MADRID, 20 (EUROPA PRESS)
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat aquest dimarts presó incondicional sense fiança per a l'etarra Santiago Arrospide Sarasola, 'Santi Potros', detingut dilluns per un atemptat el 1987 i un intent d'assassinat el 1986, segons han informat fonts jurídiques.
L'etarra s'ha negat a declarar en la seva compareixença davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, encarregat d'informar-lo sobre les dues causes per les quals va acordar la seva detenció, portada a terme aquest dilluns en una operació conjunta de la Policia i la Guàrdia Civil a la població de Lasarte (Guipúscoa).
El magistrat va disposar el seu empresonament per un atemptat comès a Barcelona el 1987 contra una patrulla de l'Institut Armat i per l'intent d'assassinat del fiscal general de l'Estat Luis Antonio Burón Barba el 1986.
L'atemptat del 1987 va ser comès per un comando d'ETA mitjançant la col·locació d'un cotxe-bomba al pas d'un vehicle oficial de la Guàrdia Civil a Barcelona. Hi va resultat assassinat Juan Fructuoso Gómez, que es trobava a prop del lloc en el qual va explosionar el cotxe-bomba i van resultar ferits els guàrdies civils ocupants del vehicle, com també altres persones que hi eren a prop.
Aquest comando d'ETA, format, entre d'altres, per Domingo Troitiño Arranz i Rafael Caride Simón, podria haver rebut les ordres per cometre l'atemptat del detingut, Santiago Arrospide Sarasola, segons creu Interior.
L'altra causa investiga l'atemptat fallit el 1986 contra el llavors fiscal general de l'Estat Luis Antonio Burón Barba. L'acció terrorista no es va arribar a produir perquè els integrants del 'Comando Madrid' d'ETA encarregats de portar-lo a terme, els etarres Idoia López Riaño, 'la Tigresa', i José Ignacio De Juana Chaos, "es van quedar adormits" el matí que s'havia fixat per materialitzar l'assassinat.
REINGRÉS A LA PRESÓ
D'aquesta manera, l'històric dirigent etarra torna a la presó 46 dies després de ser posat en llibertat. La Secció Primera de la sala penal de l'Audiència Nacional va avançar la seva sortida en descomptar el temps de presó que va complir a França i el membre d'ETA va abandonar la presó el passat 4 de desembre, generant un gran malestar entre els col·lectius de víctimes.
Tot i això, el Tribunal Suprem va rebutjar aquesta doctrina de l'Audiència Nacional en el cas d'un altre etarra, Kepa Pikabea, per la qual cosa 'Potros' es trobava a l'espera que l'alt tribunal resolgués també la seva situació.
Fins a la detenció d'aquest dilluns per dues causes més, 'Potros' tenia llibertat de moviments en tenir una resolució judicial avalant la seva excarceració i tenint en compte que el Suprem encara no s'havia pronunciat sobre els seus casos, per la qual cosa fins i tot podria haver comprat un bitllet d'avió per sortir a l'estranger i intentar evitar una futura extradició.
Andreu va ordenar la seva detenció en aplicació del Conveni Europeu d'Extradició del 1957 que estableix que si hagués abandonat el territori espanyol en un termini de 45 dies des de la seva excarceració definitiva, Espanya no l'hauria pogut perseguir per aquests dos atemptats.
El magistrat va sol·licitar a França la seva extradició per aquestes dues causes, però li va ser denegada, tot i que les autoritats franceses van acceptar lliurar-lo per altres procediments oberts a Espanya.
Tot i això, el Conveni Europeu d'Extradició del 1957 en el seu article 14.1, permet la detenció i persecució del processat per aquestes dues causes en els següents suposats: quan no s'abandona el país al qual ha estat lliurat (en aquest cas Espanya) dins dels 45 dies següents a la seva excarceració definitiva, o si torna al mateix país en aquest termini de temps.
