Així consta en un esborrany de decret d'arxiu que haurà de signar la fiscal general Dolores Delgado
MADRID, 7 febr. (EUROPA PRESS) -
L'esborrany d'arxiu de les diligències d'investigació relatives a la presumpta fortuna del rei emèrit Juan Carlos I a l'illa de Jersey recull que l'equip de fiscals, liderat pel responsable d'Anticorrupció Alejandro Luzón, no ha trobat indicis "que permetin dirigir retret penal" contra l'emèrit i que, per tant, ordena "acordar l'arxiu les diligències d'investigació".
Així ho reflecteix un extracte de l'esborrany del decret d'arxiu que ha avançant aquest dilluns la Cadena Cope. Aquesta era una de les tres línies d'investigació obertes a la Fiscalia del Suprem sobre la fortuna de l'emèrit; les altres dues són les presumptes comissions il·legals per l'adjudicació de l'AVE a la Meca i el suposat ús de targetes 'black' sufragades per un empresari mexicà.
El Ministeri Públic indagava sobre la presumpta existència d'un compte bancari amb 10 milions d'euros a nom de l'excap d'Estat a l'illa de Jersey, un paradís fiscal.
"De 2004 a 2021, no existeix cap indici que permeti vincular The JRM 2004 TRUST amb S.M.D. D. Joan Carles de Borbó, ni en la seva gestió, ni en la capacitat de disposar dels fons; en cap moment ell ha tingut la condició de beneficiari del trust ni consta que hagi percebut cap quantitat als seus comptes", diu l'esborrany a les conclusions.
Aquest document, que segons explica aquest mitjà radiofònic consta de 20 pàgines, encara ha de ser signat pel propi Luzón, que dirigeix les investigacions després de la defunció de l'anterior tinent fiscal del Suprem Juan Ignacio Campos. Després de la seva rúbrica també haurà de ser firmat per la fiscal general de l'Estat (FGE), Dolores Delgado.
A les conclusions de l'esborrany, s'indica que The JRM 2004 Trust es va constituir amb fons procedents de la liquidació de dos trust: Tartessus i Hereu, fundats el 1995 i 1997 respectivament i "dels quals va ser beneficiari el llavors Rei d'Espanya" --cal recordar que fins l'abdicació el 2014, Joan Carles I gaudia de la inviolabilitat recollida a la Constitució--.
Luzón afegeix que no existeix documentació de "suport disponible" sobre aquests dos trust i que "probablement mai es coneixerà amb total certesa l'origen dels fons amb què van ser creats".
QUANTITATS QUE NO COMPORTEN DELICTE
Segons els fiscals, a partir del 19 de juny de 2014 --data en la qual es va fer efectiva l'abdicació i va quedar sense efecte la inviolabilitat i irresponsabilitat de l'emèrit-- "les disposicions de JRM 2004 Trust ho han estat en unes quantitats que en cap cas arribarien a la quota corresponent a un delicte contra la Hisenda Pública, tot i que tals fons haguessin estat lliurats eventualment a un contribuent espanyol, quelcom del que no hi ha constància".
Així, ressalta a les conclusions que no hi ha indicis que permetin dirigir retret penal contra l'emèrit i el fiscal cap Anticorrupció afegeix que per tant "cal acordar" l'arxiu de les diligències d'investigació 44/2020.
L'AVE A la MECA
Ara, queden per saber els arguments que portaran a l'arxiu també de les dues altres vies d'investigació. Una d'elles és la relativa als 80 milions d'euros que, segons l'examant del rei emèrit Corinna Larsen, s'haurien repartit entre diversos --inclòs el propi Joan Carles I-- per l'adjudicació el 2011 del projecte de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles.
El Ministeri Públic va assumir al juny de 2020 aquestes investigacions, derivades de les diligències prèvies que Anticorrupció va obrir al desembre de 2018 arran d'uns enregistraments incorporats a la peça 5 del denominat 'cas Villarejo' a l'Audiència Nacional. En concret, es tracta dels àudios gravats el 2015 pel comissari jubilat en una conversa amb l'empresari Juan Vilallonga i Corinna Larsen.
En aquesta conversa, Larsen assegurava que el rei emèrit havia cobrat comissions per la negociació de l'adjudicació a una UTE espanyola de les obres de l'AVE a la Meca i assenyalava la dona d'un difunt traficant d'armes com l'encarregada de repartir-les. El jutge del 'cas Villarejo' va començar a investigar les presumptes 'comissions' i els suposats testaferros, però va tancar la investigació al cap de dos mesos per falta de proves i la inviolabilitat de Joan Carles I, i va enviar els documents relatius a la causa a Anticorrupció.
LES TARGETES DE SANGINES-KRAUSE
Una altra de les potes de la investigació en aquestes diligències eren els possibles delictes derivats de l'ús per l'exmonarca de targetes bancàries amb fons opacs i que tindria origen en donacions realitzades per l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.
El Ministeri Fiscal va notificar a la defensa de l'emèrit al novembre de 2020 les diligències d'investigació sobre l'ús d'aquestes targetes i apuntaven que es tindrien en compte a l'hora de determinar la validesa de la declaració voluntària que va fer pública l'emèrit davant l'autoritat tributària, en la qual va abonar un total de 678.393,72 euros pel que no va pagar en impostos corresponents als exercicis 2016, 2017, 2018.
Aquesta primera declaració voluntària va arribar formalment a la Fiscalia del Tribunal del Suprem al desembre de 2020 a través dels perits d'Hisenda adscrits a l'equip que investiga les tres diligències obertes contra el que va ser cap de l'Estat fins a juny del 2014.
Fonts properes a la regularització van confirmar llavors a Europa Press que la quantitat abonada, que inclou interessos i recàrrecs, segons va comunicar el despatx de Sánchez-Junco --que exerceix la representació legal del monarca--, correspondria a donacions superiors a 800.000 euros. La investigació ha de concloure encara si aquesta quantitat es correspon amb la realitat del rebut en les suposades donacions, apunten des de Fiscalia.
D'altra banda, la Fiscalia havia d'aclarir també l'origen dels fons dels quals es van beneficiar tant el monarca com alguns dels seus nets, amb l'ús de les targetes. Els diners, presumptament donacions de l'empresari mexicà, s'haurien canalitzat a través de comptes bancaris a nom del coronel Nicolás Murga, que va ser durant anys ajuda de cambra del monarca emèrit.
