Afirma que van formar una suposada organització terrorista parallela estable per atemptar amb explosius contra objectius
MADRID, 20 ago. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de l'Audincia Nacional ha presentat aquest divendres un escrit, en el marc de la causa que se segueix en el Jutjat Central d'Instrucció número 6 contra membres dels Comits de Defensa de la República (CDR), en el qual interessa processar tretze persones per un presumpte delicte de pertinena a organització terrorista, i a nou d'elles, a més, per un altre presumpte delicte de tinena, dipsit i fabricació de substncies i aparells explosius i inflamables de carcter terrorista.
En l'escrit de 43 pgines, al que ha tingut accés Europa Press, el tinent fiscal de l'Audincia Nacional, Miguel Ángel Carballo, fa un reps del paper de cadascun dels encausats en els fets i explica que tots ells comparteixen principis ideolgics favorables a la independncia i l'activisme radical per aconseguir-la. Manté que advocaven per l'ús de "la violncia en la seva mxima expressió" per forar les institucions "a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d'Espanya".
Així, ressalta que la creació de diferents comissions per territoris de membres dels CDR va permetre després de la celebració del referndum de 2017 que afloressin grups que "tindrien com a objectiu subvertir l'ordre constitucional de forma material, mitjanant una estratgia planificada i organitzada".
En aquest marc, assenyala, es crea el denominat Equip de Resposta Tctica (ERT), una cllula suposadament integrada pels investigats i que aglutinava un nombre redut de diferents CDR "que evidencien una gran radicalitat". Assegura el fiscal que els membres de l'ERT van participar de forma activa en la materialització d'algunes de les accions més contundents que han dut a terme els CDR fins avui. Fa referncia als talls de carretera, l'escampament d'oli a la la C-55 en un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els presos des del Centre Penitenciari de Lledoners o l'aixecament de les barreres dels peatges.
Carballo apunta que els investigats, com a membres de l'ERT, "haurien superat l'activitat dins del respectiu CDR i conformat una organització terrorista parallela, de carcter clandestí i estable". L'objectiu, diu, era el de dur a terme "accions violentes o atemptats contra objectius prviament seleccionats utilitzant per a aix els explosius i/o substncies incendiries fabricades en els dos laboratoris clandestins que la prpia organització tenia installats en dos domicilis particulars".
ORDRE DEL 'CNI CATAL' PER OCUPAR EL PARLAMENT I AGUANTAR UNA SETMANA
Els investigats, prossegueix el Ministeri Públic, van participar en la creació del Centre de Coordinació (CECOR) per a les accions dels CDR "assumint l'encrrec rebut d'un denominat 'CNI Catal' perqu aportessin la infraestructura logística necessria per dur a terme una acció "en la qual es pretenia ocupar el Parlament, i defensar-lo posteriorment". Per a aix, indica, eren necessaris "importants coneixements en xarxes illícites i clandestines securitzades de telecomunicacions, així com una important capacitat de mobilització".
El pla, segons el fiscal, era aguantar una setmana dins amb intendncia des de l'exterior i antenes de llarga distncia per mantenir les comunicacions, "tot aix sota un pressupost aproximat de 6.000 euros".
El Ministeri Públic indica que aquesta cllula a la qual pertanyien els investigats "elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior" i recorda que va ser a principis de 2018 quan un d'ells, Ferran Jolís, es va constituir com el presumpte iniciador de l'ERT.
Relata el fiscal que des de llavors van participar en accions dels CDR, fins i tot com a comandament autnom, i posa com a exemple la coordinació amb el CECOR per "controlar", a nivell autonmic, les accions que van executar 1 d'octubre de 2018.
"També, cal destacar els actes de protesta que es van desenvolupar durant la jornada del 21 de desembre de 2018, amb motiu del Consell de Ministres celebrat a Barcelona", diu. I destaca també la "cridanera" l'acció de el 1 de febrer de 2019, quan un grup de persones va llanar a la C-55 una gran quantitat oli, en un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els presos des del Centre Penitenciari de Lledoners.
L'INFORME DE LA GURDIA CIVIL
L'escrit de Fiscalia arriba després que el maig veiés la llum un informe de la Gurdia Civil que atribua als detinguts diverses cerques en Internet de "possibles objectius" entre diferents personalitats contrries a la independncia de Catalunya --entre elles, el el líder del PP, Pablo Casado--.
Va ser al juny de 2020 quan el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García-Castelló, va citar per declarar sis d'ells. En el marc d'aquesta investigació van ser detinguts al setembre 2019 un total de nou persones, de les quals set van ingressar a presó de forma provisional. L'Audincia Nacional els va posar en llibertat sota fiana i amb mesures cautelars uns mesos després.
La Fiscalia de l'Audincia Nacional qualificava ja al setembre de 2019 de presumpte grup terrorista els nou detinguts dels Comits de Defensa de la República (CDR) i assegurava que els seus "projectes terroristes" estaven en un "avanat grau de preparació", perqu suposadament ja tenien "objectius seleccionats".
Els membres dels CDR que Carballo interessa processar són Eduardo Garzón, Esther García Canet, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás Abueso, Alexis Codina, Jordi Ros, Guillem Duch, Rafael Delgado, Ferran Jolís, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero.
