Incideix que es compta amb "noves i importants" evidències sobre la concurrència de violència imputable al candidat
MADRID, 9 març (EUROPA PRESS) -
La Fiscalia del Tribunal Suprem ha informat en contra de concedir la llibertat al candidat a la Presidència de la Generalitat Jordi Sànchez (JxCat) --a la presó per la causa del procés sobiranista-- o de concedir-li subsidiàriament permís per acudir al ple d'investidura del proper dilluns en el Parlament.
Afirma que el risc de reiteració delictiva que s'aprecia en el seu cas és "conseqüència" de l'acord de legislatura que es va fer públic aquest dijous per JxCat i ERC.
Abundant en aquest argument, al llarg del seu escrit de 32 pàgines la Fiscalia afirma que algunes de les iniciatives polítiques dutes a terme "s'emmarquen clarament fora de la legalitat constitucional i estatutària".
Cita entre elles "l'intent de designació política d'un pròfug de la justícia com a president de la Generalitat, o la constitució d'un Consell de la República en l'exili o en l'ombra que dirigeixi el destí de Catalunya, o el recent acord aconseguit per les formacions polítiques JxCat i ERC per a la continuació del procés constituent que acabi amb la constitució de la República i la celebració d'una nova consulta a tals finalitats són clara mostra d'això".
Afegeix que les mobilitzacions socials contra "les legítimes decisions adoptades a l'empara de la legalitat vigent", en clara al·lusió a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, "segueixen sent una constant", mentre que "el compromís amb la legalitat constitucional no és clar i diàfan" per part dels sectors i forces polítiques als quals Sànchez pertanyen.
La possibilitat d'aplicar aquests criteris de reiteració delictiva s'adecuan a més plenament segons la Fiscalia als paràmetres exigits pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per validar una mesura cautelar "tan rigorosa" com la presó preventiva i es refereix als perjudicis soferts per "les víctimes amb la crisi política, econòmica i constitucional oberta a Catalunya per per l'intent de segregació violenta d'aquest territori".
Per aquesta raó el manteniment de Sànchez a la presó "no pot considerar-se inidònia, desmesurada o desproporcionada".
El rebuig de la llibertat provisional es fonamenta, segons l'escrit donat a conèixer per la Fiscalia, en la gravetat del delicte de rebel·lió o sedició pel qual se segueix la causa en l'alt tribunal i del que "s'han apilat noves i importants evidències sobre la concurrència de violència i d'altres elements del tipus penal" directament imputables a Sànchez, així com en la "apreciació d'un extraordinari risc de reiteració delictiva".
Pel que fa a l'oposició del fiscal del Suprem a la concessió de permís extraordinari, l'informe del Ministeri Públic argumenta que aquest es funda en la naturalesa excepcional de tal decisió, dirigida especialment la salvaguarda del dret a la vida familiar en situacions puntuals" i no a l'exercici de qualsevol altre dret que resulti incompatible amb la situació de presó i la naturalesa del delicte que ho hagués motivat".
NO ÉS APLICABLE EL PRECEDENT DE YOLDI
Per la seva banda, la Fiscalia descarta l'aplicació a aquest cas del precedent del pres d'ETA i candidat a lehendakari per Herri Batasuna Juan Carlos Yoldi, a qui l'Audiència de Pamplona va permetre fa 30 anys, al febrer del 1987, abandonar la presó per acudir a la sessió d'investidura en la qual es presentava com candidat a presidir la lehendekaritza.
En el seu escrit, els fiscals Fidel Cadena i Consuelo Madrigal assenyalen que, a diferència de l'armada atribuït llavors a Yoldi, "els delictes objecte de la present causa guarden relació directa amb l'abús de posicions institucionals que poden tenir el seu context en seu parlamentària, un dels escenaris del risc de reiteració delictiva".
Per tot això, conclouen que el permís penitenciari no està pensat per a la finalitat que es demana i la possibilitat de delegació de vot no només respecta "sinó que perfecciona l'aritmètica parlamentària i l'exercici del càrrec representatiu".
LIMITIS DEL DRET A LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA
L'article 23.2 de la Constitució --que reconeix el dret a la participació política-- té "límits" segons la Fiscalia, i entre ells està el de preservar la seguretat en un societat democràtica, resultant incompatible la mesura cautelar de presó provisional acordada per delicte de rebel·lió tant amb la presència personal en el Parlament de Sànchez per defensar la seva investidura amb "el mateix programa polític de secessió de l'Estat", com "amb l'exercici efectiu, presencial i continuat del mateix".
"Tot això sense oblidar que previsibles visicituts processals" poden col·locar-nos "davant la suspensió de funcions públiques del sol·licitant del permís de manera gairebé immediata o molt propera a dictar-se l'ordre de processament", vaticina la Fiscalia.
El magistrat que instrueix el procediment contra qui era president de l'ANC i altres dirigents nacionalistes per delictes de presumpta rebel·lió o sedició i malversació de fons públics, Pablo Llarena, va demanar informe sobre la petició d'excarceració realitzada per la defensa de Sànchez tant a la Fiscalia com a l'acusació popular, exercida en representació de Vox, i els va donar termini per respondre fins al mateix dilluns, 12 de març, coincidint amb la celebració del ple del Parlament.
Vox ha anunciat que no informarà de la seva postura abans que s'esgoti aquest termini.
Posteriorment la defensa del candidat va remetre una segona petició al jutge perquè resolgués sense el tràmit del trasllat abans del proper dilluns en relació únicament al permís de sortida, una reclamació a la qual aquest dijous es va sumar mitjançant una carta al magistrat el president de la Cambra legislativa catalana, Roger Torrent.
