Acusa la consellera de desobediència i a ells dos també de malversació agreujada
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
La Fiscalia ha demanat condemnar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, a un any d'inhabilitació per presumpta desobediència en els preparatius de l'1-O, mentre que, en la mateixa causa, ha demanat penes de presó per a l'ex-secretari general de Vicepresidència i Economia de la Generalitat Josep Maria Jové i per a l'exsecretari d'Hisenda i actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó.
L'escrit d'acusació, consultat per Europa Press aquest divendres, reclama set anys de presó per a Jové i sis anys i tres mesos per a Salvadó, i els atribueix els presumptes delictes de desobediència --igual que a la consellera--, a més de prevaricació i malversació agreujada.
El fiscal també reclama inhabilitar Jové durant 32 anys i Salvadó durant 27 anys i tres mesos, i multar-los amb 30.000 i 24.000 euros respectivament, i demana una multa de 18.000 euros per a Garriga, que aleshores era directora de serveis de la conselleria que encapçalava Oriol Junqueras.
La investigació a Jové i Salvadó es va fer separada de la de Garriga --ella va ser investigada en un jutjat ordinari en una causa contra 29 excàrrecs del Govern-- però quan ella va assumir el càrrec de consellera i va passar a ser aforada al TSJC, les causes es van acumular i aquest procés ha endarrerit el procediment contra els primers, per als qui, el maig del 2021, ja es va dictar la interlocutòria de conclusió del sumari.
El fiscal atribueix a Jové el document 'Enfocats', que era "una 'proposta estratègica' destinada a 'reenfocar el procés d'independència per a un resultat reeixit'" i en el qual indaga sobre una declaració unilateral d'independència.
També fa referència a les anotacions de Jové en una agenda que portava a les seves reunions amb altres formacions per negociar els pressupostos del Govern per al 2017.
PRESSUPOSTOS DEL 2017
El novembre del 2016, Junqueras va presentar el projecte de pressupostos per a l'any següent acompanyat de Salvadó, i incloïen 5,8 milions per a processos electorals i participatius, i "una disposició addicional en la qual es va expressar el compromís de dotar el pressupost necessari per organitzar el referèndum d'autodeterminació".
El projecte de comptes també incloïa 57,4 milions per desenvolupar l'Agència Tributària de Catalunya i, un cop aprovats els pressupostos, el TC els va suspendre i va declarar inconstitucionals diverses partides, però, segons el fiscal Jové, Salvadó i Garriga van desoir aquesta anul·lació del tribunal.
El fiscal subratlla que, el juliol del 2017, la Generalitat va dictar dos decrets que atorgaven al departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda les competències sobre administració de processos electorals, que fins aleshores pertanyien a Governació, "de manera que tota l'activitat de preparació i execució del referèndum compromès va passar a ser controlada pel seu secretari general, el processat Jové, qui, sota la immediata direcció de Junqueras, disposava a més dels recursos econòmics i logístics per celebrar-lo de manera imminent".
GARRIGA: CTTI I EMMAGATZEMAR PAPERETES
El fiscal creu que Garriga va adjudicar diversos contractes menors per fer obres en una nau annexa del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) perquè s'instal·lés "un 'call center' o centre de premsa, en el qual s'anirien recollint les dades de participació i resultat" de l'1-O.
En aquestes instal·lacions, la tarda abans de l'1-O, la policia va confiscar 118 pantalles d'ordinadors, 118 CPU, dos servidors, 15 suports de targeta SIM Vodafone i 275 telèfons Huawei.
L'acusació pública també atribueix a Garriga haver fet d'enllaç entre el seu superior, Jové, i una funcionària del seu departament per aconseguir la cessió d'unes naus a Bigues i Riells (Barcelona) per emmagatzemar el material electoral: allà, el 20 de setembre, la policia va confiscar 9.894.350 paperetes i 5.903 sobres amb documentació electoral.
"DILUIR LA RESPONSABILITAT"
El fiscal sosté que els preparatius i despeses per l'1-O es van fer esquivant el control estatal dels comptes de la Generalitat, per la qual cosa el Govern va fer intervenir diversos departaments "per diluir la responsabilitat individual", i subratlla que Jové, com a número dos d'Economia i Hisenda, coneixia els detalls dels comptes catalans a més dels requeriments d'informació que feia el Ministeri d'Hisenda, als quals el Govern contestava negant que hauria fet pagaments o modificacions pressupostàries relacionades amb l'1-O.
Com que el TC havia anul·lat diverses partides dels pressupostos, el fiscal assenyala que en comptes de dedicar-ne una a despeses electorals, l'"estratègia" del Govern va ser atribuir-los a partides de diversos departaments.
ANUNCI DEL REFERÈNDUM
El fiscal exposa que la Conselleria de Presidència va impulsar l'agost del 2017 la campanya 'Civisme' "per, en aparença, 'potenciar el civisme, promoure els valors de la democràcia, el benestar social, i la cultura de la pau i la solidaritat', si bé el seu indissimulat objecte era publicitar i anunciar el referèndum acordat i afavorir la participació ciutadana".
La campanya es va acabar centrant en l'anunci que mostrava unes vies de tren bifurcant-se i es va adjudicar successivament a una empresa per 2,24 milions i després a una altra per 2,29 milions, però "totes dues van renunciar a executar-lo en percatar que es tractava de propaganda del referèndum il·legal", i aleshores Presidència --que encapçalava Jordi Turull-- va encarregar la campanya a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i va facturar els anuncis de ràdio i tele per 277.804 euros.
PAPERETES, CENS ELECTORAL I CITACIONS
La Generalitat va encarregar a Unipost, dins el contracte marc que tenien, 5.346.734 cartes ordinàries --tantes com persones censades-- i 56.000 cartes certificades destinades als qui haurien d'integrar les meses electorals, un servei que es va pressupostar en 979.661,96 euros sense IVA.
El fiscal creu que "a fi d'encobrir responsabilitats i evitar la constància de l'encàrrec i la seva veritable naturalesa, es va eludir deliberadament la mecànica habitual de registre i formalització dels enviaments i repartiments" d'Unipost i que, per dissimular la importància de la despesa, es va facturar repartit en cinc conselleries: Vicepresidència, Cultura, Salut, Treball i Presidència.
Unipost va provar de cobrar una de les cinc factures, la que anava en nom de Cultura, però el pagament es va rebutjar dos cops, i per elaborar el cens electoral el fiscal exposa que Jové presumptament va recollir dades personals dels catalans per al cens electoral a través d'un conveni entre el departament i l'Idescat.
HISENDA PÚBLICA
El 2015, el Diari Oficial de la Generalitat (Dogc) va publicar una llei que preveia crear una agència tributària catalana i altres "estructures d'estat" sobre els sectors de l'energia, les telecomunicacions i el transport, que el TC va anul·lar.
Així i tot, Jové i Salvadó "van prendre la decisió executiva de portar a la pràctica les programades 'estructures d'estat' i, de manera paral·lela, aconseguir finançament per quan Catalunya assolís la independència", i van dotar l'Agència Tributària del sistema e-Spriu, capaç de recaptar, gestionar i executar impostos pels quals no tenien competències com l'IRPF, l'IVA, l'impost de societats i altres especials estatals.
