S'estudia si presentar-la davant el Suprem perquè algunes actuacions s'han comès o tenen efectes fora de Catalunya
MADRID, 21 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia General de l'Estat ja té preparada una querella pel delicte de rebel·lió que presentaria contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el cas que aquest fes efectiva una declaració unilateral d'independència, han confirmat fonts del Ministeri Públic.
La rebel·lió, castigada amb fins el 30 anys de presó, es recull en l'article 472 del Codi Penal i inclou diversos supòsits d'aplicació, entre ells el de ser responsable d'aquesta conducta qui s'alci "violenta i públicament" per declarar la independència d'una part del territori nacional; derogar, suspendre o modificar total o parcialment la Constitució; o destituir o despullar de facultats al Rei, entre altres casos.
El proper pas de la Fiscalia dependrà en tot cas dels esdeveniments que es produeixin els propers dies i tenint en compte que el Govern motiva l'aplicació de l'article 155 de la Constitució entre altres motius, en què la Generalitat ha engegat una secessió "amb desobediència rebel i sistemàtica", que afecta de manera "greu" a l'interès general d'Espanya.
Si la resposta de Puigdemont és la declaració unilateral d'independència s'activarà la querella criminal.
L'ÒRGAN QUE INVESTIGARÀ
El punt que la Fiscalia encara no ha confirmat oficialment és el de la instància on es presentaria aquesta querella, que dependrà de la interpretació que es doni a la condició d'aforat del president de la Generalitat i dels membres del seu govern.
Segons els articles 57.2 i 70.2 de l'Estatut correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidir sobre la inculpació, el processament i l'enjudiciament del president o dels consellers, si bé "fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala penal del Tribunal Suprem".
Aquest aspecte de la norma és el que està sent motiu de debat en el si del Ministeri Públic, ja que podria entendre's que part del delicte s'ha comès fora de Catalunya en relació amb algunes actuacions del Govern com la ubicació de les webs que es van engegar en ocasió de l'1-O o les intervencions d'alguns dels seus membres en fòrums estrangers.
També s'analitzen els efectes del delicte, que s'estenen a tot el territori nacional.
El que sembla descartable és una querella davant l'Audiència Nacional, a qui podria correspondre la instrucció de la rebel·lió en el cas que els supòsits responsables no fossin aforats.
Existeixen molts dubtes que Puigdemont acabi sent investigat per aquest òrgan malgrat ser suspès en les seves funcions, perquè no està clar si aquesta suspensió afectaria al seu fur com a president i conservaria en tot cas aquesta condició com a diputat, segons fonts consultades per Europa Press.
També es contemplen com a conductes que integren el delicte de rebel·lió "substituir per un altre el Govern de la Nació o el Consell de Govern d'una Comunitat Autònoma", així com "usar o exercir per si o despullar" a aquestes institucions o "a qualsevol dels seus membres de les seves facultats, o impedir-los o coartar-los el seu lliure exercici, o obligar a qualsevol d'ells a executar actes contraris a la seva voluntat".
Si Puigdemont és acusat per aquest delicte, es pot enfrontar a una pena de fins el 25 anys de presó; segons l'article 473 del Codi Penal les persones que han "promogut" i "sostinguin" la rebel·lió seran castigades amb la pena d'entre 15 i 25 anys de presó i inhabilitació pel mateix temps.
CONDUCTES MÉS GREUS
No obstant això, la rebel·lió està penada amb fins el 30 anys en el cas que s'utilitzessin armes, hi haguéssin combats, s'exercís la violència greu contra persones, es causessin destrosses en propietats de titularitat pública o privada, "exigit contribucions o distreient els cabals públics" o tallat les comunicacions "telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d'una altra classe".
L'únic precedent que es coneix en la democràcia espanyola en relació a aquest delicte és el de l'extinent coronel Antonio Tejero, condemnat a 30 anys de presó per rebel·lió militar, per prendre el Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981. També van ser condemnats pel mateix els comandaments que van participar en l'intent de cop d'Estat.
