MADRID, 27 oct. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia General de l'Estat preveu incloure els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya en la querella per un delicte de rebel·lió que està preparant en el cas que aquests parlamentaris acordessin portar a votació en la sessió d'aquest divendres una declaració unilateral d'independència (DUI), han informat a Europa Press fonts fiscals.
La querella que s'està preparant pel Ministeri Públic i que inicialment es va anunciar que es presentaria contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, podria incloure també el vicepresident Oriol Junqueras i la resta de membres del govern autonòmic per la tasca que estan realitzant per dur a terme el seu projecte secessionista.
La rebel·lió, castigada amb fins a 30 anys de presó, es recull en l'article 472 del Codi Penal i inclou diversos supòsits d'aplicació, entre ells el de ser responsable d'aquesta conducta qui s'alcés "violentament i pública" per declarar la independència d'una part del territori nacional; derogar, suspendre o modificar totalment o parcial la Constitució; o destituir o despullar de facultats el Rei, entre altres casos.
El proper pas de la Fiscalia dependrà del que ocorri en el ple específic que acull aquest divendres el Parlament i en el qual es preveu votar les propostes de resolució que presentin els grups parlamentaris per abordar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que ha començat aquest dijous.
Les fonts consultades precisen que la Fiscalia espera no arribar al moment d'haver d'exercir accions però que activarà la querella criminal contra tots aquells que participin en la declaració d'independència i apunta que quan es puguin valorar els fets es podrà concretar la imputació.
L'ÒRGAN QUE INVESTIGARÀ
El punt que la Fiscalia encara no ha confirmat oficialment és el de la instància a la qual es presentaria aquesta querella, que dependrà de la interpretació que es doni a la condició d'aforat del president de la Generalitat i dels membres del seu Govern.
Segons els articles 57.2 i 70.2 de l'Estatut de Catalunya correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidir sobre la inculpació, el processament i l'enjudiciament del president o dels consellers, si bé "fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala penal del Tribunal Suprem".
Aquest aspecte de la norma és el que està sent motiu de debat en el si del Ministeri Públic, ja que podria entendre's que parteix del delicte s'ha comès fora de Catalunya en relació amb algunes actuacions del Govern com la ubicació de les webs que es van crear amb ocasió de l'1-O o les intervencions d'alguns dels seus membres en fòrums estrangers. També s'analitzen els efectes del delicte, que s'estenen a tot el territori nacional.
El que sembla descartable és una querella davant l'Audiència Nacional, a qui podria correspondre la instrucció de la rebel·lió en el cas que els supòsits responsables no fossin aforats. Existeixen molts dubtes que Puigdemont acabi sent investigat en aquest òrgan malgrat ser suspès en les seves funcions, perquè no està clar si aquesta suspensió afectaria el seu fur com a president i conservaria en tot cas aquesta condició com a diputat, segons fonts consultades per Europa Press.
DELICTE DE REBEL·LIÓ
També es contemplen com a conductes que integren el delicte de rebel·lió "substituir per un altre el Govern (central) de la Nació o el Consell de Govern d'una Comunitat Autònoma", així com "usar o exercir per si o despullar" a aquestes institucions o "qualsevol dels seus membres de les seves facultats, o impedir-los o coartar-los el seu lliure exercici, o obligar qualsevol d'ells a executar actes contraris a la seva voluntat.
Si Puigdemont o qualsevol membre del Govern és acusat per aquest delicte, es pot enfrontar a una pena de fins a 25 anys de presó. Segons l'article 473 del Codi Penal les persones que han "promogut" i "sostinguin" la rebel·lió seran castigats amb la pena d'entre 15 i 25 anys de presó i inhabilitació pel mateix temps.
No obstant això, la rebel·lió està penada amb fins a 30 anys en el cas que s'emprin armes, hi hagués combats, exercici de la violència greu contra persones, causat destrosses en propietats de titularitat pública o privada, "exigit contribucions o distret els cabals públics" o tallat les comunicacions "telegràfiques, telefòniques, per ones, ferroviàries o d'una altra classe", exercit la violència greu contra persones.
