MADRID 14 des. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia del Tribunal Suprem té previst sol·licitar a la Sala d'apel·lacions d'aquest òrgan que mantingui la mesura de presó provisional que pesa sobre l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras des del passat 2 de novembre, han informat a Europa Press fonts del Ministeri Públic.
L'assumpte es resoldrà en les properes setmanes, si bé el tribunal encara no ha establert si accedirà a la petició de la defensa de Junqueras perquè els seus arguments siguin presentats en una vista pública a la qual pugui interessar el propi investigat.
De moment, l'instructor de la causa, Pablo Llarena, ha tramitat el recurs d'apel·lació i s'ha donat trasllat a la Fiscalia i a la resta de parts perquè es posicionin sobre aquest tema, la qual cosa formalitzaran a principis de la setmana vinent.
L'acusació popular, exercida per Vox, ja ha anunciat que també demanarà que Junqueras segueixi a la presó mentre que la defensa de l'exmembre de la Mesa Joan Josep Nuet, de CatSíQueEsPot, no presentarà oposició a l'excarceració de l'exvicepresident, segons han assenyalat els advocats consultats a Europa Press.
En concret, la defensa de Junqueras sol·licita a l'òrgan que ha de revisar les decisions del jutge Llarena que excarceri el seu client perquè pugui poder participar en els actes de la campanya electoral del proper 21-D i al·lega, entre altres arguments, que la seva permanència a la presó "està ja tenint efectes molt rellevants en la conformació lliure de la voluntat popular a través de les eleccions".
L'advocat Andreu Van den Eynde ressalta en el seu recurs que l'exvicepresident de la Generalitat i cap de llista per ERC "té dret a participar dels actes de campanya i a exercir la representació política dels ciutadans si resultés escollit, com a diputat o com a President del Govern" i que en l'actual situació qualsevol resultat electoral suposarà "amb alta probabilitat", que Junqueras no assumeixi cap responsabilitat política en diversos mesos.
DIFERENT ESTRATÈGIA DE FORN I ELS JORDIS
El recurs d'apel·lació --la defensa ha rebutjat emprar abans el tràmit de reforma que hauria de ser resolt per l'instructor d'aquesta causa-- es presenta contra l'acte pel qual el passat 4 de desembre Llarena va acordar mantenir la presó preventiva de Junqueras --investigat per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics en relació amb el procés sobiranista--, de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i dels líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en entendre que malgrat no haver-hi risc de fuga persisteix en ells el de reiteració delictiva.
Els tres últims van demanar expressament al jutge instructor ser cridats de nou a declarar i aquest ha fixat la seva compareixença per al proper 11 de gener. En el cas de Junqueras no es tornarà a produir aquest nou interrogatori davant el jutge en haver optat la seva defensa per acudir directament a l'òrgan superior en apel·lació.
La defensa també va demanar a Llarena que remetés als magistrats que veuran l'apel·lació determinats documents, com són les actuacions que van suposar-ne la presó i la de la resta d'exconsellers per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, l'ordre d'empresonament de l'expresidenta Carme Forcadell i els altres membres de la Mesa del Parlament dictat per Llarena el passat 9 de novembre i l'acte de declaració de l'expresident del passat 1 de desembre davant el citat instructor.
La defensa nega "rotundament" que existeixi el risc de reiteració delictiva que utilitza l'instructor per mantenir a la presó al candidat Junqueras, ja que a la presó no pot reiterar els delictes que se li imputen "i aquesta realitat és incontestable" així que "empresonar-lo preventivament avui pel que pugui fer en un futur incert ni és proporcional ni ajustat al Dret", sobretot quan la determinació de l'exvicepresident "amb un programa polític pacífic basat en el diàleg és ferm i real".
A dia d'avui, insisteix la defensa, Oriol Junqueras és un ciutadà que es presenta a unes eleccions de resultat incert. En aquest punt la defensa apunta que el propi Tribunal Suprem no és aliè a les enquestes electorals "i el seu paper com a actor polític depèn no només d'aquests resultats sinó també de la concreció del projecte polític que es proposi en el seu moment".
