Actualitzat 02/12/2021 15:31 CET

La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació per a Torrent i la seva mesa per presumpta desobediència

Archivo - Arxiu - El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

Els acusa de tramitar resolucions sabent que contravenien les ordres del TC

BARCELONA, 2 des. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat condemnar el conseller Roger Torrent a un any i vuit mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per presumpta desobediència quan presidia la Mesa del Parlament el 2019.

L'escrit d'acusació, consultat per Europa Press, reclama la mateixa condemna per a l'exsecretari primer de la Mesa Eusebi Campdepadrós i l'exvicepresident primer Josep Costa, i per a l'aleshores secretària quarta de la cambra, Adriana Delgado, demana 16 mesos d'inhabilitació i 24.000 euros de multa.

Segons la Fiscalia, els membres independentistes de la mesa que presidia Torrent van tramitar propostes de resolució suposadament sabent que implicaven desoir diverses actuacions i sentències del Tribunal Constitucional (TC) que anteriorment ja havien anul·lat diferents resolucions del Parlament relacionades amb el procés independentista i el dret a l'autodeterminació, i d'altres que reprovaven el Rei.

La Fiscalia assegura que el TC havia comunicat aquestes sentències anteriors "individualment i personalment a tots els membres de la Mesa" juntament amb un avís de la seva obligació de paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que va anar contra aquestes decisions judicials.

Uns dies després que el tribunal enviés aquests avisos, el 22 d'octubre del 2019 Junts, ERC i la CUP van registrar una proposta de resolució que reprovava la monarquia i defensava el dret a l'autodeterminació arran de la sentència de l'1-O.

L'acusació pública sosté que els membres independentistes van acceptar aquesta proposta de resolució malgrat que coneixien els avisos del TC i "malgrat l'oposició de la resta de membres de la Mesa i de les expresses prevencions del secretari general del Parlament i del lletrat major" sobre que el text podia contravenir les actuacions del tribunal.

L'escrit d'acusació recorda que altres membres de la Mesa van demanar reconsiderar l'acceptació de la proposta de resolució però que Torrent va fer servir el seu vot de qualitat per admetre-la.

EL TC SUSPÈN L'ACORD DE LA MESA

Després de la decisió, el TC, a instàncies de l'Advocacia de l'Estat, va suspendre l'admissió a tràmit que havia acordat la Mesa i va tornar a advertir tant els seus membres com el secretari general del Parlament del seu deure a evitar accions que suposessin eludir les seves ordres.

En rebre l'avís, el secretari general va paralitzar el tràmit dels apartats de la resolució que podien entrar en conflicte amb les actuacions del tribunal, i no es van incloure en l'ordre del dia del ple que estava previst el 12 de novembre.

Uns dies després d'aquesta acció del secretari general, la CUP va registrar una moció que també feia referència a l'autodeterminació i Torrent, Costa i Campdepadrós la van acceptar a tràmit malgrat que la resta de membres de la Mesa s'hi van oposar i malgrat "l'advertiment exprés del secretari general del Parlament sobre els dubtes d'entrar en contradicció" amb el TC.

La Fiscalia assenyala que el 5 de novembre els quatre acusats van desestimar les peticions de reconsideració que el PP, el PSC i Cs van fer davant l'admissió de la moció de la CUP, i la van tornar a incloure en l'ordre del dia del ple del 12 de novembre.

Tres dies després d'aquesta decisió l'Advocacia de l'Estat va tornar a demanar al TC que anul·lés els acords de la Mesa en virtud de la sentència que havia dictat anteriorment, després de la qual cosa el tribunal va enviar un altre advertiment a la cambra.

VOTACIÓ EN EL PLE

L'acusació sosté que Torrent, "sabent que el TC acordaria de manera immediata la suspensió de la tramitació de la moció", la tarda abans del ple la va avançar d'hora --de les 15 a les 9 hores-- i a l'inici del ple es va incloure la moció en l'ordre del dia a petició de 50 diputats.

El dia 12, la moció es va votar i es va aprovar en el ple "sense haver-se sol·licitat cap informe als serveis jurídics, tal com havien interessat altres grups parlamentaris".

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2022 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés