MADRID 18 des. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia del Tribunal Suprem té previst sol·licitar a la Sala d'apel·lacions d'aquest òrgan que mantingui la mesura de presó provisional que pesa sobre l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras des del passat 2 de novembre, han informat a Europa Press fonts del Ministeri Públic.
L'escrit en el qual la Fiscalia explicarà la seva postura es donarà a conèixer aquest mateix dimarts, dia 19. En qualsevol cas, el tribunal encara no ha establert si accedirà a la petició de la defensa de Junqueras perquè els seus arguments siguin presentats en una vista pública a la qual pugui interessar el propi investigat.
De moment, l'instructor de la causa, Pablo Llarena, ha tramitat el recurs d'apel·lació i s'ha donat trasllat a la Fiscalia i a la resta de parts perquè es posicionin sobre este tema. L'acusació popular, exercida per Vox, ja ha anunciat que també demanarà que Junqueras segueixi a la presó mentre que la defensa de l'ex-membre de la Mesa Joan Josep Nuet, de SiQueEsPot, no presentarà oposició a l'excarceració de l'ex-vicepresident, segons han assenyalat els advocats consultats a Europa Press.
En concret, la defensa de Junqueras sol·licita a l'òrgan que ha de revisar les decisions del jutge Llarena que excarceri al seu client perquè pugui poder participar en els actes de la campanya electoral del proper 21-D i al·lega, entre altres arguments, que la seva permanència a la presó "està ja tenint efectes molt rellevants en la conformació lliure de la voluntat popular a través de les eleccions".
L'advocat Andreu Van Den Eynde ressalta en el seu recurs que l'ex-vicepresident de la Generalitat i cap de llista per ERC "té dret a participar dels actes de campanya i a exercir la representació política dels ciutadans si resultés escollit, com a diputat o com a President del Govern" i que en l'actual situació qualsevol resultat electoral suposarà "amb alta probabilitat", que Junqueras no assumeixi cap responsabilitat política en diversos mesos.
DIFERENT ESTRATÈGIA DE FORN I ELS 'JORDIS'
El recurs d'apel·lació -la defensa ha rebutjat emprar abans el tràmit de reforma que hauria de ser resolt per l'instructor d'aquesta causa- es presenta contra l'acte pel qual el passat 4 de desembre Llarena va acordar mantenir la presó preventiva de Junqueras -investigat per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics en relació amb el 'procés'-, de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i dels líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en entendre que malgrat no haver-hi risc que s'escapoleixin persisteix en ells el de reiteració delictiva.
Els tres últims van demanar expressament al jutge instructor ser cridats de nou a declarar i aquest ha fixat la seva compareixença per al proper 11 de gener. En el cas de Junqueras no es tornarà a produir aquest nou interrogatori davant el jutge en haver optat la seva defensa per acudir directament a l'òrgan superior en apel·lació.
La defensa també va demanar a Llarena que remetés als magistrats que veuran l'apel·lació determinats documents, com són les actuacions que van suposar la seva presó i la de la resta d'exconsellers per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, l'ordre d'empresonament de l'expresidenta Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa del Parlament de Catalunya dictat per Llarena el passat 9 de novembre i l'acte de declaració de l'expresident del passat 1 de desembre davant el citat instructor.
La defensa nega "rotundament" que existeixi el risc de reiteració delictiva que utilitza l'instructor per mantenir a la presó al candidat Junqueras, ja que a la presó no pot reiterar els delictes que se li imputen "i aquesta realitat és incontestable" pel que "empresonar-li preventivament avui pel que pugui fer en un futur incert ni és proporcional ni concorde a Dret", sobretot quan la determinació de l'ex-vicepresident "amb un programa polític pacífic basat en el diàleg és ferm i real".
A dia d'avui, insisteix la defensa, Oriol Junqueras és un ciutadà que es presenta a unes eleccions de resultat incert. En aquest punt la defensa apunta que el propi Tribunal Suprem no és aliè a les enquestes electorals "i el seu paper com a actor polític depèn no només d'aquests resultats sinó també de la concreció del projecte polític que es proposi en el seu moment".
