Ricardo Rubio - Europa Press
MADRID, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha sol·licitat aquest dimecres a la Sala Penal de l'alt tribunal que es confirmi la condemna de dos anys d'inhabilitació i 36.500 euros a l'expresident de la Generalitat Artur Mas per desobeir el Tribunal Constitucional amb l'organització de la consulta del 9 de novembre del 2014. "Va ser un desafiament a la legalitat", ha dit el fiscal Jaime Moreno.
La Sala Penal del Tribunal Suprem --formada pels magistrats Luciano Valera, Alberto Jorge Barreiro, Antonio del Moral, Vicente Magro i Eduardo de Porres-- ha celebrat una vista per revisar els recursos presentats per Mas i per l'exvicepresidenta Joana Ortega contra la sentència imposada el març del 2017 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJCV). Ortega va ser condemnada a un any i nou de mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros, i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau va resultar penada amb un any i sis mesos d'inhabilitació i el pagament de 24.000 euros.
Una sessió que ha durat una hora i mitja, en la qual el representant del Ministeri Públic ha intentat desmuntar els principals arguments de les defenses, així com la notificació de la providència del Tribunal Constitucional en la qual se suspenia el 9N que no va arribar als acusats i que no coneixien si hi havia cap requeriment.
"VA SER UN DESAFIAMENT A LA LEGALITAT"
"El que és formalista és venir a dir que com que no es va fer un apercebiment ja no es pot incórrer a una responsabilitat penal", ha dit el fiscal Moreno, que ha recordat que la pròpia jurisprudència expressa que la manca de notificació o de requeriment exprés no pot incomplir el seu acatament. "Va ser un desafiament a la legalitat", ha insistit.
És més, durant la seva intervenció, el fiscal ha recordat un moment en què l'expresident va afirmar davant els mitjans de comunicació que el "responsable" de la consulta era ell i el seu govern. Encara així, Moreno ha argumentat que la "desobediència no feia falta que fos expressada, no feia falta que diguessin: 'desobeïrem".
Amb tot això, ha conclòs que si Mas i el seu govern "no haguessin fet absolutament res, la consulta no hagués pogut celebrar-se". "És necessari que es duguessin a terme diversos actes perquè es pogués fer. Sense ells, la consulta no s'hauria dut a terme", ha recalcat. Alhora que ha mencionat alguna de les actuacions que es van desenvolupar després de conèixer la providència del 4 de novembre del 2014 del Tribunal Constitucional i que es recullen en la resolució del TSJC que ha estat recorreguda, com el correu oficial i la web institucional que van seguir actives, el repartiment del material o la instal·lació de programes informàtics.
Per la seva banda, els advocats de Mas, Ortega i Rigau han demanat al Tribunal Suprem que deixi al marge la causa que pròximament jutjarà pel procés independentista a Catalunya i que revisi els seus recursos pels fets que van originar-se el novembre del 2014. De fet, han assenyalat que han acudit a aquesta vista "malenconiosos" perquè aquesta mateixa sala va jutjar l'exconseller de Presidència Franscesc Homs, que va ser condemnat a un any i un mes d'inhabilitació, i sobre el qual consideren que "no és el mateix cas".
RECUPERAR LA JURISPRUDÈNCIA
"Recuperi la seva jurisprudència i presti un servei imparable, inatacable, però més necessari que mai, perquè tothom vegi, pels que especulen amb la jurisprudència, que no importa qui és imputat, ni les circumstàncies que l'envolten, que la jurisprudència és la mateixa per a tots", ha dit l'advocat de Mas, Xavier Melero.
Per aquest motiu, el lletrat de l'expresident ha remès la sentència del 'cas Atutxa' per assegurar que els fets que han estat jutjats "no eren constitutius de desobediència". "Aquelles pólvores del 9N han desencadenat els llots que ara patim", ha ironitzat Melero.
En la mateixa línia s'ha manifestat Rafael Entrena, defensa d'Ortega, que ha demanat al tribunal que eviti la "tendència generalitzada de ficar en un mateix sac" tots els actes vinculats al "nacionalisme català sense distingir l'actitud de les persones, les conseqüències cíviques i socials i la seva concreta participació".
Finalment, en aquesta vista també ha estat present l'acusació popular que ha demanat que es confirmin els dos anys d'inhabilitació per a Mas, mentre que sí que ha acceptat els arguments dels advocats de les exconselleres, que han criticat que les seves condemnes siguin superiors a la d'Homs quan es trobaven en una línia de responsabilitat similar. Per això, ha sol·licitat que la inhabilitació d'Ortega i Rigau es rebaixi a un any i un mes i que es mantinguin les multes per a tots tres.
