MADRID 15 març (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia ha interessat inadmetre la pregunta formulada per l'Audiència Provincial de Madrid (APM) al Tribunal Constitucional (TC) en relació amb el cas de Daniel Gallardo i dos condemnats més pels disturbis esdevinguts a la capital l'octubre del 2019, en el marc de les protestes per la sentència del procés.
Els fets es remunten al 16 d'octubre del 2019. Segons la qüestió d'inconstitucionalitat, a la qual ha tingut accés Europa Press, cap a les 21.30, a la plaça de Canalejas de Madrid, Daniel Gallardo i Elsa Vikki, amb un grup d'unes 80 persones "que portaven pals i llambordes", van causar desperfectes en el mobiliari urbà i "increpar vianants, actes que comportaven una alteració injustificada de la pau social i de l'ordre públic".
El grup va continuar avançant, "fent barricades amb tanques d'obra i llançant llambordes als agents". Ja a l'altura de la plaça de la Vila, un policia "estava intentant retenir" Vikki, que "havia participat juntament amb la massa violenta en nombrosos danys en mobiliari públic", quan Gallardo "el va copejar per l'esquena, sobtadament i de manera violenta" al cap amb un pal de fusta ple de claus.
Aquell dia, cap a les 21:55 i en un altre punt del centre de Madrid, "juntament amb un grup de joves" i "fugint de diverses dotacions policials", Mariano Javier Hormigos va ser perseguit per agents de paisà. En un moment donat, "va llançar l'objecte metàl·lic que portava a la seva mà" a un dels policies, que el va poder esquivar. Un cop interceptat, quan ja sabia que eren policies, "va mostrar una actitud desafiadora i hostil", "quadrant-se davant d'ells per barallar". "Sou uns gossos del sistema", els va etzibar.
Per aquests fets, Gallardo va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per delictes de desordres públics, atemptat contra agents de l'autoritat i lesions lleus; Vikki va ser sentenciada a un any de presó per desordres públics; i Hormigos, a multa de tres mesos per resistència als agents de l'autoritat.
Gallardo i Vikki hi van recórrer en contra fins a arribar al Suprem, que va estimar parcialment les seves pretensions rebaixant-los a sis mesos la condemna per desordres públics, en aplicar-los el tipus bàsic, en comptes del tipus agreujat pel qual havien estat condemnats inicialment.
Després d'una sèrie d'avatars processals, el 5 de març del 2024 es va ordenar la crida i cerca de Gallardo i, poc després, el 15 d'abril, es va dictar una euroordre. El 12 de juny, amb l'entrada en vigor de la llei d'amnistia, es va donar trasllat a les parts perquè es pronunciessin sobre la seva aplicació a aquest cas i, un mes després, es van deixar sense efecte aquestes ordres.
La Fiscalia, en resposta a aquest trasllat, va estimar que els fets "no semblen tenir encaix" en l'amnistia. I això, va al·legar, perquè van tenir lloc "després de celebrar-se a la Puerta del Sol una concentració convocada per defensar la democràcia i les llibertats i en contra de les condemnes dels polítics catalans, que va transcórrer sense incidents, quan grups extremistes de signe contrari van provocar incidents en zones pròximes, amb enfrontaments amb dispositius policials".
"Mentre que de la sentència es desprèn que els fets objecte de condemna no van esdevenir en el curs d'actes dirigits a mostrar suport als objectius i finalitats descrites per la Llei Orgànica 1/2024, sinó una vegada finalitzats sense incidents, i precisament apareixen com fets per grups extremistes de signe contrari, els fets objecte de condemna no semblen tenir encaix", va dir, segons recull l'informe de la Fiscalia del TC, al qual també ha tingut accés Europa Press.
DISCRIMINACIÓ "IDEOLÒGICA"
En canvi, l'Audiència de Madrid va entendre que, a priori, sí que es podia aplicar l'amnistia perquè la sentència que va condemnar Gallardo, Vikki i Hormigos va recollir expressament que els fets es van produir en el marc d'un dispositiu policial desplegat "davant de la possibilitat d'existència d'incidents i altercats entre grups extremistes, després d'una concentració convocada per defensar la democràcia i les llibertats i en contra de les condemnes dels polítics catalans".
Per l'APM, aquests fets es podrien incloure a l'article 1.1 de la llei d'amnistia, que es refereix "als actes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable, executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l'1 d'octubre del 2017, de la seva preparació o de les seves conseqüències, sempre que haguessin estat entre els dies 1 de novembre del 2011 i 13 de novembre del 2023, així com les següents accions executades entre aquestes dates en el context del denominat 'procés independentista català'".
No obstant això, va advertir que l'article 1.1.d exclouria l'aplicació de l'amnistia a aquest cas, al mateix temps que va indicar que seria inconstitucional, perquè parla "dels actes de desobediència, qualsevol que sigui la seva naturalesa, desordres públics, atemptat contra l'autoritat, els seus agents i els funcionaris públics, resistència o altres actes contra l'ordre i la pau pública que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport als objectius i finalitats descrites en les lletres precedents", és a dir, el procés.
Així, el 30 de setembre va plantejar una qüestió de constitucionalitat en considerar que la llei d'amnistia vulnera els drets a la igualtat, a la seguretat jurídica i a la interdicció de l'arbitrarietat perquè aquest precepte introdueix "un criteri de discriminació ideològica en l'aplicació de la llei no justificat ni adequat ni proporcional".
"El dubte determinant (...) és si, en la determinació de l'àmbit objectiu de la llei, (...) a l'hora de determinar accions executades en aquest context del denominat procés secessionista català, es pot introduir com a factor de selecció dels que seran els beneficiats per la seva aplicació només als que ostentin una determinada orientació ideològica o política, com és l'estar a favor del procés o moviment secessionista que va tenir lloc a Catalunya, però no la contrària", va exposar el tribunal madrileny.
UN RAONAMENT "EVIDENTMENT ERRAT"
El TC va abordar la qüestió d'inconstitucionalitat en el seu ple del passat 14 de gener i va acordar demanar opinió a la Fiscalia abans de decidir si l'admet a tràmit. El cap del Ministeri Públic a la cort de garanties, Pedro Crespo, ha emès un informe on advocar per inadmetre-la, retraient a l'APM que el seu raonament "resulta inconsistent o evidentment errat".
"El que paradoxalment sostè la interlocutòria de plantejament, com a pressupost del dubte d'inconstitucionalitat, és que la norma qüestionada no és aplicable al cas", exposa. Per Crespo, "resulta obvi que, si ho fos, no hi hauria motiu per plantejar qüestió alguna al TC, sinó que l'òrgan judicial s'hauria limitat a aplicar-la".
El fiscal recrimina a l'APM que fa "un judici abstracte d'inconstitucionalitat d'una norma que obertament reconeix no aplicable al supòsit de fet sobre el qual ha de resoldre, precisament, adduint que, al seu judici, per respectar el principi d'igualtat, aquesta norma s'hauria de poder aplicar".
A això afegeix que la pregunta formulada per l'Audiència Provincial tampoc compleix amb el requisit que la decisió del TC sigui determinant per a la decisió que ha d'adoptar en el cas examinat. Així, subratlla que el que resolgui el Constitucional no l'afectarà "en cap escenari possible" perquè, si "la norma no els és aplicable, resulta indiferent" el que es fixi sobre el seu encaix a la Carta Magna.
