MADRID, 1 nov. (EUROPA PRESS) -
Les Fiscalies del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional donaran a conèixer aquest divendres els seus escrits de qualificació provisional en les causes contra els responsables del 'procés' independentista a Catalunya que es jutjaran pròximament en tots dos òrgans, i que en el cas del que es tramita en l'alt tribunal es barregen agreujades per als líders. En el cas de l'ex-vicepresident Oriol Junqueras podrien superar els 20 anys de presó pel delicte de rebel·lió, segons fonts fiscals.
Es preveu demanar penes diferents segons el grau de responsabilitat en l'ocorregut i no es descarta que alguns dels processaments pel magistrat Pablo Llarena quedi fora de l'escrit del fiscal. En la causa contra el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluis Trapero, la intendent Teresa Laplana i els ex-caps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig, l'escrit de la Fiscalia de l'Audiència Nacional revelarà si se'ls demana penes pels delictes pels quals van ser processats -sedició i organització criminal- o aquesta petició s'agreuja també fins a la rebel·lió.
El tercer escrit que es preveu conèixer també demà divendres és el de l'Advocacia de l'Estat en la causa del "procés" contra els membres de l'exGovern de Carles Puigdemont i els de la Mesa del Parlament de Catalunya que van propiciar el vot de les lleis de desconnexió i la declaració unilateral d'Independència (DUI) al setembre i octubre de 2017.
Encara es desconeix si els Serveis Jurídics de l'Estat demanaran condemnes només per malversació o ho faran també per rebel·lió seguint el criteri de la Fiscalia. Una altra opció seria rebaixar aquesta qualificació a la sedició -tipus penal que comporta condemnes més baixes-, una possibilitat de la qual s'ha estat especulant en les properes setmanes després que diversos membres del Govern de Pedro Sánchez hagin expressat públicament els seus dubtes que pugui considerar-se rebel·lió l'ocorregut en els mesos de setembre i octubre del passat any a Catalunya.
Pel que fa a la causa del Suprem, el text que ultimen els fiscals Fidel Cadena, Jaime Moreno, Consolo Madrigal i Javier Zaragoza aposta per qualificar l'ocorregut com a rebel·lió, en entendre que els fets encaixen en aquesta previsió del Codi Penal en existir la violència que exigeix el tipus, han assenyalat fonts del Ministeri Públic. Aquesta violència la veu clarament l'acusació pública tant en la concentració davant la Conselleria d'Economia del 20 de setembre de 2017 com en els fets de el 1-O, assenyalen fonts del Ministeri Públic.
L'aplicació d'aquestes penes més altes obeeix, segons aquesta valoració de la Fiscalia, a la integració del delicte de malversació de cabals públics en el principal de rebel·lió, la qual cosa obliga a aplicar les penes agreujades. No obstant això, la petició de presó per als líders separatistes podran veure's finalment rebaixada una vegada se celebri el judici, en el torn de conclusions definitives, segons assenyalen les mateixes fonts.
Aquestes penes inicials, d'entre 20 i 25 anys de presó, s'estudia demanar-les tant per Junqueras com per a la resta de l'exGovern a la presó, segons les mateixes fonts, això és, pels exconsellers Joaquim Forn (principal responsable dels Mossos de'Esquadra) i la resta dels quals es troben a la presó que són Raül Romeva, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull.
En un segon nivell de penes, s'estudien demanar entre els 10 i 15 anys (que podrien arribar als 20 en funció del grau de responsabilitat) per als processaments que no tenen malversació, que són l'ex-vicepresidenta Carme Forcadell i els responsables dels moviments civils Jordi Sánchez (Assemblea Nacional Catalana) i Jordi Cuixart (Òmnium Cultural), mentre que la resta de l'exGovern processat i altres diputats que també ho van ser per Llarena podrien aparèixer en l'escrit amb penes més baixes, d'entre 5 i 10 anys, o fins i tot quedar fora de la petició fiscal segons les mateixes fonts.
SEDICIÓ ALTERNATIVA
No obstant això, la Fiscalia podria presentar els set magistrats que jutjaran aquest assumpte en l'alt tribunal una petició alternativa, per delictes de sedició i malversació, que en tot cas tenen com conseqüència una petició de pena molt similar en sumar-se les de tots dos delictes. Aquesta alternativa, segons altres fonts consultades, podria deixar-se per al final del judici, en atenció a la prova que es vagi practicant i al fet que es pugui acreditar la violència que exigeix el Codi Penal al delicte de rebel·lió.
Pel que es refereix a la causa contra Trapero no ha transcendit de moment en quin segment es mouran les penes que se sol·licitaran, si bé aquestes variaran substancialment segons els fets es qualifiquin com a sedició o rebel·lió. Aquesta última opció va ser descartada per la instructora de la causa, Carmen Lamela, si bé els fiscals de l'Audiència mai han renunciat a ella del tot.
Lamela, ara en la Sala penal del Tribunal Suprem, va processar al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els ex-caps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i Cèsar Puig pels successos esdevinguts el 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona i la jornada de referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
