MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha al·ludit en una vintena d'ocasions a l'existència de violència que hi va haver durant el procés independentista a Catalunya per sustentar la seva acusació per rebel·lió.
Així ho ha fet a l'escrit de qualificació provisional a la causa pel procés sobiranista, que s'ha presentat aquest divendres, en el qual considera a l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, els "principals promotors" del procés sobiranista.
L'escrit de 127 pàgines fa un especial èmfasi en l'existència de violència durant el procés independentista a Catalunya, doncs en una vintena d'ocasions recorda els esdeveniments en els quals veu "violència" o actes "violents", centrant-se en gran part en la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017.
En aquest sentit explica que la màxima responsabilitat en el procés la tenien Junqueras, Forcadell, Sànchez i Cuixart, ja que al costat de "altres processats fugits" --en referència a l'expresident Carles Puigdemont, sense esmentar-lo expressament-- "van acordar com a principals promotors posar-la en pràctica mitjançant l'acció combinada i sincronitzada de tres pilars bàsics".
De fet, aquests quatre processats són pels quals més penes demana el Ministeri Públic pel delicte de rebel·lió agreujada per malversació de cabals públics.
Per Junqueras es demanen 25 anys de presó; mentre que per Forcadell, Sànchez i Cuixart sol·licita 17 anys de presó.
Amb tot això, els fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno recalquen que "el pla secessionista contemplava la utilització de tots els mitjans que fossin precisos per aconseguir el seu objectiu, inclosa davant la certesa que l'Estat no acceptaria aquesta situació-- la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès".
"APARICIÓ ESTEL·LAR" DE SÀNCHEZ I CUIXART
D'una banda, afirma que es van valer de la "força intimidatoria que representaven, d'una banda, l'actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells", tal com van fer les associacions de Sànchez i Cuixart, als quals els encunya l'expressió "aparició estel·lar" en aquest "pla rebel".
D'altra banda, es va fer ús dels Mossos d'Esquadra ja que són "un cos policial armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, que acataria exclusivament les seves instruccions --com així va succeir--" i que serviria, a més, per "protegir coactivament els seus objectius criminals".
L'escrit comença el relat dels antecedents del procés independentista recordant que l'expresident de la Generalitat Artur Mas --investigat en aquesta causa però que finalment no va ser processat pel magistrat Pablo Llarena-- va subscriure el desembre del 2012, al costat de Junqueras, les "línies mestres" d'un pacte per a la celebració d'una consulta independentista l'any 2014.
Però centra gran part de la seva argumentació en com va transcórrer la jornada de l'1 d'octubre.
Sobre ell incideix que el llavors Govern, la presidenta de la Cambra catalana i els presidents de les associacions catalanes van continuar avançant amb els seus plans durant els dies previs a aquesta votació sabent l'"altíssima probabilitat que es produïssin incidents violents, com els que havien succeït el dia 20 de setembre" a les portes de la Conselleria d'Economia de la Generalitat.
LLANÇAMENTS D'OBJECTES, TANQUES METÀL·LIQUES I PEDRES
"Van fer reiterades i contínues crides públiques --a través dels mitjans de comunicació, xarxes socials i concentracions públiques-- a la mobilització de la ciutadania perquè acudissin a votar i evitar que les forces d'ordre públic complissin amb la seva missió de tancar els centres i confiscar el material electoral", subratllen els quatre fiscals del cas que asseguren que així "van propiciar la violència al carrer".
Continua dient l'escrit que amb això "fomentaven, propiciaven i cercaven l'enfrontament directe entre multituds de ciutadans i les forces de seguretat, amb el que no solament secundaven l'actuació d'assetjament, intimidació i violència, sinó que, des del poder constituït, donaven suport explícit i exprés a l'estratègia d'impedir l'acció de l'Estat i dels òrgans judicials".
Afegeix que la massa congregada va actuar "com un mur humà", causant lesions, entre ells a "93 membres del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil", pels "llançaments d'objectes, tanques metàl·liques i pedres", a més d'insults.
De fet, els fiscals apunten en el seu relat que la crida a la mobilització també es va fer mitjançant "manipulació informativa sobre la realitat del que estava succeint en aquests dies" i la "pressió" a la premsa internacional per dur a terme el seu objectiu.
EL MISSATGE DEL REI
Encara així, la Fiscalia destaca que l'1-O es va celebrar davant la inacció del cos policial autonòmic dirigit llavors per Josep Lluís Trapero, per qui la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 11 anys per rebel·lió.
"Els comandaments dels Mossos d'Esquadra van anteposar les directrius polítiques rebudes pel Govern de la Generalitat al compliment de la llei i del mandat judicial que prohibia la seva realització", destaquen.
Finalment, els fiscals aprofiten el seu escrit per recordar que "davant d'aquest aixecament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència", el Rei Felip VI va fer dos dies després una aparició pública per dirigir "un missatge a la Nació" en el qual va lamentar el "trencament dels principis democràtics de tot l'Estat de Dret, la profunda divisió i fractura que s'estava produint a la societat catalana", així com l'"enorme risc" que s'havia generat en l'economia catalana i nacional.
