Actualitzat 20/08/2021 14:00 CET

La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana processar membres dels CDR per presumpta pertinença a organització terrorista

Manifestantes independentistas se concentran en la entrada de la Audiencia Nacional para dar apoyo a los siete miembros de los  CDR. En la imagen, una mujer sujete una pancarta en Madrid (España), a 26 de septiembre de 2019.
Óscar Cañas - Europa Press

Afirma que van formar una suposada organització terrorista paral·lela estable per atemptar amb explosius contra objectius

MADRID, 20 (EUROPA PRESS)

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha presentat aquest divendres un escrit, en el marc de la causa que se segueix en el Jutjat Central d'Instrucció número 6 contra membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), en el qual interessa processar tretze persones per un presumpte delicte de pertinença a organització terrorista, i a nou d'elles, a més, per un altre presumpte delicte de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies i aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

En l'escrit de 43 pàgines, al que ha tingut accés Europa Press, el tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, fa un repàs del paper de cadascun dels encausats en els fets i explica que tots ells comparteixen principis ideològics favorables a la independència i l'activisme radical per aconseguir-la. Manté que advocaven per l'ús de "la violència en la seva màxima expressió" per forçar les institucions "a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d'Espanya".

Així, ressalta que la creació de diferents comissions per territoris de membres dels CDR va permetre després de la celebració del referèndum de 2017 que afloressin grups que "tindrien com a objectiu subvertir l'ordre constitucional de forma material, mitjançant una estratègia planificada i organitzada".

En aquest marc, assenyala, es crea el denominat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula suposadament integrada pels investigats i que aglutinava un nombre reduït de diferents CDR "que evidencien una gran radicalitat". Assegura el fiscal que els membres de l'ERT van participar de forma activa en la materialització d'algunes de les accions més contundents que han dut a terme els CDR fins avui. Fa referència als talls de carretera, l'escampament d'oli a la la C-55 en un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els presos des del Centre Penitenciari de Lledoners o l'aixecament de les barreres dels peatges.

Carballo apunta que els investigats, com a membres de l'ERT, "haurien superat l'activitat dins del respectiu CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable". L'objectiu, diu, era el de dur a terme "accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant per a això els explosius i/o substàncies incendiàries fabricades en els dos laboratoris clandestins que la pròpia organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars".

ORDRE DEL 'CNI CATALÀ' PER OCUPAR EL PARLAMENT I AGUANTAR UNA SETMANA

Els investigats, prossegueix el Ministeri Públic, van participar en la creació del Centre de Coordinació (CECOR) per a les accions dels CDR "assumint l'encàrrec rebut d'un denominat 'CNI Català' perquè aportessin la infraestructura logística necessària per dur a terme una acció "en la qual es pretenia ocupar el Parlament, i defensar-lo posteriorment". Per a això, indica, eren necessaris "importants coneixements en xarxes il·lícites i clandestines securitzades de telecomunicacions, així com una important capacitat de mobilització".

El pla, segons el fiscal, era aguantar una setmana dins amb intendència des de l'exterior i antenes de llarga distància per mantenir les comunicacions, "tot això sota un pressupost aproximat de 6.000 euros".

El Ministeri Públic indica que aquesta cèl·lula a la qual pertanyien els investigats "elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior" i recorda que va ser a principis de 2018 quan un d'ells, Ferran Jolís, es va constituir com el presumpte iniciador de l'ERT.

Relata el fiscal que des de llavors van participar en accions dels CDR, fins i tot com a comandament autònom, i posa com a exemple la coordinació amb el CECOR per "controlar", a nivell autonòmic, les accions que van executar 1 d'octubre de 2018.

"També, cal destacar els actes de protesta que es van desenvolupar durant la jornada del 21 de desembre de 2018, amb motiu del Consell de Ministres celebrat a Barcelona", diu. I destaca també la "cridanera" l'acció de el 1 de febrer de 2019, quan un grup de persones va llançar a la C-55 una gran quantitat oliï, en un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els presos des del Centre Penitenciari de Lledoners.

L'INFORME DE LA GUÀRDIA CIVIL

L'escrit de Fiscalia arriba després que el maig veiés la llum un informe de la Guàrdia Civil que atribuïa als detinguts diverses cerques en Internet de "possibles objectius" entre diferents personalitats contràries a la independència de Catalunya --entre elles, el el líder del PP, Pablo Casado--.

Va ser al juny de 2020 quan el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García-Castelló, va citar per declarar sis d'ells. En el marc d'aquesta investigació van ser detinguts al setembre 2019 un total de nou persones, de les quals set van ingressar a presó de forma provisional. L'Audiència Nacional els va posar en llibertat sota fiança i amb mesures cautelars uns mesos després.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional qualificava ja al setembre de 2019 de presumpte grup terrorista els nou detinguts dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i assegurava que els seus "projectes terroristes" estaven en un "avançat grau de preparació", perquè suposadament ja tenien "objectius seleccionats".

Els membres dels CDR que Carballo interessa processar són Eduardo Garzón, Esther García Canet, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás Abueso, Alexis Codina, Jordi Ros, Guillem Duch, Rafael Delgado, Ferran Jolís, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés