.
Al setembre es va tenir coneixement que la Fiscalia del Tribunal Suprem va notificar al rei emrit al juny, al novembre i al desembre de 2020 l'obertura de diligncies relatives a la seva fortuna. Segons avanava 'El País', aquests tres avisos van arribar a la defensa de l'anterior monarca fins el 2014 i el convidava a personar-s'hi.
AGOST DE 2020
Va ser a l'agost de 2020 quan l'emrit va marxar cap a Abu Dhabi, a la Unió dels Emirats rabs. "Et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d'Espanya", va dir-li al seu fill, Felip VI, sobre la decisió de partir sota l'argument que volia facilitar-li la tasca com a monarca.
L'anunci que el rei d'Espanya durant gairebé quatre dcades marxava d'Espanya va ser la culminació d'una srie d'esdeveniments que es van accelerar arran de la seva abdicació al juny de 2014, lligats a la seva vida privada i les seves activitats financeres. Aix l'ha acabat situant en el punt de mira de la justícia.
Així ho reconeixia ell mateix en la missiva que va enviar a Felip el 3 d'agost, explicant els motius rere la decisió de marxar, "davant la repercussió que estan generant certs esdeveniments passats" de la seva "vida privada" i amb la finalitat de "contribuir a facilitar l'exercici" de les funcions de Felip VI, "des de la tranquillitat i la serenor que requereix" la seva responsabilitat.
