Les defenses al·ludeixen a la nova situació política per demanar que s'anul·li la investigació i les presons
MADRID, 18 juny (EUROPA PRESS) -
El fiscal Fidel Cadena ha sol·licitat aquest dilluns a la Sala penal del Tribunal Suprem que confirmi el processament de l'expresident Carles Puigdemont i de la resta dels investigats pel procés sobiranista a Catalunya en considerar que la seva actuació pot qualificar-se, parafrasejant a Gabriel García Márquez, de ser la "crònica d'una rebel·lió anunciada". Per això demana que les conclusions de l'instructor de la causa, Pablo Llarena, es confirmin "en tots els seus termes".
Així ho han assenyalat fonts presents en la vista d'apel·lació celebrada aquest dilluns davant els magistrats Miguel Colmenero Menéndez, Alberto Jorge Barreiro i Vicente Magre, que han escoltat durant tres hores i mitjana els arguments dels recursos d'un total de 16 processaments, a més del defensat per l'acusació popular exercida per Vox.
Durant la vista, el fiscal del Tribunal Suprem Fidel Cadena s'ha manifestat a favor que la Sala confirmi els processaments pels delictes de rebel·lió, malversació de fons públics i desobediència i ha afirmat que el procés sobiranista de Catalunya ha estat la "crònica d'una rebel·lió anunciada", segons han informat fonts jurídiques presents.
Les defenses ha al·ludit a la nou moment polític --sense concretar si es referien al canvi de Govern--, i fins i tot al fet que "el dret penal també és negociació" per insistir que tant el processament com les ordres de presó dictades per Llarena han de ser revocades. L'al·lusió a la negociació de les qüestions penals d'aquest cas l'ha realitzat l'advocat de l'exvicepresident Oriol Junqueras i altres investigats d'ERC Andreu Van den Eynde.
FALTA DE COMPETÈNCIA PER INVESTIGAR
Els advocats defensors dels 23 processaments han insistit durant la seva intervenció davant la Sala en la falta de competència del Suprem per investigar aquest assumpte atès que actualment altres jutjats espanyols també ho estan fent, com és el d'instrucció número 13 de Barcelona, i perquè el fet que informes sol·licitats en ells acaben en el Suprem els produeix indefensió.
Segueixen insistint, segons les fonts consultades, en què no va existir la violència al·legada per les acusacions per sustentar el delicte de rebel·lió i que, molt al contrari, la qual cosa va existir el dia del referèndum il·legal de l'1 d'octubre va ser "repressió policial" enfront del "pacífic i fins i tot" comportament dels participants en la consulta. També han negat l'ús de fons públics que justifiqui un processament per malversació.
"Totes les defenses hem reiterat tant la falta d'indicis racionals del delicte de rebel·lió i del delicte de malversació com el cúmul d'irregularitats que s'han donat en tota la tramitació de la instrucció i pel qual diverses de les defenses hem sol·licitat la nul·litat de tota la instrucció i de la pròpia ordre de processament", ha dit l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, als mitjans de comunicació al final de la vista.
Per la seva banda, el defensor de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull --els tres actualment diputats del Parlament-- ha ironitzat sobre el "gran èxit" que han tingut tots els recursos presentats a la Sala anteriorment, ja que tots ells han estat denegats. "Portem molts mesos amb recursos, fent peticions que a nosaltres ens semblen absolutament legítimes i carregades de sentit comú i emparades en dret i no ens resolen res favorablement", ha afegit l'advocat Jordi Pina.
PETICIÓ DE NOVES DILIGÈNCIES MALGRAT LA "PRESSA" PER CONCLOURE LA INSTRUCCIÓ
Pina ha aprofitat per recordar que sembla que el Tribunal Suprem té una "espècie de pressa" per acabar amb la instrucció, però encara així l'advocat ha demanat al jutge instructor Pablo Llarena continuï practicant diverses diligències relacionades amb el setge a la Conselleria d'Economia de la Generalitat el passat 20 de setembre perquè les considera necessàries perquè es pugui celebrar un "judici amb totes les garanties".
El lletrat, que no ha volgut donar més detalls del demanat, ha afirmat que se li ha denegat la declaració com a testimoni del cantautor i diputat Lluís Llach, que també va estar present el dia del registre de la seu econòmica catalana, per la qual cosa ha recorregut aquesta decisió perquè el magistrat li expliqui el motiu del seu rebuig quan si va acceptar altres testificals.
El tràmit realitzat aquest dilluns havia estat assenyalat inicialment per al passat 6 de juny, però es va suspendre a causa d'un error en la tramitació amb l'escrit del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.
Els magistrats han revisat els recursos presentats contra l'acte del jutge Llarena en el qual va confirmar els processaments de Puigdemont, de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; Jordi Sànchez; els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Clara Ponsatí (a Escòcia), Lluís Puig (a Bèlgica) de la secretària general d'ERC Marta Rovira i de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, tots ells processaments per rebel·lió i alguns per malversació.
També han apel·lat els exmembres de la Mesa de la cambra parlamentària Joan Josep Nuet i Anna Simó, acusats de desobediència; els exconsellers Carles Mundó i Santi Vila, de desobediència i malversació; així com Cuixart, al que s'imputa inicialment rebel·lió.
REBEL·LIÓ O CONSPIRACIÓ PER COMETRE-LA
Precisament en aquest acte el magistrat instructor va apuntar per primera vegada a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats com a conspiració per a la rebel·lió, reafirmant-se en què concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte. Així mateix, indicava que en el "cas hipotètic" que no s'acrediti que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processaments el delicte de sedició.
La confirmació d'aquesta resolució --en la qual es va processar a un total de 22 investigats-- suposaria complir amb els criteris establerts per l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal per suspendre de funcions a 11 d'aquests investigats i evitar així que puguin exercir càrrecs públics. A més, aquest article exigeix que hagi decretada una situació de presó, que es dona en el cas dels quals estan processats pel delicte de rebel·lió, inclosos els que es troben escapolits de la Justícia espanyola.
La suspensió automàtica es donaria en el cas de Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Turull, Rull, Romeva i Comín, que mantenen la seva acta com a diputats al Parlament. D'altra banda, Bassa, Ponsatí, Puig i Forcadell no podrien accedir en un futur a cap càrrec públic ni presentar-se a unes llistes electorals mentre es trobin a la presó i l'aplicació d'aquest article es mantindria fins que hi hagi una sentència, que de ser condemnatòria suposaria penes d'inhabilitació.
Si bé algunes de les defenses han apuntat que en el cas dels investigats fugits de la justícia espanyola no està tan clar que la suspensió sigui automàtica perquè no es troben en una situació de privació de llibertat com sí ocorre per als altres nou que estan a la presó preventiva.
