Considera el lliurament d'armes com "una maniobra publicitària" i destaca la "precarietat econòmica" de l'organització
MADRID, 8 Set. (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia de l'Audiència Nacional creu que no hi ha cap "indicador" que apunti que la banda terrorista ETA pretengui tornar a les armes, després del "cessament definitiu de l'activitat armada" decretat per la seva cúpula l'octubre del 2011, ni tampoc que anunciï "una ràpida dissolució".
Així consta en la Memòria Anual de la Fiscalia General de l'Estat, presentada aquest dimarts amb motiu de l'Acte d'Obertura de l'Any Judicial, en què es destaca que l'organització terrorista manté les seves "estructures clandestines" a França tot i que l'adéu a les armes ha suposat "una remodelació organitzativa" que preveuria "el desmantellament del seu entramat logisticomilitar".
Tot i això, el departament dirigit per Consuelo Madrigal no aprecia passos de l'organització en vies de la seva dissolució i considera que el lliurament i segellament d'armes que va escenificar la banda terrorista el 2014 no era més que "una maniobra publicitària", ja que la banda va mantenir en el seu poder l'arsenal de què disposava.
"PRECARIETAT ECONÒMICA"
En relació amb el finançament de l'organització, la Fiscalia destaca que la suspensió de l'extorsió el 2010 va portar ETA a una "precarietat econòmica" que afecta tant els seus militants, inclosos presos i fugits, com "determinades estructures de l'esquerra abertzale".
Pel que fa a la violència al carrer o kale borroka, la Memòria destaca que es continuen cometent actes violents al País Basc i Navarra "a nivells similars als de l'any anterior", si bé "cada vegada resulta més difícil diferenciar aquestes accions d'altres pròpies de l'àmbit social o laboral". Tot i això, els fiscals creuen que es tracta d'"accions d'escassa entitat, i majoritàriament actes de propaganda".
Tot i l'absència d'atemptats, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat el 2014 van detenir un total de 31 persones, de les quals 26 es trobaven a Espanya i cinc a l'exterior (dos a Mèxic, una a França, una altra al Regne Unit i una cinquena a Alemanya). Per accions de violència al carrer només es va produir un arrest i per enaltiment del terrorisme van ser imputades 48 persones, sis d'elles menors d'edat.
"AGENT POLÍTIC"
Els terroristes, a més, pretenen perpetuar-se com "un agent polític més" en el que consideren un "procés d'alliberament" i continuen mantenint el mateix "objectiu estratègic" de l'esquerra abertzale, en referència a la "independència" d'Euskal Herria i la implantació al seu territori del "socialisme".
El balanç d'activitats del Ministeri Públic també posa en relleu que l'organització terrorista basca no ha mostrat cap tipus de "penediment" ni tampoc ha manifestat la intenció de demanar "perdó" a les víctimes per les accions terroristes que ha comès.
De la mateixa manera, els fiscals destaquen que ETA continua sense renunciar al que considera el seu "capital històric", és a dir, la seva "activitat al llarg d'una trajectòria de més de cinquanta anys". "No ha fet autocrítica ni ha reconegut el dolor causat", recorda la Memòria.
