Considera que la resolució de la JEC vulnera el dret fonamental de sufragi passiu
MADRID, 3 (EUROPA PRESS)
La Fiscalia de Madrid s'ha mostrat aquest divendres a favor que el Jutjat del Contenciós-Administratiu número 2 de Madrid estimi el recurs que ha presentat la candidatura Lliures per Europa (Junts) contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) d'excloure l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí de les llistes per a les eleccions europees el proper 26 de maig.
En el seu escrit adreçat al jutjat, el Ministeri Públic afirma que la resolució de la JEC "no és ajustada a dret, quan vulnera el dret fonamental de sufragi passiu" de Puigdemont, Comín i Ponsatí.
Al llarg de nou folis, el fiscal se sustenta en el vot particular discrepant que acompanyava la resolució de l'organisme supervisor, emès per quatre membres, en el qual es considerava que la JEC hauria d'haver apostat per una interpretació més favorable de l'ordenament jurídic prevalent al dret de participació política.
Segons la resolució de la JEC, adoptada el passat 29 d'abril, els tres polítics catalans no poden ser electors i tampoc "elegibles" perquè no figuren adequadament en el cens electoral; l'acord explica que Puigdemont i els seus exconsellers apareixen com a residents a Espanya malgrat que "és notori" que no es troben en aquests municipis, sinó que "des de fa dos anys estan fora del territori nacional per evadir-se de l'acció de la Justícia".
Amb tot, la Fiscalia recorda que la mateixa Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), en el seu article 7.2, permet mitjans de prova alternatius al cens d'electors com el fet que l'interessat reuneixi "totes les condicions exigides".
En aquest sentit, per al fiscal, això s'explica en l'article 31.1 de la mateixa norma que precisa que "el cens electoral conté la inscripció dels qui reuneixen els requisits per ser elector i no es troben privats, definitivament o temporalment, del dret de sufragi".
L'EXCEPCIÓ LEGAL TÉ LLOC AMB LA SENTÈNCIA FERMA
Així, la "idea clau", diu l'escrit, és que "la condició d'elector s'identifica plenament amb l'efectiva titularitat del dret fonamental al sufragi actiu". A més, assenyala que l'"única excepció legalment prevista" és la que introdueix l'article 3 de la LOREG, l'any 2018, que fa esment exprés a "condemnats per sentència judicial ferma", que no té lloc en el cas dels polítics independentistes.
D'altra banda, el Ministeri Públic destaca que el cens electoral designa la mesa en la qual els votants poden exercir el seu dret a vot, si així ho desitgen, i que en aquest cas concret no "hi ha cap norma jurídica vigent que impedeixi que puguin efectivament (intentar) votar" sense perjudici que "en provar de fer-ho i abans d'aconseguir-ho siguin detinguts com a conseqüència de la seva situació judicial de rebel·lia".
El fiscal justifica les seves al·legacions en què és un "fet notori" que alguns dels líders independentistes que estan sent jutjats al Tribunal Suprem "en el mateix procediment en què es troben rebels" Puigdemont, Ponsatí i Comín "han pogut exercir el seu dret a presentar-se en les eleccions, sense l'objecció de la mateixa JEC".
D'altra banda, el fiscal aprofita també aquest informe per criticar que Junts, així com els tres processats fugits, hagin presentat els seus respectius escrits al Tribunal Suprem, per al·legar que la legislació és "confusa".
La Fiscalia assegura que no existeix cap "marge per a la inseguretat jurídica" sobre qui té la competència judicial per estudiar aquests recursos. "Això es tradueix en un clar abús del dret per part dels recurrents", afirma el representant del Ministeri Públic, que considera que miren de "posar en joc una mena d'atzar competencial" per ocasionar el risc de "generar resolucions contradictòries".
