Les defenses de César Puig i Pere Soler rebutgen que aquest tribunal tingui competncies i demanen que la causa s'enjudici a Barcelona
MADRID, 5 febr. (EUROPA PRESS) -
El fiscal de l'Audincia Nacional Pedro Rubira ha manifestat aquest dimarts dubtes que la causa per rebellió i sedició pugui investigar-se i jutjar-se amb "imparcialitat" si s'envia a la jurisdicció catalana. "Pot haver-hi imparcialitat i serenor si la causa de rebellió i sedició s'envia a Catalunya?", s'ha preguntat durant la vista que examinava la competncia d'aquest tribunal per jutjar el procediment contra els excaps dels Mossos d'Esquadra, entre els quals hi ha el major Josep Lluís Trapero.
D'aquesta manera, Rubira ha defensat la competncia de l'Audincia Nacional perqu els fets que s'enjudiciaran, concretament l'actuació de la Policia autonmica els dies 20 i 21 de setembre del 2017 i durant el referndum illegal de l'1 d'octubre d'aquell any, sí que van amenaar la forma de govern de l'Estat.
"Com no ha d'afectar quan es vol formar una república independent a través d'un referndum illegal? Com no ha de ser competent davant d'aquests fets gravíssims?", ha subratllat en la seva resposta a les defenses dels acusats César Puig, ex-secretari general de la Conselleria d'Interior de Catalunya, i Pere Soler, exdirector dels Mossos.
Rubira ha recordat la querella que va iniciar aquest procediment, la qual va presentar el ja mort fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, en qu justificava la competncia de l'Audincia perqu "en aquest cas s'observa la convenincia de preservar la necessria serenor en l'enjudiciament d'unes conductes que estan generant un sentiment de fractura social que no es pot desconixer".
És aquí quan el fiscal ha preguntat a la Sala si, tal com ja va dir Maza en la seva querella, "pot haver-hi imparcialitat i serenor" en cas que la causa per rebellió i sedició que se segueix a l'Audincia Nacional contra Trapero, Puig, Soler i Laplana "s'envi a Catalunya".
LA DEFENSA DE TRAPERO NO FA ALLEGACIONS
Va ser l'advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, qui va sollicitar la celebració d'aquesta vista de l'article de pronunciament previ, al qual es va adherir després la defensa de Soler, exercida per Pau Ferrer. No obstant aix, l'advocada de Trapero i de la intendent dels Mossos Teresa Laplana, Olga Tubau, ha preferit no qüestionar la competncia de l'Audincia Nacional i no ha fet cap allegació durant la vista.
Davant la Secció Primera de la Sala Penal, que presideix la magistrada Concepción Espejel, Cuevillas ha defensat que la causa que segueix a l'Audincia Nacional per rebellió i sedició hauria de ser enjudiciada per un tribunal de Catalunya en entendre que els fets es van cometre únicament i exclusivament dins d'aquesta comunitat autnoma i que els fets del setembre i octubre del 2017 no són delictes contra la forma de govern segons el Codi Penal vigent.
"Si repassem tots els codis penals vigents mai la rebellió o la sedició no han format part dels delictes contra la forma de govern. Mai l'Audincia Nacional no ha estat competent per conixer els delictes de rebellió i sedició", ha remarcat el lletrat diverses vegades durant la vista, en qu ha citat la jurisprudncia de la mateixa Audincia Nacional i del Tribunal Suprem referent a aix.
VEUEN UN CANVI DE CRITERI
En aquest sentit, ha citat la consulta del 9 de novembre del 2014, contra la qual es van presentar fins a tres querelles, també per rebellió i sedició, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va declarar la seva competncia "sense que el Ministeri Fiscal l'impugnés". De fet, considera que si l'Audincia Nacional confirmés la seva competncia s'estaria produint un "canvi de criteri" pel que fa al que ha vingut mantenint, la qual cosa, segons el seu criteri, "podria ser interpretat després per tribunals europeus com un tribunal d'excepció".
El lletrat de Pere Soler --l'únic acusat que ha estat present en aquesta vista-- ha defensat també que la causa s'envi als tribunals catalans: "El delicte de rebellió mai no ha estat competncia de l'Audincia Nacional i ha estat sempre el criteri de la Fiscalia. Per qu el que abans no era, ara sí que és? Per qu abans no eren delictes contra la forma de govern, ara sí que ho són? No hi ha cap explicació".
A part d'aquests raonaments tcnics, Ferrer ha manifestat que, cenyint-se als fets, "no s'identifica cap delicte que hagi passat fora de Catalunya". I per tots aquests motius, els dos lletrats han sollicitat al tribunal que s'envi la causa a un jutjat d'instrucció catal o s'inhibeixi a l'Audincia Provincial de Barcelona.
PRIMER I SEGON NIVELL
El fiscal Pedro Rubira ha contestat a les defenses que en les causes contra el procés independentista a Catalunya del Suprem i l'Audincia Nacional hi ha "unitat delictiva amb pluralitat subjectiva" i que en un primer nivell de delicte es van situar els acusats a l'alt tribunal, concretament l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, i que en la "segona categoria" estarien els acusats que eren responsables dels Mossos.
També ha alludit l'acte del Suprem que va rebutjar enviar la seva causa especial a Catalunya, en el qual es va confirmar que sí que es van produir fets fora de Catalunya, com així ho va demostrar el cens exterior que va fer la Generalitat i la votació de l'1 d'octubre.
"Els fets han excedit la comunitat de Catalunya, han afectat tot el territori, com també hi ha fets comesos a l'estranger, com també ha dit l'acte del Suprem. L'Audincia Nacional, en les qüestions de rebellió i sedició, sempre ha mantingut la seva competncia", ha concls.
Cuevillas ha menyspreat els arguments exposats pel fiscal i, en les declaracions posteriors als mitjans de comunicació, ha criticat que s'utilitzin el que considera "criteris d'oportunitat o convenincia política, criteris dels quals deuria sempre escapar un tribunal de justícia".
Al seu parer, "en aquest assumpte és difícil que cap tribunal espanyol pugui ser autnticament imparcial", perqu "molts jutges, de manera pública a les xarxes socials, i associacions judicials s'han manifestat o han fet manifestar la seva condició de víctima del delicte", per la qual cosa opina que "qui es considera víctima del delicte no té les condicions d'objectivitat i imparcialitat necessries per poder jutjar aquest mateix delicte".
