Publicat 22/11/2019 17:22

Fiscalia demana anul·lar les citacions de periodistes que van informar sobre els CDR

Un dels CDR detinguts en l'Operació Judes declara a l'Audincia Nacional.
SUMARIO OPERACIÓN JUDAS

MADRID, 22 nov. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia Provincial de Madrid ha recorregut la interlocutria per la qual el titular del Jutjat d'Instrucció número 41 de la capital cita per al proper dia 29 en qualitat d'investigats en un delicte de revelació de secrets a periodistes de vuit mitjans de comunicació -El Mundo, El País, ABC, El Confidencial, La Vanguardia, El Español, la Cadena Ser i RTVE- per publicar informacions sobre el sumari dels membres dels Comits de Defensa de la República (CDR) detinguts i empresonats per terrorisme per ordre de l'Audincia Nacional.

Considera que "sense ser responsables de la infracció penal que és objecte de la instrucció de la causa present, no caldria dirigir el procediment contra els mateixos en qualitat d'investigats" i les citacions haurien de ser anullades.

En el moment d'aquestes revelacions, d'evident inters públic i allusives a les ordres d'empresonament dels CDR investigats per terrorisme, el sumari que instrueix el jutge de l'Audincia Nacional Manuel García Castellón es trobava sota secret.

La investigació als periodistes té el seu origen en una petició duta a terme per les defenses dels CDR investigats que el passat 4 d'octubre va rebre l'aval de la Fiscalia de l'Audincia Nacional, que va instar al fet que un jutjat de Madrid i no l'Audincia --per qüestió de competncia-- indagués una revelació de secrets per la filtració a la premsa del contingut de les ordres d'empresonament.

El jutjat de García Castellón, el Central d'Instrucció número 6 de l'Audincia Nacional, va rebre les denúncies de les defenses dels CDR en les quals aquests exposaven que, malgrat que el procediment havia estat declarat secret, apareixien en els mitjans de comunicació detalls de la manera en qu s'havia desenvolupat l'operatiu policial i filtracions de les diligncies sumarials, consistents principalment en extractes de les declaracions dels investigats i contingut de les intervencions telefniques, així com actuacions dictades pel Jutjat, fets que consideraven que podrien ser constitutius tant d'un delicte de revelació de secrets, com d'un delicte contra l'Administració de Justícia.

Van sollicitar per aix la incoació de la pea separada, que est encaminada a esbrinar l'autoria de les filtracions denunciades. El jutge, amb el vistiplau del fiscal, va acordar el desglossament dels referits escrits i la remissió al Jutjat Deg de Madrid, per si els fets poguessin constituir un delicte.

El coneixement de la causa va correspondre per repartiment al Jutjat d'Instrucció 41 de Madrid que va acordar la incoació de diligncies prvies.

La Fiscalia recorda que en aquesta resolució es recull "únicament" que les actuacions es van iniciar en virtut de denúncia del Jutjat Central d'Instrucció 6 "per un possible delicte de revelació de secrets per funcionari", sense especificar els articles concrets del Codi Penal que considera infringits i en el fonament de dret tercer on es dirigeix el procediment contra Cadena Ser, El País, ABC, El Confidencial Digital SL, El Mundo, La Vanguardia, El Español i RTVE, "sense exposar els motius pels quals considera presumptes autors dels fets als mitjans de comunicació contra els quals dirigeix la causa".

UN DELICTE DE FUNCIONARIS O ADVOCATS, NO PERIODISTES

El recurs de la Fiscalia afegeix que a causa que el fet presumptament delictiu és la filtració als mitjans de comunicació de dades d'un procediment judicial que est declarat secret, amb independncia de la qualificació jurídica dels fets, considera que la possible vulneració del secret sumarial "condueix necessriament a l'article 466 del Codi Penal, on es castiga la revelació d'actuacions processals declarades secretes, i poden ser subjectes actius d'aquest delicte advocats, procuradors, jutges o membres d'un tribunal, fiscals, lletrats de l'Administració de Justícia, funcionaris o particulars que intervinguin en el procés, per amb l'establiment de penes diferents depenent de qui sigui l'autor del delicte".

És més, explica que la difusió d'actuacions processals secretes per part dels mitjans de comunicació no pot tenir cabuda en aquest article perqu "no són part del procediment judicial, i es dona a més la circumstncia que els que han estat citats a declarar com investigats són persones jurídiques, que en cap cas poden cometre aquest delicte".

Tot i que en l'acte d'incoació de diligncies prvies només s'esmenti un delicte de revelació de secrets per funcionari públic, la Fiscalia adverteix que fins i tot hi tindria cabuda, "tal com s'allega en les denúncies", que els fets també poguessin ser constitutius d'un delicte de revelació de secrets per afectar la intimitat de les persones investigades en la causa i "en el qual sí que cal imputar persones jurídiques".

És en aquests casos en els quals la divulgació de notícies pot afectar la intimitat de les persones a les quals aquestes informacions es refereixen quan entren en conflictes dos drets fonamentals: el dret a transmetre i rebre informació vera i el dret a la intimitat.

Després de citar la reiterada jurisprudncia del Tribunal Constitucional sobre aquesta qüestió, el recurs deixa ben clar que amb independncia que la font usada pels mitjans de comunicació pogués estar viciada, "la informació publicada compleix amb els requisits constitucionals d'informació vera (en cap moment es posa en dubte en les denúncies presentades que la informació divulgada no sigui certa) i inters públic".

Per aquest motiu la difusió d'aquesta informació est "plenament" emparada pel dret a la informació, "sense que es pugui exigir responsabilitat penal alguna als mitjans de comunicació que l'han difós, perqu concorreria la causa de justificació de l'article 20.7 del Codi Penal d'actuar en l'exercici legítim de la professió o ofici, per la qual cosa no procediria imputar-los cap infracció penal en la causa present.

Tot aix sense perjudici, conclou l'escrit, que si hi ha indicis de la presumpta comissió d'un delicte contra l'Administració de Justícia pogués citar-los en qualitat de testimonis, amb l'objectuiu d'investigar la manera com van obtenir aquesta informació, cosa que podria proporcionar dades per a la identificació dels presumptes autors del citat delicte".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés