Publicat 02/12/2021 14:50CET

La Fiscalia prorroga sis mesos més la investigació relativa al rei emèrit

Archivo - Arxiu - El rei emèrit Joan Carles I.
LEGAN P. MACE / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO

L'equip de fiscals segueix pendent de la comissió rogatòria de Suïssa amb informació sobre les seves finances

MADRID, 2 des. (EUROPA PRESS) -

La fiscal general de l'Estat (FGE), Dolores Delgado, ha signat aquest dijous un decret pel qual es prorroguen sis mesos més les diligències d'investigació de la Fiscalia del Tribunal Suprem relatives al rei emèrit Joan Carles I.

Segons han pogut confirmar fonts fiscals a Europa Press, aquestes perquisicions es prorrogaran fins al juny de 2022, si bé no és necessari esgotar el termini complet. La pròrroga entra dins d'allò esperable, atès que els fiscals estan pendents d'una comissió rogatòria que els ha d'arribar des de Suïssa.

La setmana passada, fonts properes a aquestes perquisicions afirmaven que l'equip de fiscals que investiga les finances del rei emèrit Joan Carles I, liderat pel tinent fiscal del Tribunal Suprem (TS) Juan Ignacio Campos i pel fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, esperarien a tenir sobre la taula els documents sol·licitats a Suïssa abans de tancar la investigació.

Per això, ja llavors no descartaven elevar decret a la FGE sol·licitant la pròrroga, tenint en compte que aquest mes de desembre expirava el termini de la investigació. Les fonts van explicar que la fórmula per a aquest tràmit era un decret motivat, i que havia de ser acceptat per Delgado.

Amb la pròrroga sobre la taula, els fiscals no tenen massa dades a ampliar, a l'espera de les informacions que arribin des de Suïssa. Amb tot, aquesta pròrroga allunya unes setmanes la possibilitat que es tanquin les diligències de la investigació, que no s'espera que passi abans de l'aturada per les vacances de Nadal.

LA INTENCIÓ ÉS TANCAR EL MÉS RÀPID POSSIBLE

Les fonts fiscals consultades per Europa Press assenyalaven ja la setmana passada que, si bé la intenció del Ministeri Fiscal és en tot cas acabar les diligències d'investigació el més ràpid possible, de vegades això no es pot. Davant un cas de l'envergadura del de l'emèrit, prefereixen actuar amb prudència, ser garantistes, i esperar la comissió --relativa a uns aclariments sobre els anys 2015 i 2016--.

Tot i que fa una setmana fonts del cas assenyalaven a aquesta agència que l'objectiu era tancar "aviat" la investigació, abans que calgués demanar una nova pròrroga, els temps de les comissions rogatòries són lents. En aquest sentit, fa uns dies es va saber que el decret que posi fi a les perquisicions anirà signat tant per Luzón com per Campos, i les fonts consultades adverteixen que de la comissió rogatòria no se n'esperen grans sorpreses.

A finals d'aquest estiu va transcendir que els fiscals que dirigeixen les perquisicions valoraven arxivar les diligències perquè alguns dels presumptes delictes s'haurien comès quan Joan Carles I era inviolable (va abdicar el 2014). Altres haurien prescrit, i hi ha falta de pes probatori per unes altres, fet que se suma a les dues regularitzacions fiscals per part de l'emèrit per una suma que ronda els 5 milions d'euros.

LES TRES POTES DE LA INVESTIGACIÓ

Les perquisicions sobre la fortuna i les societats de l'emèrit s'han estès durant més d'un any. En concret, la Fiscalia del Suprem indaga en tres assumptes relatius a l'emèrit: el suposat cobrament de comissions per la concessió de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles; el presumpte ús per part de Joan Carles I i d'altres familiars de targetes de crèdit opaques amb càrrec a comptes en què no figuren com a titulars; i l'existència d'una compte amb 10 milions d'euros a nom de l'excap d'Estat a l'illa de Jersey, un paradís fiscal.

Davant aquests fets, l'antic monarca ha fet dues regularitzacions fiscals --que se sàpiga--. La primera, el 9 de desembre per 678.000 euros en relació a l'ús de targetes bancàries amb fons opacs de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause. I una segona el 25 de febrer, per gairebé 4,4 milions d'euros per rendes no declarades en relació amb les despeses pagades per la Fundació Zagatka.

Per norma general, les diligències d'investigació acaben amb la interposició d'una denúncia o querella, judicialitzant el cas, acumulant les perquisicions a casos ja existents o arxivant-les. Quan s'arxiven unes diligències d'investigació perquè no s'hi veuen elements delictius, el procediment acaba amb un decret d'arxiu del fiscal.

Al setembre es va tenir coneixement que la Fiscalia del Tribunal Suprem va notificar al rei emèrit al juny, al novembre i al desembre de 2020 l'obertura de diligències relatives a la seva fortuna. Segons avançava 'El País', aquests tres avisos van arribar a la defensa de l'anterior monarca fins el 2014 i el convidava a personar-s'hi.

AGOST DE 2020

Va ser a l'agost de 2020 quan l'emèrit va marxar cap a Abu Dhabi, a la Unió dels Emirats Àrabs. "Et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d'Espanya", va dir-li al seu fill, Felip VI, sobre la decisió de partir sota l'argument que volia facilitar-li la tasca com a monarca.

L'anunci que el rei d'Espanya durant gairebé quatre dècades marxava d'Espanya va ser la culminació d'una sèrie d'esdeveniments que es van accelerar arran de la seva abdicació al juny de 2014, lligats a la seva vida privada i les seves activitats financeres. Això l'ha acabat situant en el punt de mira de la justícia.

Així ho reconeixia ell mateix en la missiva que va enviar a Felip el 3 d'agost, explicant els motius rere la decisió de marxar, "davant la repercussió que estan generant certs esdeveniments passats" de la seva "vida privada" i amb la finalitat de "contribuir a facilitar l'exercici" de les funcions de Felip VI, "des de la tranquil·litat i la serenor que requereix" la seva responsabilitat.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2022 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés